Ara que tots dormen
he vingut a veure’t.
Et deixo la confiança
dels astres i la terra,
l’essència de la vida:
un viu corrent sanguini,
i un toc d’olor d’espígol.
Tu em dónes abrigall,
un brollador turquesa,
el blau de la fermesa,
l’atzur més imparcial.
I, més: la justa estima,
amb vocació d’alzina
i escorça tardoral.
Teresa Grau Ros
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
09 de desembre 2009
Afecte i gentilesa
Etiquetes de comentaris:
afecte,
alzina,
blau,
confiança,
espígol,
estimar,
gentilesa,
Grau Ros [Teresa 1959-],
olors,
poesia del cor,
tardor
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada