(A Marina)
No puc sinó triar els colors més clars,
pintar els ocells més blancs, davant la mar
en calma, i un fasser. Lligar-ho bla
i veure com les canyes llepolegen
llavors d'abril, llampecs mollencs, quimeres.
En solitud, feliços déus invictes,
no sabem com el temps ens ha desat
el temps, i, al fosc, una queixa secreta.
Jaume VallcorbaPlana. Postals, 1981
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris abril. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris abril. Mostrar tots els missatges
31 de gener 2015
Delta de l'Ebre, abril de 1979
Etiquetes de comentaris:
abril,
canyes,
colors,
flors,
llavors,
mar,
ocells,
Parc Natural del Delta de l'Ebre (Catalunya),
postals,
temps,
Vallcorba [Jaume 1949-2014]
29 de novembre 2014
Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (8)
Un matí que surt a fora
i l'abril li burxa el nas
sent que arriba la seva hora.
Abandona, en sec, la prosa
i s'aplica al primer vers:
La ginesta, quina cosa!
i l'abril li burxa el nas
sent que arriba la seva hora.
Abandona, en sec, la prosa
i s'aplica al primer vers:
La ginesta, quina cosa!
Etiquetes de comentaris:
abril,
Desclot [Miquel 1952-],
ginesta,
matins,
poesia breu,
poesia primaveral,
primavera
29 d’abril 2014
El pomeró florit
Les noies d'alentorn
del sol a la sortida
van a herbejar lo blat,
lo blat de la cormina,
lo bec ple de cançons,
lo cor ple d'alegria.
Veient vermellejar
l'encesa barretina,
com rosa d'un roser
dins la verdor florida,
en vol ajogassat
rotllen la soca ombrívola,
i es posen a voltar
amb ran refiladissa:
Lo Pomeró florit,
la roseta esbandida.
Dolça era la cançó
mes la tornada trista,
de les que fan plorar
a qui la terra estima;
semblava un dolç sospir
del mes d'abril que expira,
lo Déu vos guard del maig,
de Pasqua la somrisa,
un cant de rossinyols
que de millors n'esquiva,
los cants de serafí
que cel amunt me criden.
Mes lo gentil estol
refila que refila:
Lo Pomeró florit,
la roseta esbandida.
Del somni al despertar
que ma ànima adormia,
sento cruixir lo tronc
que em feia de cadira.
M'agafo al gerd brancam
arreu, arreu se'm vincla,
arreu arreu se romp
en bella trencadissa.
I caic branques avall
rodant des de la cima
de la sardana al mig,
mes ai! com sense vida,
quan més suau que mai
la refilada espigna:
Lo Pomeró florit,
la roseta esbandida.
Jacint Verdaguer. La pomerola, Primavera, 2013
|
Etiquetes de comentaris:
abril,
cançons,
danses,
Dundrum,
flors,
Irlanda,
Murphy [William],
poesia de pagès,
primavera,
Torrents [Ricard],
Verdaguer [Jacint 1845-1902],
Verdaguer Pajerols [M. Àngels (Maria Àngels) 1972-]
21 d’abril 2014
Les fulles apunten
Gira el Març la testa
amb ses roentors,
que acuiten la festa
dels tendres colors.
I per les collades
ve ta llum gentil,
ton cant, tes ruixades,
tos besos, Abril.
I el brancatge sent
com tènuement
el fa delitós
un néixer indecís
un mica gris,
una mica ros.
Josep Carner. Poesia. 1992
Edició: Jaume Coll Llinàs
amb ses roentors,
que acuiten la festa
dels tendres colors.
I per les collades
ve ta llum gentil,
ton cant, tes ruixades,
tos besos, Abril.
I el brancatge sent
com tènuement
el fa delitós
un néixer indecís
un mica gris,
una mica ros.
Josep Carner. Poesia. 1992
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
abril,
besades,
besos,
brancatges,
Carner [Josep 1884-1970],
castanyers,
colors,
delitable,
fulles,
gentilesa,
llum,
març,
néixer,
primavera,
rossor,
tendresa,
tenuïtat
19 d’abril 2014
El viatge
He retrobat la vida i el respir
de la terra, la deliciosa fuga
de l'abril sota els llibres, vers el rostre
que redreça el somrís, vers l'esperança
a la deriva d'una veu.
Cal donar al viatger la pau de casa,
l'hora que fou viscuda, tan alegre.
Els anys, però, no tornen.
Joan Perucho, dins,
Antologia de poetes catalans. 1997-. vol. 4
Etiquetes de comentaris:
abril,
actituds,
alegria,
anys,
esperança,
llibres,
pau,
persones,
Perucho [Joan 1920-2003],
poesia breu,
somriure,
viatgers,
viatges,
vida
16 de març 2014
Març
Entre el febrer i l'abril
febril
esclatarà la rosella.
Inèdit
P. 114
Emili Sánchez-Rubio, dins,
Pedra foguera : antologia de poesia jove dels Països Catalans. 2008
Etiquetes de comentaris:
abril,
esclatar,
febrer,
joves,
març,
poesia breu,
roselles,
Sánchez-Rubio [Emili 1983-]
28 de febrer 2014
Carnaval
Són les fulles la disfressa dels arbres?
Són els trens la disfressa amb què es vesteix
la distància? És potser aquesta pell
la disfressa feixuga de les ànimes?
Despulla'm ara lentament, així
com l'abril es despulla de glaceres.
I llisquem aigua avall de la memòria,
lluny de nosaltres mateixos, tan lluny
de tu i de mi que no ens reconeguem,
disfressats de fulles, trens i distàncies.
Gemma Gorga. El desordre de les mans. 2003
Etiquetes de comentaris:
abril,
ànimes,
arbres,
carnavals,
disfresses,
distàncies,
fulles,
glaceres,
Gorga i López [Gemma 1968-],
lliscar,
mans,
memòria,
trens
30 de novembre 2013
Oda als arbres de la Rambla
Oh soques lleument colorides,
a penes tocades per marca senil,
columnes lletoses no mai envilides,
i amb tons de mudances d'un dia d'abril!
[2]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
a penes tocades per marca senil,
columnes lletoses no mai envilides,
i amb tons de mudances d'un dia d'abril!
[2]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
abril,
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
colors,
columnes,
plàtans,
rambla,
tendresa
01 d’abril 2012
Sant Jordi
Sant Jordi, senyor meu, senyor meu i cavaller,
armat amb una espasa i amb una d'or
amb tot l'aire d'un àngel i l'essència d'un sant,
et demano que em defensis, bon sant i bon cavaller,
d'aquella fera salvatge, d'aquell tan terrible drac,
a qui lliuraven un home cada dia al dematí.
Si un home no li lliuraven cada dia quan tocava,
no deixava que ningú begués ni una gota d'aigua.
A sorts varen escatir a qui haurien de portar
i la sort va anar a recaure sobre la bella princesa,
la bella filla del rei que la mare tant aimava.
Quan el rei ho va sentir, així va dir tristament,
-Agafeu tot mon cabal, però deixeu la meva filla.
Una enorme multitud va fer cap a veure el rei:
-Dóna'ns, rei, la teva filla o t'agafarem a tu.
-Agafeu-la i abilleu-la amb un bell vestit de núvia
i porteu-la vora el pou perquè el drac l'assaboreixi.
En el marbre d'aquell pou varen lligar la cadena
i a la cadena, la jove, tan bella i desventurada.
Però Sant Jordi va voler salvar la noble princesa
i d'aquella mala fera per sempre més deslliurar-la.
Va muntar dalt del cavall i cap allí se'n va anar
i en arribar vora el pou es va asseure a reposar.
-Deixa'm, bona noia, deixa'm, deixa'm que dormi una estona,
que jo mataré aquest drac per poder-te alliberar.
Quan Sant Jordi s'adormí, el drac començà a pujar.
Retrunyien les muntanyes, s'estremien tots els arbres
i els ulls de la pobra noia ploraven com una font.
-Alça't, alça't, senyor meu, que l'aigua és plena d'escuma
i el mal drac les dents afila i el mal drac les dents esmola.
Alça't, alça't, senyor meu, que encara se't menjarà
aquesta fera salvatge que ara se'm vol menjar a mi.
Sant Jordi es va despertar, atordit, esmaperdut,
i brandí la seva llança com sols ell sabia fer.
Li va clavar una llançada i a la boca el va colpir
i ferit com el tenia mort el deixà estès a terra.
-Vés-te'n, bona noia, vés-te'n, torna-te'n amb els teus pares,
vés-te'n i digue'ls qui ha estat que avui t'ha salvat la vida.
El rei tost el va cridar, el rei així li va dir:
-La meva joia és la teva i teva és la meva filla,
teva és aquesta corona que ara porto sobre el cap.
-Gaudeix, bon rei, gaudeix, gaudeix de la teva filla,
i gaudeix de la corona que ara portes sobre el cap.
-Però digue'm, gran heroi, digue'm quin és el teu nom,
perquè et pugui fer un present, un present que t'abelleixi.
-Jordi em diuen de nom i vinc de la Capadòcia.
Si és que vols fer-me un present, fes-me construir una església:
a mà esquerra pinta-hi el Crist, el Crist i la Verge Maria,
i a mà dreta un cavaller que empunyi una llança d'or,
que empunyi una llança d'or i brandi d'or una espasa.
Centre de Recerca del Folklore Grec, manuscrit núm. 1151, pp. 91-93,
versió recollida l'any 1938 per Maria Ludaki a Sinope, El Pont, Àsia Menor
Balades gregues, 1999 ; pròleg, trad. i notes d'Eusebi Ayensa
Etiquetes de comentaris:
abellir,
abril,
Ayensa [Eusebi 1967-],
balades,
Capadòcia,
esglésies,
Grècia,
herois,
llibres,
Ludaki [Maria],
Sant Jordi,
ulls
20 de març 2011
Acaballes d'hivern
A un goig que encara son secret reserva
par que s'aboqui el límit d'Orient;
es frisen núvols amb fistó d'argent
i un oratjol suau pentina l'herba.
L'om -en boires d'ahir fantasma vana,
grapes d'esgarrifor- veu mil esclats;
gent de la saba els regirons sobtats
i ja en el pensament s'enfarbalana.
Enguany vol ésser encara més civil
amb gent que facin dansa o berenada,
amb el festeig, amb l'amistat gentil,
i ja avisa, amb oferta agosarada,
que lloga, en cada pis de sa brancada,
cent branquillons per a cent nius d'abril.
Josep Carner. Poesies escollides. 1994
par que s'aboqui el límit d'Orient;
es frisen núvols amb fistó d'argent
i un oratjol suau pentina l'herba.
L'om -en boires d'ahir fantasma vana,
grapes d'esgarrifor- veu mil esclats;
gent de la saba els regirons sobtats
i ja en el pensament s'enfarbalana.
Enguany vol ésser encara més civil
amb gent que facin dansa o berenada,
amb el festeig, amb l'amistat gentil,
i ja avisa, amb oferta agosarada,
que lloga, en cada pis de sa brancada,
cent branquillons per a cent nius d'abril.
Josep Carner. Poesies escollides. 1994
Etiquetes de comentaris:
abril,
actituds,
amistat,
avisar,
berenar,
branquillons,
Carner [Josep 1884-1970],
dansar,
frisar,
gent,
hivern,
llogar,
nius,
persones,
primavera,
reservar
28 de maig 2010
A l'inrevés
Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.
