Un ase considera un globus terraqüi

Sapiguem, ases, que el món és rodó,
que és fet de terres i de mars!
Orelluts, aprenguem el mapa
dels continents i les nacions!

S'estenen els camins molt més enllà
dels que petgem nosaltres sota el bast;
hi ha milions de vides com la nostra
i d'altres amos verga en mà.

Ja és hora de saber-ho, això:
pastura de tothom
és la Terra, germans;
i l'estatge, de tots els estadants.

Amb asenades tanmateix
mai no ens en sortiríem, de segur;
parem bé les orelles, doncs;
fem-nos tots coneixents.

Aleshores el nombre
farà la força de debò.


Pere Quart, dins,


Celdoni Fonoll. La poesia al carrer. 1977

Sense retop

També soc nàufrag entremig de festes
i la paraula em dona tanta feina
que ja no reconec dies de festes
quan la ment els vol tots per a la feina.
Als sacerdots del ritu no els faig festes
per no impedir-los la sagrada feina,
i no m'aturaré ni passat festes
a deixar-los tastar fruita de feina.
No escolto res sinó el parlar dels arbres
i com ells, enraono amb altres arbres
que barregen les sabes sota terra.
Els ocells més s'estimen obres d'arbres
que no fastos de festes ran de terra.

Miquel Desclot dins, 

Barcelona poesia. 1998

Fulles d'auró a l'octubre

Rogenc fullatge

que caus a dalt la serra,

com una pluja:

atura't una estona,

que vull veure l'amiga.

Kakinomoto Hitomaro


_________________

Després d'un seguit de males anyades

De dalt la torre

guaito tènues fumeres

als meus dominis.

Les cuines del meu poble

comencen a refer-se.

Emperador Nintoku

dins,

Miquel Desclot. Per tot coixí les herbes. 1995

Em guanyo

Em guanyo, a miques,
per la vida d'un altre,

els dies verges

dels anys que no vivia

sinó, al meu compte, un altre.

Miquel Desclot. Com si de sempre. 1994

El cor del cavaller

El cor del cavaller

era una fortalesa

amb merlets de paper

i un aire de tendresa.

La portalada gran,

una gentil donzella

la guardava, vetllant

com una sentinella.

El cor del cavaller

feia una olor de prada

que sortia al carrer

pels ulls de l’estimada.

Però un ponent cruel,

fill d’una terra morta,

va raptar la fidel

fadrina de la porta.

Al cor del trist amant,

vell des d’aquella albada,

ja s’anava esbravant

la verda olor de prada.

El cor del cavaller

era una fortalesa

amb merlets de paper

i un aire de tendresa.

Miquel Desclot

Sovint arriba

Sovint arriba
pel sender entre bardisses 
de part darrere
i, callada, s'atura
com per trucar a la porta.

Dubta una estona.
Aixeca la mirada
a les finestres...

fa tres volts a la casa
i, en silenci,
se'n torna.

Pel camí, la festegen
pinsans i farigoles.




Castellar-Fontclara, 1984-1993

Miquel Desclot. Com si de sempre. 1994