I fou la mar

                  Al petit David Evangelista,

                 de València, afectuosament.

I fou la mar

que va anunciar el teu crit

sorollós i tendre

en una alba clara

d'aquesta primavera;

i de l'alba, fillet,

vas mamar

la blanca llum,

de les magnòlies

gotes de rosada

i de la flor dels arbres

la joia dels colors.

Però és la mare

que et canta, cada nit,

l'antiga cançó de l'àvia

i et posa el cap

sobre el bressol del pit

per ninar-te.

Dorm, petit, dorm;

un dia, com un ocell,

hauràs de prendre el vol

de l'arbre de la vida

en direcció del vent.

Dorm, petit, dorm,

dorm, petit, dorm,

dorm!

Rafael Caria. Poesia completa. 2013

Introducció d'August Bover

L'adeu d'Adam Gerber

                I

Adam Gerber diu bon dia:

                                           "Bon dia, arbres,

bon dia, cel,

bon dia, dia;

                     bon dia, ampit

de la finestra que em porta el dia...

Fragment.

Melcion Mateu. Illes lligades. 2014

La poesia...

La poesia no recupera el seu caràcter subversiu amb

el poeta de les mobilitzacions socials que trobem

cada dia pertot, sinó quan ens mena a interrogar-nos

constantment sobre la naturalesa de la poesia i 

de cada acte poètic.

(Fragment)

Paul Celan. Cristall d'alè, 2014

Si mai de tu...

Si mai de tu m'he d'allunyar,

que siga en maig, quan primavera.

A poc a poc, per més restar.

A ulls oberts. A veu planera.

No vull sorolls de medir temps,

ni veus altives, ni companyia.

Vull ser barqueta sense rems,

que sols el vent, li fa fer via.

Tastar-te plena. Sentir-te tota.

Palpar-te amb ànsia. Beure't a gota.

Si mai de tu m'he d'allunyar,

que siga en maig, quan primavera.

....

Quan siga cel tot l'horitzó,

seré engolit per una ona.

I en un murmuri de cançó

diré: T'estime, Barcelona.

(Fragment)

Ovidi Montllor

Jordi Tormo. Ovidi Montllor : un obrer de la paraula, 2015

Cal estimar l'origen

Persuasió d'home solidari

que aquieta l'estona amb l'intel·lecte.

S'esmussa l'hora enllà de la terrassa

mentre escandeixo aquest aplec de versos.

Ningú deu renegar del seu origen,

no hi ha demà per escatir nueses.

Què fora de la vida sense origen?

A tothom li plau de saber el principi

que fa creïble el nexe familiar;

l'envit de conviure amb el seu llinatge.

Molt trist, l'home ignorat del seu inici,

que desconeix la terra on va néixer,

que no sap mai quin pit va amamantar-lo.

L'ocàs del vespre esparpalla tanys de roses

que el plugim despentina suaument.

De tant en tant, deixo lletra i bolígraf

i miro els degotims que llisquen pels vidres.

Pere Vives Sarri. Veu postrema : poesies, 2004
Pr.: David Jou i Mirabent
Epíleg: Manuel Bofarull i Terrades

El jove

Per les senderes d'estendre de l'aranya, per les rases,
i el cant jove dels moixons i la claror estesa de les encantàries
eixamorant-se de bon matí
a la riba, a cos de goig, carícia vegetal,
i la font, el seu cant,
i el sol més càlid a les mans, raïm i figues,
quan madura a la vinya i a la banya, l'illa, plàcida,
i l'Aurora, al clos del cor,
la rosa, i la roca, són la balma
on convoques i es fonen el tu i els seus ressons i els seus rius, platges,
la font, un nu, dius, és imatge i miratge,
les insensates paraules en què se t'engrunava el cor.

Font del Teix, 1991

Albert Roig

Anuari poètic dels Jocs Florals de Barcelona 2012

Elegia

De l'últim bes en el funicular,

del comiat sobre l'andana grisa,

de les darreres hores en un bar,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: del lleu somriure...

del lleu somriure que l'adeu precisa,
de la nota que ens diu que algú ha trucat,
de la cartera amb la targeta Visa,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident 1999

Elegia: d'aquesta inesperada...

d'aquesta inesperada soledat,
del diari plegat i la revista,
de l'agenda amb un número marcat,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de tots els noms...

de tots els noms possibles de la llista,
de l'ombra projectada pel fanal,
del record d'una imatge que no hem vista,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: dels ulls...

dels ulls que no hem mirat fins al final,
de la llum incrustada a la retina,
del gest ambigu i l'aire casual,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de les butxaques...

de les butxaques de la gavardina,
de les passes pel túnel i les claus,
dels pàrquings buits amb taques de benzina,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: del tacte tremolós...

del tacte tremolós d'uns dits sensibles,
de les vies del tren de Sarrià,
de la pluja i els taxis invisibles,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: d'aquell moment...

Elegia d'aquell moment que ja no tornarà,
dels semàfors vermells de l'avinguda,
de la feina que no farem demà,




Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de les botigues...

de les botigues del carrer Canuda,
de les terrasses un capvespre clar,
dels idiomes de la benvinguda,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de l'hotel...

de l'hotel i la cambra per llogar,
dels dies indistints i el temps que es muda,
de l'ascensor i de l'hora de sopar,


(Fragment)

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de la fredor...

de la fredor sobre l'esquena nua,
de l'aigua que comença a davallar,
dels pensaments feixucs i el front que sua,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de l'insomni...

de l'insomni i les nits per no pensar,
dels cinemes on mai no hem de fer cua,
d'aquella carta breu escrita a mà,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: del cafè amb llet...

del cafè amb llet i la cambrera bruna,
de les ungles pintades i l'esmalt,
de la panera buida i de l'engruna,




Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: dels llums encesos...

dels llums encesos i del sostre alt,
del passadís i de la llum de lluna,
de la frenada en sec sobre l'asfalt,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: dels carrerons estrets...

dels carrerons estrets i la figura,
de l'autobús que passa per davant,
de l'aigua de l'estany on quelcom sura,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: d'aquest diumenge...

d'aquest diumenge que es va perfilant,
de la setmana que es presenta dura,
de les mans que s'aferren al volant,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de l'arribada...

de l'arribada a un terme sense excusa,
del topònim, del rètol i el senyal,
de l'amant i el botó d'aquella brusa,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de l'escala...

de l'escala que porta al principal,
de la mirada il·lusa però obtusa,
de la faldilla curta i l'engonal,



Melcion Mateu i Adrover. Vida evident. 1999

Elegia: del desig o el record...

del desig o el record quan són les dues,
del passeig i els destins fets a la sort,
de l'hamburguesa i les patates crues,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: d'aquell cafè a...

d'aquell cafè a l'estació del nord,
dels jardins freds i de la reixa amb pues,
de la ràdio encesa dins del Ford,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de les voreres...

de les voreres i les prostitutes,
del locutor que parla per consol,
del temps i de les xifres absolutes,



Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de les convencions...

de les convencions i el protocol,
dels ulls cansats i les ulleres brutes,
del passaport i el número de vol,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: dels finestrals...

dels finestrals i la megafonia,
de la membrana on vibra cada so,
de l'autocar turístic i del guia,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: dels souvenirs...

dels souvenirs i els ametllers en flor,
de la platja deserta i la badia,
dels passejos en barca quan fa bo,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999