Gabriel Ferrater. Les dones i els dies. 2002
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.
Gabriel Ferrater. Les dones i els dies. 2002
Etiquetes de comentaris:
abril,
actituds,
agost,
bicicletes,
blau,
braços,
dies,
fam,
Ferrater [Gabriel 1922-1972],
gossos,
inrevés,
lilàs,
nenes,
paciència,
persones,
pluja,
violí
30 d’abril 2009
Infant
El teu ull clar és l'única cosa absolutament bella.
Vull emplenar-lo de colors i d'ànecs,
el zoo dels nous
els noms dels quals mediteu.
Lliri de neu d'abril, pipa índia,
petita
tija sense cap arruga,
estany on les imatges
haurien de ser grandioses i clàssiques,
no aquest dolorós
retorçar-se de mans, aquest sostre
fosc sense cap estrella.
Sylvia Plath
Dins el llibre de poesia:
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002
Tr.: Montserrat Abelló
Vull emplenar-lo de colors i d'ànecs,
el zoo dels nous
els noms dels quals mediteu.
Lliri de neu d'abril, pipa índia,
petita
tija sense cap arruga,
estany on les imatges
haurien de ser grandioses i clàssiques,
no aquest dolorós
retorçar-se de mans, aquest sostre
fosc sense cap estrella.
Sylvia Plath
Dins el llibre de poesia:
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002
Tr.: Montserrat Abelló
22 d’abril 2009
Els jacints
Sentir només, saber de cada cosa
el nom senzill, el simple nom, carícia
com de l'abril damunt les noves fulles,
mentre la llum de pluja de la tarda
s'allunya a poc a poc amb els jacints.
Clar moment de la flor, emmirallada,
molt guardada, darrera
bellesa d'unes flors dintre els meus ulls.
Després, per l'aire, a penes
fràgil record, enllà del verd intens
d'herba que mulla aquesta lenta pluja.
Salvador Espriu. Les hores; Ed. 62, 1952, dins,
Salvador Espriu : algunes cartes i estudis sobre la seva obra, 1995
Etiquetes de comentaris:
abril,
bellesa,
Espriu [Salvador 1913-1985],
flors,
herbes,
jacints,
joia de viure,
Molitor [Gernot],
pluja,
poesia bonica,
poesia senzilla,
sentir,
tarda,
ulls
01 d’abril 2009
Primavera inquieta
Ferida, s'encongeix l'ala d'abril,
i l'arbre verd suau i el de flor encesa
deixaten llur color dins l'escomesa
del vent i de la pluja, fil a fil.
No hi haurà sota un frec alt i gentil,
demà, fulla apagada, flor malmesa ;
ans poarà el jardí clara riquesa
del que és avui cel aspre i pes hostil.
Un brum d'or a la copa més florida
insistirà nombrós. Serà la vida
oberta i lluminosa com un vol.
I restarà darrera la mirada,
melangiosament al goig alçada,
un cor amb vent i pluja, i trist, i sol.
Pròleg de Tomàs Garcés
i l'arbre verd suau i el de flor encesa
deixaten llur color dins l'escomesa
del vent i de la pluja, fil a fil.
No hi haurà sota un frec alt i gentil,
demà, fulla apagada, flor malmesa ;
ans poarà el jardí clara riquesa
del que és avui cel aspre i pes hostil.
Un brum d'or a la copa més florida
insistirà nombrós. Serà la vida
oberta i lluminosa com un vol.
I restarà darrera la mirada,
melangiosament al goig alçada,
un cor amb vent i pluja, i trist, i sol.
Pròleg de Tomàs Garcés
Etiquetes de comentaris:
abril,
actituds,
colors,
cors,
encongir-se,
jardins,
lluminositat,
mirades,
persones,
pluja,
primavera,
solitud,
tristesa,
vent,
Villangómez Llobet [Marià 1913-2002]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)