Imatge en blau entro en profunda aigua gavines fan onades de mar picada. Panets d’arròs, calamarsa encercla’m en llum blava onada esvelta com fada ets tu qui comanda barca sense rems de mi mar picada compassada blau de cel esquerdant-se t’obres en escletxes salobres asprejant en boca i llavis. Mar picada embolcallant-me. Estimada, en la blavor No tinc barca. Montserrat Manent. Camí de Petra. 2000
Quan un infant enceta el seu somriure, amb entreratlla d'amargor i dolçor, les comissures de la boca ballen en l'oceà sens límit ni senyor. Ell és feliç, immensament feliç, tempteja el rictus amb magnificència i va marcant l'entrada al paradís del reconeixement de l'existència. S'aixeca un continent sobre les aigües -el caragol dels llavis que es desvessa- en un segon atlàntid que ens enlaira amb música de lloa i de sorpresa. 9 de desembre de 1936 17 de gener de 1937 Óssip Mandelstam. Poemes, 2009 Tr.: Helena Vidal