Dormia freda la nit de tenebra embolcallada. Cap somni li feia llum, cap respir l'acompanyava... Poc a poc es despertà la veu d'una font de plata i cridava dolçament la claror de l'estelada; la sentia el rossinyol, ai amor!, canta que canta; la sentia el lligabosc, el seu perfum li donava; la bevien els estels i s'abrusaven en flames. També vaig sentir-la jo i dintre el cor se'm clavava; tots els somnis em prengué, rosava totes les albes, i va deixar-me llanguint por la seva veu llunyana... Dormia tèbia la nit i les roses esclataven. Rosa Leveroni. Presència i record, 1952 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris flames. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris flames. Mostrar tots els missatges
07 de setembre 2014
Tema amb variacions - XIII -
Etiquetes de comentaris:
alba,
blau,
dormir,
estelada,
estels,
flames,
fonts,
Leveroni [Rosa 1910-1985],
lligabosc,
nit,
Oliver [Jim],
perfum,
poesia perfumada,
poesia visual,
rossinyols
18 de novembre 2013
Saps què?
Saps què? T'estimo.
I entre el sol i la lluna,
un espai verge
ens guarda la flama
de l'estrofa més pura.
Montserrat Altarriba. Tornassols. 1998
I entre el sol i la lluna,
un espai verge
ens guarda la flama
de l'estrofa més pura.
Montserrat Altarriba. Tornassols. 1998
Etiquetes de comentaris:
Altarriba [Montserrat 1948-],
blau,
espais verges,
estimar,
estrofes,
flames,
flors,
guardar,
lluna,
persones,
poesia breu,
poesia del cor,
preguntes,
puresa,
sol
17 de juliol 2013
Per als amics de "Mostra"
Contempleu a poc a poc,
en velles xilografies,
segles morts, cendrosos dies,
un allunyat món barroc
i senzill alhora, foc
secret, claror tancada:
s'alçaran a la callada,
tot de sobte, del caliu,
flames, llum, l'art sempre viu
molt al fons de la mirada.
Salvador Espriu.
Obres completes : anys d'aprenentatge. II, poesia, 2, 1987
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alçar-se,
amistat,
aprendre,
art,
caliu,
claror,
contemplar,
Espriu [Salvador 1913-1985],
flames,
llums,
mirades,
món,
persones,
segles,
senzillesa,
xilografies
20 de juny 2013
La ginesta
Floriu, floriu, ginesteres,
dalt dels monts, davant del mar,
enceneu-vos com fogueres
al sagrat de cada llar.
Les fogueres catalanes
ja flamegen dalt del cim:
són les flames sobiranes
d'aquell foc que tots tenim.
Per la costa, a grans esteses,
tot el ginestar fa llum:
les candeles són enceses,
totes flaire i sense fum;
Una llum que llença flaire
des dels monts avall del mar,
i de l'aire en fa el nostre aire
que és tan bo de respirar.
En la flor de la ginesta
Catalunya m'ha parlat;
m'ha parlat de la gran festa
de la nostra llibertat.
Joan Maragall, "La ginesta", Ilustració Catalana, 29.05.1904
dalt dels monts, davant del mar,
enceneu-vos com fogueres
al sagrat de cada llar.
Les fogueres catalanes
ja flamegen dalt del cim:
són les flames sobiranes
d'aquell foc que tots tenim.
Per la costa, a grans esteses,
tot el ginestar fa llum:
les candeles són enceses,
totes flaire i sense fum;
Una llum que llença flaire
des dels monts avall del mar,
i de l'aire en fa el nostre aire
que és tan bo de respirar.
En la flor de la ginesta
Catalunya m'ha parlat;
m'ha parlat de la gran festa
de la nostra llibertat.
Joan Maragall, "La ginesta", Ilustració Catalana, 29.05.1904
30 de maig 2013
Fulla de tell circumscrita
Fulla de tell circumscrita,
a sobre el verd exigent,
a sota l'ombra assignada,
i tu gronxant-te a mig aire.
Fulla de tell pacient,
la nit es besa amb el dia,
la flama s'abraça amb l'aigua,
i tu suspesa a mig aire.
Lluís Solà. L'arbre constant, 2003
a sobre el verd exigent,
a sota l'ombra assignada,
i tu gronxant-te a mig aire.
Fulla de tell pacient,
la nit es besa amb el dia,
la flama s'abraça amb l'aigua,
i tu suspesa a mig aire.
Lluís Solà. L'arbre constant, 2003
Etiquetes de comentaris:
aigua,
arbres,
besades,
flames,
fulles,
mesura,
poesia breu,
Solà [Lluís 1940-],
tells,
verd
Subscriure's a:
Missatges (Atom)