feliç, redona,
per expandir el cos com una magrana
al sol de la tardor,
davall els dits de l'home que et fa ser...
Només has de tornar a ser qui jo conec,
la dona que és feliç i que riu
com la pluja rabiosa en primavera.
Respectant tots els somnis en silenci.
Gràcia Jiménez. Quadern del vent, 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada