XXI Rodona, transparent, cristall de roca, es va desprendre dels teus ulls l'última llàgrima. La teva faç, abans oval perfecte, anava adoptant, d'hora en hora d'aquella setmana última, l'aspecte d'au. Un dia molt llunyà dins el llac del teu ventre nou mesos em gronxaves. El pare, amb la mà damunt la teva sensual bellesa de càntir, percebia, tàctil, els meus moviments de peix. Rosa Fabregat. Cartes descloses, 1998 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
13 de gener 2013
Rodona, transparent, cristall de roca
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada