Devora

     Ets tan petit, amor meu, petitó meu. Em semblaves tan
gran antany massa gran, massa feixuc, massa mort, potser
estaves enfadat, amb nosaltres les criatures que no veníem
a obrir el portal, que fugíem davant l'aparença, que no teníem
la idea és a dir el coratge ni el sentit de forçar el mur, que no
t'havíem estès la mà, ni desenterrat, que bramàvem amb un riure
agre rere el monument veí mentre la iaia ta mare plorava a 
llàgrima viva sobre la teva pedra, et temíem, estimat, tenia por 
dels teus ossos em feien basarda els teus cucs, volia marxar, 
me'n vaig anar, et vaig abandonar, et vaig deixar caure en la
soledat, on mai no hi hagué oblit.

 [p. 113]

(Fragment de l'inici)

________

ーEscric un text tot travessat de tu, dic, encara que sembla
ser-ho per algú altre que tu. ーHi estic acostumat. ー¿A què?

ーA ser substituït.

    Aleshores em va agafar una immensa tendresa i vaig 
reconèixer l'anunciació de la pietat. Sentia que la sang del
truc s'exhauria. El vaig anomenar fill meu. Vaig dir, fill meu,
ets el meu fill, ¿ho saps? ーHo sé, ho sé.

    I amb la paraula sé el vaig reposar.




(Fragment final)

Hélène Cixous Si près. (2007)

Traducció de Marta Segarra.

Es troba en el llibre:

Nit de poesia al palau : Barcelona poesia 2012 : 
XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2012. P. 113-117

Palau de la Música Catalana, 8 de maig de 2012.

Amb la col·laboració especial de Frederic Amat i Agustí Fernández.
Il·luminació i espai escènic: Cube.bz