 | ||
Torbido lago ove affuisce il cuore. Tu que tan fidelment on floriren les roses Del desig ara em regues els saules de l'enyor, Guarda'm clapes ben netes per a dues imatges, Estany enterbolit on aflueix el cor: L'alta ombra del germà de callada tendresa I aquells ulls de l'amat irisats de claror. Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic,... 1990 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada