inclinat sobre la terra, que s'hi plega
com es fonen el cos i l'ànima
en l'últim foc, aquest excés de vida
llançat sobre la vida, gastant els dies
i devorant les llavors?
Pot ser l'aigua aquesta memòria
del port on s'acorden les nostres ribes?
Hélène Dorion. Retrats de mars, 2000
Trad.: Carles Duarte i Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada