En una mà hi duc una petita daga,
en l'altra mà una rosa,
per la mare sent infant,
sense adonar-me'n,
em vaig endinsar en el món
de la paraula escrita i mica
a mica el dolor es fonia,
i l'amor creixia,
i el cor se m'obria,
se m'obria.
Mercè Solé i Prado. Respiro, bategant paraules. 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada