Llauràreu camps de conreu
els piconàreu
i en diguéreu progrés.
Mirau aquest estiu:
les feixes més fèrtils són aparcaments.
Jèssica Ferrer Escandell. Som aquí. 2022
7è Premi Francesc Garriga
Llauràreu camps de conreu
els piconàreu
i en diguéreu progrés.
Mirau aquest estiu:
les feixes més fèrtils són aparcaments.
Jèssica Ferrer Escandell. Som aquí. 2022
7è Premi Francesc Garriga
Ell és qui el geni català demana
i servirà ses glòries a l'extrem;
sortós qui l'ha trobat i s'hi encomana;
salvarà el que li cal, res del que tem.
Abril 1968
Josep Carner, al llibre:
A Pompeu Fabra : l'epístola de Faraudo i 69 poemes més. 2023. P. 37
A cura d'August Bover i Jordi Mir.
Pròleg de Maria Teresa Cabré.
He pujat i baixat
milers d'escales
sense escalons
ni replans:
prodigis de la música.
Antonina Canyelles. Bistecs de pantera. 2023
A Antoine de Saint Exupéry
La meva silueta
deu ser extravagant
si em confonen
amb una muntanya,
una boa tipa
o un barret gegant.
Montse Homs. Faules poètiques. 2022
Il·lustracions de Laia Domènech
Saludar la fosca
com una amiga.
Cors que s'abracen
fins a la nit de l'univers.
Cavalquen. Cavalquen.
Mare,
crinera on m'arrapo,
galopem fins als solcs
que va traçant la nit.
Plantem-hi les llavors de l'alba.
XXIV
Rosa Font Massot. Esquerda. 2022
Pròleg de Quim Español
A la Júlia.
A l'alba, quan el teu plor
m'escapça el somni a punt de finir,
em pregunto què podrà retenir
aquell somriure que ens regales
quan corres fins els braços
que t'abracen i et reviuen,
què sostindrà l'emoció
—única, meravellosa—
de trobar exactament allò que volies
d'encaixar com un miracle
et teu cos petit voltat del meu.
Marta Jorba. La remor, tan salada. 2023
Arraulit al portal
de la banda on fa ombra,
espantat perquè no pot
esdevenir ombra,
sense respirar, escolta
com s'acosten,
ressonant damunt l'empedrat,
les dues botes d'un soldat alemany.
Anna Świrszczyńska. El llapis amb què escric. 2019
Selecció, traducció, estudi i notes de Josep-A. Ysern
Escolto les veus
del mar i dels pins
i del vent que passa.
Tot m'ho fan sentir,
tot m'ho saben dir
sense cridar massa.
Joana Raspall. Versos amics. 1998
Il·lustracions: Montse Ginesta
Calçar una vida petita,
estranya joguina,
i sentir-la avançar.
Som aquell tren que no sortia del menjador
però que mai tornava a casa.
«If it were but a matter of faith»
NICK CAVE
MARXO BOSC ENDINS
per confondre'm
silent amb les alzines
i la malesa i la vilorda
i les branques més altes.
Serà indòmita,
també, aquesta partença.
No hi ha destí,
el destí és ara.
(La petitesa de cada salvació,
el clamor que corre per dins.)
Meritxell Cucurella-Jorba. Sempre encara. 2023
De Dosaigües recorde
els dies clars d'estiu
on respirava bon aire,
un poble tranquil, humil,
amb olor a menta i a pi.
I la gent senzilla,
i les fresques nits,
i la sensació tan gran
de ser feliç.
Berta Espert (Alginet, 1966)
De: Un llac d'emocions. ACEN. 2019
A l'antologia:
Elles: constel·lació poètica. 2022
Selecció d'Anna Ballester
Introducció de Maria Lacueva
Traducció de Jaume Gelabert González
Pròleg d'Anna Gas Serra
En una mar llunyenca,
perdut entre dues guerres,
el vell soldat cerca
en l'escuma que s'allunya del vaixell,
el seu cavall i la seva espasa,
els seus somnis de pati d'escola.
Les seves llàgrimes,
allà on han caigut,
s'han tornat perles.
——————————————
Dins una mar luenchenca,
Perdut entre doas guèrras,
Lo vièlh soldat cèrca
Dins l'escuma que s'alunha de la nau,
Son caval e son espasa,
Sos sòmis de cort d'escòla.
Sas lagrèmas,
Aquí ont son tombadas,
Se son cambiadas en pèrlas.
Aurélia Lassaque. Perquè cantin les salamandres. 2017
Traducció i pròleg: Albert Mestres
Un altre any, i l'esplet encara no demanca;
l'esplet de les cançons, malgrat ma testa blanca,
si no prou exquisit, almenys fou abundós;
no glacen, no, la sang les hivernals fredors;
el pi de vell brancam i soca corrugada
es sent lliscar per dins la saba regalada;
de rou cada matí remulla el cimerol
i va vessant reïnes que clarifica el sol.
Maria Antònia Salvà, dins el llibre:
21 escriptores per al segle XXI. 2004
Edició: D. Sam Abrams
A través de l'aigua
ho aprens tot.
Gairebé.
El peu d'una foto buida.
La soledat sonora,
la sents?
Tot el verí.
Però no el recordes.
Així es garanteix
sense secrets
l'aliment,
un corriol,
la supervivència.
Lídia Gàzquez. L'animal perfecte. 2023
Premi Bernat Vidal i Tomàs 2023
els fruits vermells
són petons d'esbarzer
de bons com són.
L'aigua i el sol : 33 haiku, +8 anys. 2023
Text dels poemes infantils: Maite Muns Cabot
I·lustracions: Aina i Agnès Amblàs, ICRA-Art