El meu cor, un projecte de Gaudí,
serpeja i puja per reptar el barroc,
les superfícies neixen de còniques
sota pedrosos boscos de bambú.
Paraboloide de basalt i lava,
el meu cor és un obrador en desordre-
carburades sequoies hiperbòliques
pel cel assagen ritmes mil·lenaris-
Virtualment infinit, un temps lent,
Incompleta o Pietà Rondanini,
camí de tots els possibles, que talla,
fent espires creixents un invisible làser.
De: On la paraula
Maria Luisa Spaziani
Traducció de Jordi Domènech.
Es troba en el llibre:
Barcelona : 60 poemes des de la ciutat. 2004. P. 69
A cura de Víctor Sunyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada