És una càrrega d'auró, tallada
i apilada d'acord amb la mesura.
No en sé veure cap altra per allí.
Ni hi ha petjades a la neu del volt.
I no és pas tallada d'aquest any,
ni tan sols del passat, o fins de l'altre.
La fusta és grisa i se'n desprèn l'escorça,
la pila es clava a terra. La vidalba
l'ha lligada amb cordills, com un fardell.
La sosté d'un costat un arbre viu,
i d'un altre una estaca amb estintol
a punt de caure. Penso que només
algú que visqui per mudar de feina
pot oblidar un treball que va costar
tanta suor i esforç amb la destral,
i abandonar-lo lluny de llar o estufa
perquè escalfi el marjal amb el caliu
pausat i sense fum de la ruïna.
Robert Frost. Al nord de Boston, 1994
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esforç. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esforç. Mostrar tots els missatges
06 d’octubre 2011
És una càrrega d'auró, tallada
Etiquetes de comentaris:
caliu,
escalfor,
esforç,
Frost [Robert 1874-1963],
llar,
mesura,
treball,
vidalba
08 de juliol 2010
El poble
El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.
El poble és una xafogosa tarda d'estiu,
és un parapet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.
El poble és quaranta anys d'enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d'habitants, etc., etc.
El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petitat mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra petita mort.
El poble és tu i tu i tu
i tot d'altra gent que no coneixes,
i els teus secrets
i els secrets dels altres.
El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
el principi i la fi,
l'amor i l'odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.
Miquel Martí i Pol. Amb els ulls oberts. 2000
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.
El poble és una xafogosa tarda d'estiu,
és un parapet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.
El poble és quaranta anys d'enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d'habitants, etc., etc.
El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petitat mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra petita mort.
El poble és tu i tu i tu
i tot d'altra gent que no coneixes,
i els teus secrets
i els secrets dels altres.
El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
el principi i la fi,
l'amor i l'odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.
Miquel Martí i Pol. Amb els ulls oberts. 2000
Etiquetes de comentaris:
català,
esforç,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
poble,
somnis,
tossuderia
20 d’abril 2010
Una història d'amor
Va començar a l'ombra de plàtans i til·lers
Ciutadans, i al vell claustre que enjoiaven cireres
Un cop l'any, i ginesta.
Durava encara quan,
Campaneta de plata, la veu clara dels néts
Ens abocava a doll l'aigua de la infantesa
Del temps.
Encara dura, com una melodia
Trobada en vells papers, i no sencera,
Adaptada amb esforç, perquè no es perdi
Per a veu i record.
Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic,... 1990
Ciutadans, i al vell claustre que enjoiaven cireres
Un cop l'any, i ginesta.
Durava encara quan,
Campaneta de plata, la veu clara dels néts
Ens abocava a doll l'aigua de la infantesa
Als càntirs del record, i la tendresa nova
Amb frescor de rosada pellava les feridesDel temps.
Encara dura, com una melodia
Trobada en vells papers, i no sencera,
Adaptada amb esforç, perquè no es perdi
Per a veu i record.
Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic,... 1990
06 d’abril 2010
L'amor arriba com arriba
A vegades és una festa de rialles i de desinhibicions.
A vegades és una passió que ens corseca i que
ens maltracta. L'amor no és únic. Ens ho hem de dir
sovint. I si el volem fer durar exigeix un esforç.
Bona és la prudència i les raons de la seguretat.
Però hem vingut a aquest món a equivocar-nos
només per trobar la satisfacció d'haver-la encertat
encara que sigui un lluminós dia de la nostra vida.
(Fragment)
Etiquetes de comentaris:
Alt Empordà,
amor,
Barril [Joan 1952-2014],
encerts,
esforç,
Grau Ros [Teresa 1959-],
lluminositat,
prudència,
rialles,
seguretat,
vida
29 de novembre 2009
Incendis
Incendiaries aquest blau de tan extern,
aquest blau de cendra i cims eixuts
-blau del sempre estiu, blau indòmit.
Incendiaries la carn deserta del riu,
aquell cec moviment que és només
llum sorda i fingiment de colors.
Amb estrenu combat incendiaries ara
aquesta pulsió, aquest esforç clos
el pàl·lid record dels arbres caiguts.
Antoni Defez. Incert moviment. 2008
aquest blau de cendra i cims eixuts
-blau del sempre estiu, blau indòmit.
Incendiaries la carn deserta del riu,
aquell cec moviment que és només
llum sorda i fingiment de colors.
Amb estrenu combat incendiaries ara
aquesta pulsió, aquest esforç clos
el pàl·lid record dels arbres caiguts.
Antoni Defez. Incert moviment. 2008
Etiquetes de comentaris:
actituds,
arbres,
blau,
colors,
Defez [Antoni 1958-],
esforç,
estiu,
fingir,
incendiar,
incendis,
llum,
moviments,
pal·lidesa,
persones,
pulsions,
rius
16 de novembre 2009
La poesia és una cosa ben estranya
La poesia és una cosa ben estranya,
per alguna raó no es deixa enterrar viva i ressuscita,
fins i tot malgrat els esforços d'un aparell
propagandístic tan poderós com el nostre.
(Fragment)
Nadejda Mandelstam, dins,
Óssip Mandelstam. Poemes. 2009
Traducció: Helena Vidal
per alguna raó no es deixa enterrar viva i ressuscita,
fins i tot malgrat els esforços d'un aparell
propagandístic tan poderós com el nostre.
(Fragment)
Nadejda Mandelstam, dins,
Óssip Mandelstam. Poemes. 2009
Traducció: Helena Vidal
Etiquetes de comentaris:
esforç,
estranyesa,
Mandelstam [Nadejda],
poesia vital,
reflexió,
ressuscitar,
vida
28 d’octubre 2009
DEDICA MOLT DE TEMPS A DESVETLLAR EL TEU DESIG
Dedica molt de temps a desvetllar el teu desig,
però no et precipitis pas, només cal que t'afanyis.
Henry David Thoreau (Carpe diem : antologia del Club dels poetes morts, 1990)
Etiquetes de comentaris:
esforç,
il·lusions,
poetes,
Thoreau [Henry David 1817-1862]
03 de maig 2009
Dels beneficis de cultivar un bancal
en diuen res els homes a pagès. Pendents
de la meteorologia i les subvencions,
s'inclinen poc a recomanar un esforç que
no han volgut transmetre als fills. De
cavar, n'he après dels poetes: llevar-se
enmig del son, obrir un forat al cor i
mantenir l'opacitat dels mots sense trencar
el filat, i amb càvec ferm sepultar el bulb
fins a sentir-lo transparent.
Susanna Rafart dins,
Reduccions : revista de poesia, núm. 77, febrer de 2003, p. 31
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aprendre,
cor,
esforç,
meteorologia,
pagesia,
persones,
poesia breu,
poetes,
Rafart [Susanna 1962-],
recomanar,
roses,
sentir,
subvencions
Subscriure's a:
Missatges (Atom)