Les persones emprenedores socials representen
per al canvi social el que les emprenedores de
negocis per a l'economia. Segons David Bornstein,
es tracta de gent amb iniciativa i creativitat
que qüestionen l'status quo, aprofiten
les noves oportunitats, no es rendeixen i acaben
transformant el món que les envolta.
(Fragment traduït per a aquest blog) |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris creativitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris creativitat. Mostrar tots els missatges
05 de juny 2011
Com canviar el món
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Bornstein [David],
Cordeiro [Vera],
creativitat,
emprenedoria,
Fernández-Aballi [Ana],
Holanda,
Ibáñez [Conxa 1929-],
iniciativa,
persones
29 de desembre 2010
On és la meva germana?
Tracta d'un nen petit que ha de trobar a
la seva germana que ha desaparegut. Per poder
buscar-la als llocs adequats ha de pensar com
pensa ella i pensar què és el que més li agrada fer.
L'ha de conèixer per poder trobar-la. I mentre la
busquen, recorda coses que han passat,
perquè puguem conèixer la germana tot i que
només sigui com un puntet a cada doble pàgina.
(fragment)
Sven Nordqvist (On és la meva germana?, 2010)
la seva germana que ha desaparegut. Per poder
buscar-la als llocs adequats ha de pensar com
pensa ella i pensar què és el que més li agrada fer.
L'ha de conèixer per poder trobar-la. I mentre la
busquen, recorda coses que han passat,
perquè puguem conèixer la germana tot i que
només sigui com un puntet a cada doble pàgina.
(fragment)
Sven Nordqvist (On és la meva germana?, 2010)
Etiquetes de comentaris:
biblioteques,
creativitat,
estimar,
germans,
imaginació,
imatges,
llegir,
Nordqvist [Sven],
pensar,
regals,
respecte,
tendresa
28 de novembre 2010
Ara
L'inici d'un nou projecte
genera una immensa il·lusió
que comparteixo amb vosaltres.
L'objectiu és engrescador,
obert, reflexiu, crític
i acollidor.
Teresa Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
Ara.cat,
català,
creativitat,
emprenedoria,
energia,
equip,
ètica empresarial,
Grau Ros [Teresa 1959-],
il·lusions,
informació,
premsa
29 d’agost 2010
Mirada oberta a Barcelona
A la Rosa i la Gloria
Matins d’entusiasme per viure,
al carrer de Sant Pere més alt.
Gènova i la unió tangible, vital.
Ella imposava respecte, fortalesa.
Construint tendresa a la Rambla de Volart.
La felicitat del nounat,
la innocència, la creativitat,
l’escola i la universitat.
Entremig del dolor, les pèrdues,
ets i has estat la paraula justa, sàvia,
la companyia desitjada.
Estimulant ment poètica.
Et transformes, confiada.
Singularitat oberta a la mar,
reneixes, privilegiada.
Divinament bonica i barrejada.
Cadència emancipada, ferma,
guardonada per la vida,
noble, confortant, educada.
Teresa Grau Ros
Matins d’entusiasme per viure,
al carrer de Sant Pere més alt.
Gènova i la unió tangible, vital.
Ella imposava respecte, fortalesa.
Construint tendresa a la Rambla de Volart.
La felicitat del nounat,
la innocència, la creativitat,
l’escola i la universitat.
Entremig del dolor, les pèrdues,
ets i has estat la paraula justa, sàvia,
la companyia desitjada.
Estimulant ment poètica.
Et transformes, confiada.
Singularitat oberta a la mar,
reneixes, privilegiada.
Divinament bonica i barrejada.
Cadència emancipada, ferma,
guardonada per la vida,
noble, confortant, educada.
Teresa Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
actituds,
agraïments,
Barcelona,
companyia,
creativitat,
felicitat,
fermesa,
Grau Ros [Teresa 1959-],
mar,
Mediterrània,
mirades,
noblesa,
pèrdues,
persones,
poesia social,
renéixer,
respecte,
saviesa,
transformar
11 de juliol 2010
Acord
Si retorneu
la joguina,
espatllada,
ens en farem
una de nova.
I la volem oberta,
lleugera i densa
com un eBook.
Al nostre gust,
perquè ens uneix,
tenim talent,
i, senzillament,
ens l’estimem.
Així, tot creant,
assumim la fecunditat
de les peces menudes.
