Voleia per l'aire una melodia
que no és per a mi.
La capto; l'escolto;
me n'impregno l'ànima...
però queda intacta,
no perd ni una nota,
i fa el seu camí.
Joana Raspall. Concert de poesia. 2004
Il·lustracions de Marta Balaguer.
Voleia per l'aire una melodia
que no és per a mi.
La capto; l'escolto;
me n'impregno l'ànima...
però queda intacta,
no perd ni una nota,
i fa el seu camí.
Joana Raspall. Concert de poesia. 2004
Il·lustracions de Marta Balaguer.
Verge de l'Ajuda,
vulgueu escoltar
que us parla un fill vostre
d'ací Balenyà.
Un dels feligresos
que us està agraït
per les moltes gràcies
que li heu concedit.
En temps de la guerra
em varen ferir
i vaig suplicar-vos
que em pogués guarir.
I vós, generosa,
em vau escoltar
i, curat a casa,
vaig poder tornar.
Més tard m'estimbava,
passant gran perill,
però vau ajudar-me
Vós i el vostre Fill.
Llarga malaltia
em tingué allitat,
i una altra vegada
vaig veure'm curat.
Jovenet encara,
ja us vaig demanar
que, amb la que estimava,
m'hi pogués casar.
Joiós visc amb ella
i els fills que hem tingut;
tenim avinença
i tenim salut.
L'esposa és molt bona,
els fills també ho són;
per mi és l'alegria
més gran d'aquest món.
Llaurant amb els bous : poemes de Pere Puigdomènech Homs. 1996
The soul is not more than the body.
Walt Whitman
allò que he escoltat
tot allò que he vist
tot allò que he dit
allò que no he dit
els llibres que he llegit
els versos que he escrit
la gent que he estimat
això és tot el que tinc.
Begoña Chorques Fuster. Olor de poma verda. 2016
Il·lustracions de Miriam Bue Díaz
Pròleg de Luis Fuente Pérez
Ai, quin cel tan blau!,
quina mar tan plana!
Una vela, lluny,
sembla una rialla
i el sol, tan encès,
diríeu que canta!
Petxina, d'on vens?
Conquilla daurada,
quin món has deixat
per venir a la platja?
Deus saber secrets
de les fondes aigües
potser me'ls diràs,
si aprenc a escoltar-te?
Joana Raspall. Com el plomissol : poemes i faules. 1998
Il·lustracions de Glòria Garcia
Escolta, Eivissa, la joia
que convoquen les aigües tranquil·les,
l'immarcescible límit de la mar,
el toc d'or a ponent,
bressol que l'illa ofrena
a les darreres llums.
Escolta aquest entotsolament
de silencis, marítima entrada
a la vall, a la ciutat de la vida.
Que el teu plaer sigui llindar
quotidià al nou dia,
als braços carregats d'amor,
a les alliberadores hores.
Francesc Parcerisas. Triomf del present : obra poètica 1965-1983. 1991
Pròleg de D. Sam Abrams
Escolte les teues mans als meus ulls.
Sé que estàs ahí, desterrant el teló de la boira.
Sempre junts,
camarades de collita durant el dia,
i de tabernes durant les vesprades.
Les nostres vides van créixer èbries,
junt al vi dels altars de cristall. Juntes.
I la teva màgia, amic, mai mor.
Mai mor en un mar que oneja,
ni en un hort fred sense llum,
perquè sempre viu amb un sempre.
Sempre.
I el dia que com a ceps,
ens arrenquen de la terra que adorem,
no morirem, mai morirem.
Llavors i arrels als talons...
avançant sempre.
Escoltes?
Senc les teves mans als meus ulls.
Sé que estàs ahí,
inventant un estel en una nit,
i un fanal a les coves que em tanquen.
Et conec.
Conec el teu «mai» als racons,
i el teu sempre a les planures.
I el dia en què ens arrenquen,
de dolor les sabates,
besarem la nostra terra,
llavors i arrels a les soles...
avançant sempre...
Maria del Mar Delgado Saborit. Les dues cares de l'esfera. 1999
Finalista al premi de poesia en català
al Certamen Literari de la Universitat Politècnica de València.
Patufets i gegants,
prínceps i reis antics,
animals que enraonen
i volen ser-hi amics.
Viuen en les paraules
del qui conta rondalles
o a les pàgines belles
dels llibres de contalles.
Si n'escoltes els contes
i t'agrada llegir,
la màgia del seu món
amb tu voldrà venir.
p. 116
Miquel Desclot, dins,
Troballengües = Trobalinguas = Electrobak = Trovalenguas. 2005
Il.: Tesa González
Aquest tren efectua parada
a totes les estacions del seu recorregut
aquest tren estirant-se per l'Horta
per Morvedre i les Valls
per la Plana
i s'atura
a totes les estacions del seu recorregut
i ho escoltes i saps que es farà llarg
i ho escoltes i t'agafes al diari
i de tant en tant guaites per la finestra
i constates
el Picaio hi és
i Espadà
i Penyagolosa
guaites per reconfortar l'esguard
sobre l'espill de la mar
et baixes a la darrera
quan aquest tren acaba
el seu recorregut.
Alexandre Ros i Ros, dins,
Estels de paper : mostra poètica. 2012
Soc a dins d'una presó
i m'agrada tanta reixa:
visc del cant del brollador,
que escoltant-lo em sento créixer.
Quan arriba el mes d'abril
ni les oques són tan blanques;
sóc un cirerer tranquil
sense frisaments de branques.
El que ara és tan blanc
després serà sang
que allarga la vida.
Potser els escolans
se n'omplen les mans
botant d'alegria,
o algun pinsà vell
se'n guarda per ell
un gra cada dia...
Cirerer petit,
cirerer florit
que fas arracades,
digues quina mà
te les ve a cercar
quan les tens granades.
Joan Maria Guasch, dins,
Els arbres de la poesia catalana. 2007
Ed.: Maria Victòria Solina i Jordi Bigues
Se'n va l'estiu. El vent ja bufa tant
que dius: no pas l'estiu, se'n va la vida.
I tremoleja, i accelera el pas,
i arronsa les espatlles, fredolica.
Per l'aigua, pels terrossos, per la neu.
L'hivern no hi ha manera que li agradi.
La seva casa, on és? Pertot arreu!
I sobretot, al blau dels transatlàntics.
Se'n va la llum. Se'n va la vida. Calla,
escolta aquesta nit: se'n va l'amor,
i deixa la tardor com una carta
on ha posat les últimes raons.
Se'n va la musa. Rere seu s'enlairen
libèl·lules i fulles dels aurons...
Se'n van les dones, apressant les passes,
a punt de córrer, i avançant-se als plors.
Aleksander Kúixner. És tot el que tenim : antologia poètica. 2013
Pròleg, selecció i traducció: Xènia Dyakonova