És any de rius, rius de coloraines,
els rius que s'eixamplen i surten de mare,
els rius que caminen i en caminar, canten,
els rius que amb la fúria del vent,
que té mans gelades, busquen el misteri
d'una cova freda, on hi ha tres figures
i dos animals que amb l'alè l'escalfen.
Les figures són de granit i plata,
la mula i el bou són de fang pastades:
-heus ací els dos rius, rius de coloraines,
que pinten el cel i a dues veus canten.
22-XII-1998
Àngels Cardona. Les veus del riu. 2001 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alè. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alè. Mostrar tots els missatges
24 de desembre 2014
Rius de coloraines
Etiquetes de comentaris:
alè,
caminar,
cantar,
Cardona de Gibert [Ángeles],
coloraines,
colors,
figures,
flors,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
pessebres,
poesia visual,
rius,
Torredembarra
11 de maig 2014
Dia de maig
Lo sol
resplendeix calent
en raigs brunits
d'un cel
ple de vels.
Tendre hàlit de vent,
mil llavors,
tenuïtat universal,
entra en cada cos.
És un dia de maig.
La pluja
a la fiada* caurà
i de la mia pell
desfullarà
la intensitat dels perfums
de l'ària
lo gaudi del sol,
l'alè del vent
que juga
entre els cabells.
Maria Chessa Lai
* D'improvís
La tercera illa. 2013
Edició: Joan-Elies Adell
resplendeix calent
en raigs brunits
d'un cel
ple de vels.
Tendre hàlit de vent,
mil llavors,
tenuïtat universal,
entra en cada cos.
És un dia de maig.
La pluja
a la fiada* caurà
i de la mia pell
desfullarà
la intensitat dels perfums
de l'ària
lo gaudi del sol,
l'alè del vent
que juga
entre els cabells.
Maria Chessa Lai
* D'improvís
La tercera illa. 2013
Edició: Joan-Elies Adell
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alè,
Alguer,
cabells,
Chessa Lai [Maria],
jugar,
maig,
pell,
perfums,
persones,
pluja,
poesia algueresa,
sol
16 de gener 2011
Els camins dels teus ulls
De vegades no calen
paraules
si un somriure esclata un altre
somriure,
si una mirada fons uns altres
ulls
que miren. De vegades no calen
records
si la pols els ofega al mirall,
com la pluja,
si a les mans renaix un llibre,
quan el llum nega de claror
cada ratlla espaordida.
De vegades res no és necessari
si a la primera pàgina,
com un eco que el silenci gasta,
el seu nom és
goig ofert a les hores.
IV
Maria Josep Escrivà. Remor alè. 1993
paraules
si un somriure esclata un altre
somriure,
si una mirada fons uns altres
ulls
que miren. De vegades no calen
records
si la pols els ofega al mirall,
com la pluja,
si a les mans renaix un llibre,
quan el llum nega de claror
cada ratlla espaordida.
De vegades res no és necessari
si a la primera pàgina,
com un eco que el silenci gasta,
el seu nom és
goig ofert a les hores.
IV
Maria Josep Escrivà. Remor alè. 1993
Subscriure's a:
Missatges (Atom)