la ploma d'aquella au que no existeix.
La prova que encara hi ha esperança.
Sense afrontar l'exili,
dormirem al mar.
Fins que la sal m'enceti, fins que la sang s'escoli.
Fins que el blau sigui vermell.
I que esquerdi la vigília
l'udol d'aquest attretzzo que invoca destrucció.
Per ser de nou,
quasi a les fosques,
la ploma d'aquella au que no existeix.
De L'inhabitable. Cabrera de Mar: Galerada. 2016
Laura Torres i Bauzà, dins,
Mig segle de poesia catalana : del maig del 68 al 2018. 2018
Introducció, selecció i edició: Vicenç Altaió i Josep M. Sala-Valldaura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada