A trenc d'alba ve l'aurella
orfe de mapes, revinclada
i embaumada de terraprims,
a estirar-se en sol silenci
per l'aigua blanca de l'estany.
Dempeus travertins i xalions
van aglevant les dotze deus
per sotafer el fet de càntics i lloances.
Acosteu-vos i estireu-vos boca aigua,
que sentireu lleu l'esperit del vent,
l'ànima d'aquest primer matí.
Jordi Colomer. L'estany utòpic. 2008
XXVIII Premis Literaris de Calldetenes,
Premi Jacint Verdaguer, 2008
Conté una cita de J.N. Santaeulàlia:
Tota la tarda,
el cel, sobre l'estany,
s'emprova núvols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada