Sempre perlejaran els meus ulls al teu record... No
sé si vaig saber massa bé com eres. Els millors
anys de la nostra vida. No hi ets. T'acaronen herbes,
et contemplen paisatges de la bellesa que puc
comprendre, la que, potser, pertocava, abastable.
Baròmetre de tants amors, de tantes infidelitats.
Ésser infidel mustia... Dur aprenentatge.
D' «Homenatge a Walter Benjamin»
Marta Pessarrodona. Tria de poemes. 1994
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada