Mirall

Allò que és real i el que és irreal
però no impossible esdevenen el reflex
de la societat en què vivim.



Joan Brossa. Ventall de poemes urbans. 1988

Amnistia!

                        A Frederic Sànchez, pres polític


El color dels ocells ullprèn els presos.
Massa alta és la muntanya de les reixes;
massa forats als plats dintre les cel·les.
No guarden res les herbes en la lluita:
dona la neu l'alçada de la bola.
Cap dels feixistes no és sense culpa.



(Fragment)


Joan Brossa. A partir del silenci : antologia polimòrfica, 2001
Ed.: Glòria Bordons

CIRCULAR

Avant! Avant! Avant!
Tot tornant al punt de partida.





Joan Brossa. A partir del silenci : antologia polimòrfica, 2001
Ed.: Glòria Bordons

CLEDA DE CLAMORS

El plany poruc, estel a la botiga,
no tempta ni destria la tristesa,
per això el fred aquí muda en certesa:
l'hora no és senyora de la intriga.

Triguen els fruits a l'arbre i també triga
el floc de neu que dona fortalesa;
la lletra, insecte al llibre, llima estesa
la cleda de clamors nova i antiga.

Garrit, enllà, provant el foc o gruta
endins, els tombs del cant a trenc del dia
em saben dur una oferta que no embruta.

La solitud, el seny i la disputa
són nusos de la cinta que destria
el destí obert. I torna l'alegria.




Joan Brossa. Els ulls de l'òliba, 1996. 2a ed. rev.
Pr.: Jaume Pérez Montaner

Arbreda d'hores

Ves al fons de les coses amb antena
muntanyenca. Balcó a l'inconegut!
Que peti la bellesa que ens ha dut
colors i resplendors de tota mena.

Remou amb el molí sol i serena;
en doina els grans puntals del contingut;
assaja un devessall, que, si el bull put,
penja una bola més a la cadena.

Penetra al fons de les coses, inclús
sense comprendre-les. Alça't i encara
que no coneguis el ponent de cara

traspassa l'enfilall i busca el nus;
escura el fruit, sonet, del cant que em dus,
branda enlaire l'instant, que en res no es para.




Joan Brossa. Els ulls de l'òliba. 1996, 2a ed. rev.
Pròleg: Jaume Pérez Montaner

Antioda

Si el present és el passat del futur,
aviat, per a pintar una paret amb quadres
penjats, no caldrà despenjar els quadres.




Joan Brossa. Ventall de poemes urbans, 1988

Ficció

A mitjanit van simular una tempesta
d'estiu amb un ventilador, un joc de focus,
un timbal i l'aigua que queia del sostre.
La vida acadèmica és representació;
la vida veritable és la Vida.




Joan Brossa. La memòria encesa : mosaic antològic. 1998
Pr.: Glòria Bordons

Jardineria

He disposat grups de plantes a tres nivells

diferents. L'inferior, entre els dos últims versos,

el componen plantes de forma arrodonida.

Separat, al cinquè vers un segon agrupament

de plantes, retallades, de forma més allargada.

El superior està instal·lat damunt el primer vers.

El to verdós del conjunt s'anima amb tot de camèlies

que es confonen amb la gamma de verds

i que donen flors blanques.

Joan Brossa. La memòria encesa : mosaic antològic, 1998

Pr.: Glòria Bordons

TOT

Una veu en l'aire va i diu: L'univers
em sembla una olla grandiosa on
la pressió nuclear no para de crear
estats de vida.



Joan Brossa. Ventall de poemes urbans, 1988
Dibuix: Antoni Miró

Poesia Brossa + Àguila

Exposició al MACBA 21.09.17-25.02.18 

Les arrels

Joan Brossa

Flor

  Flor   flor     flor     flor      flor

       flor     flor     flor     flor

             flor    flor      flor

                   flor    flor

                        flor
       Vas de terrissa de forma  
       cilíndrica i sense nanses.



Joan Brossa. El dia a dia : 1988-1922, 2007
Pr.: Glòria Bordons

De cambra

Tres sonates per a violí i piano

Dues per a violoncel i piano

Dues per a clavicèmbal i piano

Tres trios amb piano

Un per a piano, violoncel i trompa

Un per a piano, clarinet i violoncel

Tres quartets de corda

Dos quartets per a corda

Un quintet per a piano

I un altre per a clarinet i quartet de corda.

Joan Brossa. El dia a dia : 1988-1992, 2007

Pr.: Glòria Bordons

Mireu

- Mireu aquells ocells en aquells arbres.

- Voleu dir aquells pardals, més enllà de les pruneres.

Joan Brossa. El dia a dia : 1988-1992. 2007

Pr.: Glòria Bordons

L'altra porta

Estava tan distant de l'alba com del capvespre.
En un paratge de neu s'havien esborrat
tots els camins: si avançava em perdia,
si retrocedia em repetia. Però ara rai!
Un conflicte, en resoldre's, perd les seves
proporcions d'enigma.



Joan Brossa. Ventall de poemes urbans, 1988

MIRALL

Allò que és real i el que és irreal
però no impossible esdevenen el reflex
de la societat en què vivim.




Joan Brossa. Ventall de poemes urbans, 1988

Admeto que sovint l'aspecte màgic

Admeto que sovint l'aspecte màgic

depèn d'invencions que provenen

d'unes vivències o uns fets; per tant,

no somrigueu ni us sigui indiferent

si us asseguren que algú ha arribat

al cel servint-se d'una escala.

III

Joan Brossa. Suite tràmpol o el compte enrera. 1994

El Saltamartí

Miraestels : de Barcelona al món - Exposició temporal 2017 - MMB 

TUU

Pessic obert. Pastora del camí.

Borla de la muntanya. Ala barquera.

Nina de salut. Gota del destí.

Ramell blancvestit. Copa de foguera.

Barana dolça. Rosa de coixins.

Tro de rosada. Niu de la frontera.

Flor de la llibertat. Follet de brins.

Arracada del cel. Astre i bandera.

Sang del repòs. Anell. Mare brillant.

Canyeta de la mar. Bosc de l'instant.

Serrell d'abril. Aigua primordial.

Maduixa de claror. Porta amb senyal.

Cascavellet del sol. Nus de fulgors.

Llei de l'aurora. Tu. Festa d'amors.

Joan Brossa. Poesia i prosa. 1995

Edició de Glòria Bordons

La pedra oberta

Primer esbosso amb llapis el que serà
el poema i després l'escric en tinta
sobre una quartilla.
Sempre procuro de sintetitzar.



Joan Brossa. La clau a la boca : 1996, 1997
P.: Pere Gimferrer