Teresa Grau Ros
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Barcelona,
Catalunya,
creativitat,
decidir,
democràcia,
Grau Ros [Teresa 1959-],
llibres electrònics,
talent,
urna,
votar
02 de juliol 2010
Nova Cançó
el so de trencar esquemes.
Un munt d'actes de cor,
intèrprets d'una terra,
inspiració i romanços.
Peces fornides i suaus
bastint la raó del poble,
d'escollir raimon capacitat
serrat uc entesos llach
notable sisa creativitat
rossell progrés traginada
brillants bonets al tall
ovidi toti dignitat majoral
motta feliu tete espinàs i
xesco, lladó i veus vitals.
Que no us sàpiga greu,
algú ho havia de dir
la democràtica revolució
continua.
Teresa Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
Al Tall (Grup musical),
Boix [Xesco],
cançons,
compromís,
creativitat,
estimar,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Llach [Lluís 1948-],
música,
Nova Cançó,
Raimon [1940-],
revolució,
Rossell [Marina 1954-]
20 de juny 2010
Hi ha un temps callat en què les fulles neixen
Hi ha un temps callat en què les fulles neixen
la finestra és un mirall on et transformes en núvol
un espai contingut en un altre
el so del tren transforma el paisatge
salten les cireres entorn de l'ampolla
el rostre expectant de les coses
contactes irisats
la compacta qualitat d'un cos
la pols de guix del silenci
els camins són els jocs del destí
atzar i vent damunt la plana blanca
arrels o àncores
espurneig estel·lar al fons dels ulls
els límits inconcrets del matí
circulen les lletres damunt el paper
asseure's al parapet del pont
l'halo lluminós de la sorpresa
el pes crispat del pinzell
ones d'un altre viatge
la distància és un braçat d'esperes
fondre's en un mateix
arredossada al temps
joiosa i furient com una guspira
incògnita apressant de l'espai buit
ales o sabates
ganivet de la nit
el tall refulgent d'una mirada
l'ombra dels pensaments damunt les coses
estelles dels records
hi ha un temps de cants entre les fulles
Albert Ràfols Casamada. Signe d'aire: obra poètica, 1939-1999. 2000
la finestra és un mirall on et transformes en núvol
un espai contingut en un altre
el so del tren transforma el paisatge
salten les cireres entorn de l'ampolla
el rostre expectant de les coses
contactes irisats
la compacta qualitat d'un cos
la pols de guix del silenci
els camins són els jocs del destí
atzar i vent damunt la plana blanca
arrels o àncores
espurneig estel·lar al fons dels ulls
els límits inconcrets del matí
circulen les lletres damunt el paper
asseure's al parapet del pont
l'halo lluminós de la sorpresa
el pes crispat del pinzell
ones d'un altre viatge
la distància és un braçat d'esperes
fondre's en un mateix
arredossada al temps
joiosa i furient com una guspira
incògnita apressant de l'espai buit
ales o sabates
ganivet de la nit
el tall refulgent d'una mirada
l'ombra dels pensaments damunt les coses
estelles dels records
hi ha un temps de cants entre les fulles
Albert Ràfols Casamada. Signe d'aire: obra poètica, 1939-1999. 2000
Introducció i edició a cura de Ramon Pinyol i Balasch
Etiquetes de comentaris:
actituds,
atzar,
braçats,
camins,
cants,
cireres,
creativitat,
fulles,
límits,
matins,
mirades,
néixer,
paisatges,
pensaments,
persones,
Ràfols Casamada [Albert 1923-2009],
records,
temps,
transformar,
ulls
15 de juny 2010
Les vides poden ésser belles
per les seves qualitats diferents,
per llur abandó, o per llur fermesa.
Hi ha vies melòdiques, com hi ha
vies esculturals. Solament la música,
una certa fuga de Bach, certa sonata
de Mozart, em sembla que expressen
tant de fervor, de calma i de facilitat. (...)
(fragment)
Marguerite Yourcenar (El temps, aquest gran escultor, 1984)
per llur abandó, o per llur fermesa.
Hi ha vies melòdiques, com hi ha
vies esculturals. Solament la música,
una certa fuga de Bach, certa sonata
de Mozart, em sembla que expressen
tant de fervor, de calma i de facilitat. (...)
