Ets blava en el blau del mar i verda enmig de l'arbreda, teranyina matinal i al vespre, llençol de cendra; presonera al cor de tots i dalt de la nau, la vela. A tot arreu et veiem ara que no et podem veure, i la sang se'ns ha tornat quatre vegades vermella. Fes-te gran, fes-te ben gran, que l'esperit ja ens voleia i vivim sols esperant la teva mà ben oberta. Barcelona, gener del 1942 Josep Palau i Fabre. Poemes de l'alquimista, 1997 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
16 de març 2013
Senyera 1942
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada