Arribar a la puresa de la mirada no és difícil,
és impossible.
W. BENJAMIN
Viure és veure'ns morir amb veritats de vidre
ーla claror de ceguesa que porta al mar desembreー
clavills salats de gel, arraps rojos de pena,
plors de natura morta amb l'esperança viva.
Viure és sentir el ròssec del corc al llit l'ombra,
l'esdevenir pausat de l'ésser sobre l'ésser
sabent l'arrel del dubte, el perquè de la terra,
preguntes que flamegen a la humitat del vespre.
Viure és conèixer límits encadenant altures
als cercles de l'origen que l'il·lusori esborra.
Viure és llançar rancors fora el caliu dels òrgans.
Viure és saber la llum dels rostres en penombra.
De Claustre. 2007
Isabel Garcia Canet, dins,
Mig segle de poesia catalana : del maig del 68 al 2018. 2018
és impossible.
W. BENJAMIN
Viure és veure'ns morir amb veritats de vidre
ーla claror de ceguesa que porta al mar desembreー
clavills salats de gel, arraps rojos de pena,
plors de natura morta amb l'esperança viva.
Viure és sentir el ròssec del corc al llit l'ombra,
l'esdevenir pausat de l'ésser sobre l'ésser
sabent l'arrel del dubte, el perquè de la terra,
preguntes que flamegen a la humitat del vespre.
Viure és conèixer límits encadenant altures
als cercles de l'origen que l'il·lusori esborra.
Viure és llançar rancors fora el caliu dels òrgans.
Viure és saber la llum dels rostres en penombra.
De Claustre. 2007
Isabel Garcia Canet, dins,
Mig segle de poesia catalana : del maig del 68 al 2018. 2018
Introducció, selecció i edició: Vicenç Altaió i Josep M. Sala-Valldaura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada