El vent damunt la pell
Montserrat Abelló
Amor d'hivern
Peixos de nit recorden que és novembre
i que l'aigua s'escola vessant les pedres,
deixant escates d'un altre bressol.
Som sols tu i jo a endevinar el coratge
d'aquesta fosca esquerpa.
- No diguis res,
hi ha hores que cal viure-les com cendres.
Llavors la mà recull els fruits d'una horta
on l'aigua també corre concitada:
s'estreny l'espai de la repetició
i algunes aus hi beuen de mort desarrelada
Susanna Rafart, dins, Màscares i reclams. 2011
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris coratge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris coratge. Mostrar tots els missatges
11 de novembre 2012
Amor
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
actituds,
aigua,
amor,
aus,
beure,
coratge,
endevinar,
estimar,
fruits,
novembre,
persones,
poesia breu,
Rafart [Susanna 1962-]
14 d’agost 2012
Possible introducció a un epitalami
Bodes d'uns amics, a Sinera
Durant el llarg estiu hem vist cremar molts boscos
al nostre vell país tan desarbrat.
Quan tramuntava el sol, de l'incendi del vespre
s'alçaven focs que lentament obrien
les amples portes de la desolació de la nit.
Ronden garbí o migjorn: sempre, sempre
el sec alè del vent damunt els camps.
L'eixut estroncà dolls, arrasava collites,
endinsa en el record fressa de pluja
per vinyes i rials, camí de mar.
Però segueix, tristesa enllà, el designi de vida,
car hem après que l'amor venç la mort.
Ara un home i una dona joves resolien casar-se,
i nosaltres acollim somrients el coratge
dels qui confien que hi haurà demà.
Salvador Espriu. Per a la bona gent. 1984
Durant el llarg estiu hem vist cremar molts boscos
al nostre vell país tan desarbrat.
Quan tramuntava el sol, de l'incendi del vespre
s'alçaven focs que lentament obrien
les amples portes de la desolació de la nit.
Ronden garbí o migjorn: sempre, sempre
el sec alè del vent damunt els camps.
L'eixut estroncà dolls, arrasava collites,
endinsa en el record fressa de pluja
per vinyes i rials, camí de mar.
Però segueix, tristesa enllà, el designi de vida,
car hem après que l'amor venç la mort.
Ara un home i una dona joves resolien casar-se,
i nosaltres acollim somrients el coratge
dels qui confien que hi haurà demà.
Salvador Espriu. Per a la bona gent. 1984
30 de maig 2011
Tan nou, tan alt, tan fi és el sentiment
Tan nou, tan alt, tan fi és el sentiment
de l'encís que es desvetlla adesiara,
que no sabríem dir si aquest moment
és terra, temps i espai, o és somni encara.
Tan lleu respira aquest fugaç present
i és tan gentil la calma que ens empara,
que ens lleva el pòsit llosc del pensament
amb tres gotes de plor i lluna clara.
Quan pedra, veus i cors fan un sol cos
i l'hora és mig delit i mig repòs
en química barreja mesurada,
rellisquen els motius quotidians
i descobrim propòsits sobrehumans
escrits en el somriure d'una fada.
Miquel-Lluís Muntané dins,
de l'encís que es desvetlla adesiara,
que no sabríem dir si aquest moment
és terra, temps i espai, o és somni encara.
Tan lleu respira aquest fugaç present
i és tan gentil la calma que ens empara,
que ens lleva el pòsit llosc del pensament
amb tres gotes de plor i lluna clara.
Quan pedra, veus i cors fan un sol cos
i l'hora és mig delit i mig repòs
en química barreja mesurada,
rellisquen els motius quotidians
i descobrim propòsits sobrehumans
escrits en el somriure d'una fada.
Miquel-Lluís Muntané dins,
Tertúlies amb poetes. 2005
Etiquetes de comentaris:
actituds,
blau,
calma,
coratge,
delicadesa,
escriure,
finor,
gentilesa,
gotes,
mesura,
Muntané [Miquel-Lluís 1956-],
propòsits,
respirar,
sentiments,
somriures
03 de maig 2011
Els cavalls
Els cavalls cada dia van més escassos.
Estès a terra, quin ocell més estrany
aquesta sabata pintada!
El rellotge comença a tocar.
Al fons hi ha una finestra oberta.
La meva paga és ben curta.
Coratge, coratge!
Passa algú i diu: Una casa amb ales;
però aquesta és una altra història.
No en teniu idea, del que arribo a suar!
Joan Brossa. Carrer de Joan Ponç. 2010
Estès a terra, quin ocell més estrany
aquesta sabata pintada!
El rellotge comença a tocar.
Al fons hi ha una finestra oberta.
La meva paga és ben curta.
Coratge, coratge!
Passa algú i diu: Una casa amb ales;
però aquesta és una altra història.
No en teniu idea, del que arribo a suar!
Joan Brossa. Carrer de Joan Ponç. 2010
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Brossa [Joan 1919-1998],
cavalls,
coratge,
finestres,
persones,
poesia breu,
suar
01 de maig 2011
Viatge al poble dels guerrers
Em vaig haver d'arraconar de pressa perquè
venien contra mi potser un miler de cavalls
amb soldats al damunt armats amb llances.
Van passar rabents, cridant i xisclant,
voltats de polseguera. I de seguida va
començar el repic dels tambors. Al davant
caminava, pit enfora, nas enlaire, el portador
de la bandera que voleiava al vent: vermella
i blanca duia escrit amb lletres vermelles
damunt del blanc i amb lletres blanques
damunt del vermell, "Coratge" "Puresa".
Patapam, patapam, patapam... tambors de plata,
escuts daurats, soldats nus de mig cos en amunt.
Fragment
venien contra mi potser un miler de cavalls
amb soldats al damunt armats amb llances.
Van passar rabents, cridant i xisclant,
voltats de polseguera. I de seguida va
començar el repic dels tambors. Al davant
caminava, pit enfora, nas enlaire, el portador
de la bandera que voleiava al vent: vermella
i blanca duia escrit amb lletres vermelles
damunt del blanc i amb lletres blanques
damunt del vermell, "Coratge" "Puresa".
Patapam, patapam, patapam... tambors de plata,
escuts daurats, soldats nus de mig cos en amunt.
Fragment
Mercè Rodoreda.Viatges i flors. 1990
22 de setembre 2010
La catalanitat
TENIM ZONES COSTANERES,
però sense un hinterland
és a dir: com si no ho fossin.
TENIR GANES O CORATGE
són els fets més importants,
però són molt trencadissos
i no es poden decretar.
Per tant, cal una política.
Foguet Boreu, Francesc."Miquel Bauçà. La sobirania dels somnis".
El pou de lletres. p. 27, estiu 1999
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Bauçà [Miquel 1940-2005],
catalanitat,
coratge,
decretar,
Foguet i Boreu [Francesc 1971-],
persones,
poesia breu,
política
18 d’abril 2010
Somni o llibertat?
Prefigurades delícies.
Llibertat. Estimar, no estimar...?
Les perdius que el meu pas aixecà
m’atribuïen malícies.
Les perdius volen pla
entre collades nícies.
Ara el sol que es pondrà
m’afalaga amb blandícies.
He pres la clau i fugia.
Llibertat, com te’m penges al braç!
Reflector dins la nit, miraràs
dels meus silencis la via.
L’horitzó, bon sedàs,
somnis tèrbols destria.
Llibertat, frena el pas,
que potser falliria.
Clementina Arderiu, dins, Poesia, 1995
Llibertat. Estimar, no estimar...?
Les perdius que el meu pas aixecà
m’atribuïen malícies.
Les perdius volen pla
entre collades nícies.
Ara el sol que es pondrà
m’afalaga amb blandícies.
He pres la clau i fugia.
Llibertat, com te’m penges al braç!
Reflector dins la nit, miraràs
dels meus silencis la via.
L’horitzó, bon sedàs,
somnis tèrbols destria.
Llibertat, frena el pas,
que potser falliria.
Clementina Arderiu, dins, Poesia, 1995
15 de setembre 2009
La dona forta
La forma d'ella s'aixeca,
menys reservada que mai i, amb tot,
més reservada que mai,
la brutícia i la vulgaritat en què viu,
no la fan bruta ni vulgar.
Ella endevina els pensaments, res no li és amagat,
però no per això és menys considerada i amable.
Ella és la més estimada, sense excepció,
no té motiu de temor i no tem pas.
Els renecs, les baralles, cançons aiguardentines,
expressions obscenes, són frívoles per a ella,
quan les sent en passar.
Ella és silenciosa, mestressa de si mateixa, ells no l'ofenen.
Ella els rep com els reben les lleis de la natura, ella és forta.
Ella també és una llei de la natura, ella és forta.
Ella també és una llei de la natura
-no hi ha pas cap llei més forta que ella-.
Walt Whitman. Les fulles d'herba. 1983
menys reservada que mai i, amb tot,
més reservada que mai,
la brutícia i la vulgaritat en què viu,
no la fan bruta ni vulgar.
Ella endevina els pensaments, res no li és amagat,
però no per això és menys considerada i amable.
Ella és la més estimada, sense excepció,
no té motiu de temor i no tem pas.
Els renecs, les baralles, cançons aiguardentines,
expressions obscenes, són frívoles per a ella,
quan les sent en passar.
Ella és silenciosa, mestressa de si mateixa, ells no l'ofenen.
Ella els rep com els reben les lleis de la natura, ella és forta.
Ella també és una llei de la natura, ella és forta.
Ella també és una llei de la natura
-no hi ha pas cap llei més forta que ella-.
Walt Whitman. Les fulles d'herba. 1983
Tr.: Cebrià Montoliu
Etiquetes de comentaris:
actituds,
coratge,
dones,
estimar,
fortalesa,
generositat,
lluita,
mares,
natura,
pàtria,
pensaments,
persones,
silenci,
temors,
vida,
Whitman [Walt 1819-1892]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)