Un prim arc de muntanya
fos amb el cel,
a penes destriable
pel pensament.
El fons dels ulls et miren
boscos i camps.
Et sents despullat home
dintre l'esguard.
Com deturar per sempre
el canviant
color del temps? Envesca'l,
fes-te'n parany.
Desvetllat a trenc d'alba,
ets a l'aguait
del fressejar de l'aire
dalt de cimalls.
«Pintar: pur, impossible acte mental.
En acceptar-ho, para't
just al llindar.»
«Em plau, perquè domino
des d'ell l'entorn:
cristalls del so, com dolla
per mi la font.»
Salvador Espriu. Per a la bona gent. 1985
fos amb el cel,
a penes destriable
pel pensament.
El fons dels ulls et miren
boscos i camps.
Et sents despullat home
dintre l'esguard.
Com deturar per sempre
el canviant
color del temps? Envesca'l,
fes-te'n parany.
Desvetllat a trenc d'alba,
ets a l'aguait
del fressejar de l'aire
dalt de cimalls.
«Pintar: pur, impossible acte mental.
En acceptar-ho, para't
just al llindar.»
«Em plau, perquè domino
des d'ell l'entorn:
cristalls del so, com dolla
per mi la font.»
Salvador Espriu. Per a la bona gent. 1985
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada