i recullo els teus dits.
Et dono els meus dits
i em condueixes.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia acollidora. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia acollidora. Mostrar tots els missatges
05 de juliol 2010
11 d’abril 2010
Onada suau
 |
Com una onada suau d’escuma blanca
que retorna a arrapar-se
a la càlida sorra,
així et somio,
amb exquisida confiança.
Teresa Grau Ros |
15 d’agost 2008
A l'estiu
Poc poblada, la comarca.
Malgrat enormes camps i màquines,
els pobles jeuen endormiscats
en jardins de boix; els gats
poc sovint els encerta una pedregada.
A l'agost cauen estels.
Al setembre hom anuncia la cacera.
Encara vola l'ànec gris i la cigonya es passeja
per prades impol·lutes. Ai, els núvols
com muntanyes volen per damunt dels boscos.
Si, estant aquí, hom no obre cap diari,
el món es troba en ordre.
En les xicres de puré de prunes
es reflecteix amable la pròpia cara i
els camps lluen d'un vermell de foc.
Sara Kirsch. Rückenwind. 1984
Tr.: Joan Parra
Malgrat enormes camps i màquines,
els pobles jeuen endormiscats
en jardins de boix; els gats
poc sovint els encerta una pedregada.
A l'agost cauen estels.
Al setembre hom anuncia la cacera.
Encara vola l'ànec gris i la cigonya es passeja
per prades impol·lutes. Ai, els núvols
com muntanyes volen per damunt dels boscos.
Si, estant aquí, hom no obre cap diari,
el món es troba en ordre.
En les xicres de puré de prunes
es reflecteix amable la pròpia cara i
els camps lluen d'un vermell de foc.
Sara Kirsch. Rückenwind. 1984
Tr.: Joan Parra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)