Estimo la tendresa
que mou les coses i que em mou,
el canvi tebi, llangorós,
que em torna un altre.
Un dia clar de sol,
uns ulls, un gest,
i esclata com ametller florit
al cor de les gelades.
Òscar Samsó. Poesies : assaig d'una primera tria. 1998
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris canvis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris canvis. Mostrar tots els missatges
12 de juliol 2012
Estimo la tendresa
Etiquetes de comentaris:
ametllers,
canvis,
claror,
esclatar,
estimar,
gelades,
gestos,
moviment,
poesia breu,
poesia compartida,
poesia tendra i forta,
Samsó [Òscar 1914-2008],
sol,
tebior,
tendresa,
ulls
23 de maig 2012
Els amics no es perden, es guanyen
A Pepe Simón
Un amic és més que jo:
La meva cara i els meus ulls.
Allò que veig, existeix.
Ningú no ens representa : poetes emprenyats, 2011
Etiquetes de comentaris:
amistat,
camins,
canvis,
poesia amistosa,
poesia breu,
poesia senzilla,
poetes emprenyats,
realitat,
Simón [Pepe],
ulls,
veure
23 d’abril 2012
Elogi del viatge
L'art només interessa, surt del propi clos, quan és expressió
d'una poètica personal.
Poètica personal que es produeix sempre en un lloc i un temps
determinats.
Les poètiques són múltiples. Tantes com possibilitats de saltar, de
fer el pas, d'allò incidental a allò que perdura -o vol perdurar-.
Però aquest salt no és possible sense un lloc on, primer, els
peus s'afermin.
El salt no és possible en el buit. Però podem saltar des de llocs
diferents.
D'aquí la importància dels viatges, dels desplaçaments (des-
plaça-ments), dels canvis d'horitzó.
Prendre -emprendre- els viatges com un exercici creatiu.
Descobrir què hi ha de nou en les coses semblants, què apropa
les coses allunyades.
Ser sensible a les petites diferències -les diferències
significatives.
Sentir-se sacsejat. Córrer el risc i l'aventura d'enfrontar-se a
allò que no coneixes. Trencar les habituds, les rutines.
Deixar-se sorprendre per les coses exòtiques. Valorar el viatge
com un estímul de la capacitat de sorpresa. Captar i transmetre
aquesta sorpresa.
El viatge ensenya a relativitzar, a valorar. A descobrir corrents
de pensament o de gust. A distingir allò que és coincidència d'època
d'allò que és només mimetisme de moda.
El viatge és un moviment no sols enfora, sinó endins. Ens fa
passar enllà de les fronteres -de les pròpies fronteres-.
Poètiques possibles vol dir poètiques obertes, poètiques sense
fronteres.
Albert Ràfols-Casamada. Signe d'aire : obra poètica, 1939-1999. 2000
Edició: Ramon Pinyol i Balasch.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aprendre,
art,
canvis,
captar,
creativitat,
distingir,
perdurar,
persones,
poètiques personals,
Ràfols Casamada [Albert 1923-2009],
relativitzar,
saltar,
sensibilitat,
sentir,
transmetre,
valorar,
viatges
08 de setembre 2011
Rosa de tardor
Sents que avui has canviat,
que ets una criatura nova.
No: no és pas al mirall
on t'has vist crescuda
com si fossis una riuada de setembre,
un d'aquells desbordaments
que s'ho enduen tot al seu pas...
No: tu t'has sentit
crescuda i contemplant,
la viva imatge,
la més perfecta imatge
que el somni d'aquesta nit estiuenca
t'ha fornit.
T'has vist flor única.
T'has sabut
rosa de tardor
creixent al teu jardí.
I.
Teresa Costa-Gramunt. Treball de camp. 1999
que ets una criatura nova.
No: no és pas al mirall
on t'has vist crescuda
com si fossis una riuada de setembre,
un d'aquells desbordaments
que s'ho enduen tot al seu pas...
No: tu t'has sentit
crescuda i contemplant,
la viva imatge,
la més perfecta imatge
que el somni d'aquesta nit estiuenca
t'ha fornit.
T'has vist flor única.
T'has sabut
rosa de tardor
creixent al teu jardí.
I.
Teresa Costa-Gramunt. Treball de camp. 1999
11 de juny 2010
Pròleg a El quadern daurat
Idees que fa trenta o quaranta anys estaven
confinades a l'extrema esquerra, fa vint
anys havien impregnat l'esquerra en general,
i durant els últims deu anys han proporcionat
els llocs comuns del pensament social
convencional de la dreta i de l'esquerra. (...)
Una altra idea amb la qual havia jugat molt
de temps era que un dels personatges principals
havia de ser un artista, però un artista bloquejat. (...)
Aquests arquetipus, l'artista i el seu reflex exacte,
l'home de negocis, han emmarcat la nostra cultura:
un ha estat presentat com una persona grollera,
insensible, l'altre com a creador, un pur excés
de sensibilitat i dolor i un egoisme sense límits
que se li ha de perdonar a causa dels seus productes,
exactament igual que s'ha de perdonar l'home de
negocis, és clar, a causa dels seus. (...)
... el que resultava intolerable, el que sí que no
es podia suportar més, era aquest model,
monstruosament aïllat i narcisista, sobre un pedestal.
Sembla que a la seva manera els joves se n'han adonat
i ho han canviat, creant una cultura pròpia en la qual
milers de persones fan pel·lícules, ajuden a fer
pel·lícules, fan diaris de tota mena, fan música,
pinten quadres, escriuren llibres, fan fotos.
Han abolit aquella figura sensible, creativa,
aïllada, reproduint-la centenars de milers de vegades. (...)
Doris Lessing, dins, Llegir i escriure, 1996
Tr. i ed.: Jordi Larios
Etiquetes de comentaris:
actituds,
art,
canvis,
creativitat,
cultura,
diaris,
emprenedoria,
escriure,
formació,
gratitud,
joves,
Lessing [Doris May 1919-2013],
llegir,
llibres,
música,
persones,
respecte,
saviesa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)