(fragment)
Marguerite Yourcenar (El temps, aquest gran escultor, 1984)
Etiquetes de comentaris:
Argentina,
creativitat,
llibres,
música,
pau,
qualitat,
temps,
Yourcenar [Marguerite]
11 de juny 2010
Pròleg a El quadern daurat
Idees que fa trenta o quaranta anys estaven
confinades a l'extrema esquerra, fa vint
anys havien impregnat l'esquerra en general,
i durant els últims deu anys han proporcionat
els llocs comuns del pensament social
convencional de la dreta i de l'esquerra. (...)
Una altra idea amb la qual havia jugat molt
de temps era que un dels personatges principals
havia de ser un artista, però un artista bloquejat. (...)
Aquests arquetipus, l'artista i el seu reflex exacte,
l'home de negocis, han emmarcat la nostra cultura:
un ha estat presentat com una persona grollera,
insensible, l'altre com a creador, un pur excés
de sensibilitat i dolor i un egoisme sense límits
que se li ha de perdonar a causa dels seus productes,
exactament igual que s'ha de perdonar l'home de
negocis, és clar, a causa dels seus. (...)
... el que resultava intolerable, el que sí que no
es podia suportar més, era aquest model,
monstruosament aïllat i narcisista, sobre un pedestal.
Sembla que a la seva manera els joves se n'han adonat
i ho han canviat, creant una cultura pròpia en la qual
milers de persones fan pel·lícules, ajuden a fer
pel·lícules, fan diaris de tota mena, fan música,
pinten quadres, escriuren llibres, fan fotos.
Han abolit aquella figura sensible, creativa,
aïllada, reproduint-la centenars de milers de vegades. (...)
Doris Lessing, dins, Llegir i escriure, 1996
Tr. i ed.: Jordi Larios
Etiquetes de comentaris:
actituds,
art,
canvis,
creativitat,
cultura,
diaris,
emprenedoria,
escriure,
formació,
gratitud,
joves,
Lessing [Doris May 1919-2013],
llegir,
llibres,
música,
persones,
respecte,
saviesa
01 de setembre 2009
Cap on va Catalunya?
“...la tensió creativa és la millor arma
per créixer col•lectivament...”
"...Cap a la mediocritat i la paralització
si no aturem aquesta espiral. I per aturar-la,
només cal que assumim el nostre compromís
individual, que no ha de ser amb ningú més
que amb la societat, amb la suma
dels interessos dels qui viuen amb nosaltres
i que actuen, no només en funció dels seus
objectius particulars, sinó amb un sentit de
responsabilitat col•lectiva.
L’èxit serà no poder distingir
qui de tots ha guanyat la partida.
Costa creure que aprenguem a fer-ho
i tot plegat sona a bons desitjos
i utopia, però aquest article
no anava d’això?”
Mònica Terribas (Cap on va Catalunya : col•lapse, recursos, horitzó), Avui, 27.05.08
per créixer col•lectivament...”
"...Cap a la mediocritat i la paralització
si no aturem aquesta espiral. I per aturar-la,
només cal que assumim el nostre compromís
individual, que no ha de ser amb ningú més
que amb la societat, amb la suma
dels interessos dels qui viuen amb nosaltres
i que actuen, no només en funció dels seus
objectius particulars, sinó amb un sentit de
responsabilitat col•lectiva.
L’èxit serà no poder distingir
qui de tots ha guanyat la partida.
Costa creure que aprenguem a fer-ho
i tot plegat sona a bons desitjos
i utopia, però aquest article
no anava d’això?”
Mònica Terribas (Cap on va Catalunya : col•lapse, recursos, horitzó), Avui, 27.05.08
Etiquetes de comentaris:
Catalunya,
creativitat,
poesia compromesa,
poesia ètica,
poesia responsable,
poesia social,
Simone [Nina],
societat,
Televisió de Catalunya,
Terribas i Sala [Mònica]
19 de juliol 2009
Memòria
Totes les nostres idees beuen dels records.
Anem creant i, creant, recordem el creat.
De què ens val, doncs, la memòria?
Vicent Penya. Sense un punt de record, 1961
Anem creant i, creant, recordem el creat.
De què ens val, doncs, la memòria?
Vicent Penya. Sense un punt de record, 1961
Etiquetes de comentaris:
creació,
creativitat,
idees,
memòria,
Penya [Vicent 1961- ],
poesia breu,
poesia de la memòria,
preguntes,
record
Subscriure's a:
Missatges (Atom)