la gentil Primavera amb vestit ramejat,
i el seu ritme enyorat,
prop del toranger blanc, sota la volta blava,
aixís te veig passar, oh divina Tardor,
de cara asserenada, amb ta roba marcida,
prop d'una aigua adormida,
qu'arreplega el blau pal·le del cel i sa dolçor.
En ton front s'esparpella la corona de roses,
sempre més aromoses,
i en tes mans la cistella té la fruita dels horts.
La fullaraca seca a ton anar fresseja,
i ta veu remoreja,
i en l'estany del passat s'aixequen els records.
Josep Sebastià Pons. Poesia completa. 1988
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada