Als boscos màgics on d'infants jugàvem,
Palaus efímers amb columnes d'hores,
No hi ha camins que t'hi puguin portar.
No cerquis els verds boixos, els vells roures
Més enllà del teu cor, on són vivents
Daurats per l'únic sol de la memòria.
Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores, 1990
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada