Ara comence

Ara comence a estimar-vos. A tots.
Us estimaré profundament a partir d'avui.
He après, a força de penes, a força
de planes i literatura kafkiana, a estimar-vos.
Podeu, per tant, incloure'm ja en les vostres llistes.
Heus ací el fill pròdig de retorn del seu exili!
...

(fragment)


Vicent Penya. Sense un punt de record. 1961

Arboricidis

Dues mans boten foc a una muntanya
on de fa temps els margallons esperen
la condemna, com grans ramells de dits
en prec gregari. Mentre, un cos hermètic
com una closca d'avellana fuig
d'esquena al foc, presumpció de cames
que extravien l'eco sobre les cendres
on tard o d'hora haurà de germinar
una avellana, verda de principis
com totes les naixences, com s'esdevé l'etern:
a dintre d'una closca d'avellana,
no pas d'un home, sobirà del foc,
sobirà de les mans i de les cames,
que és com dir, per a la terra que puja
els margallons, d'orgànica matèria,
de fèrtil podridura.



Maria Josep Escrivà. Flors a casa, 2007

Cançó del pressentiment

Si pressento la mudança

entremig del meu costum,

és que alguna cosa hi dansa.

Serà boira, serà llum?

Ara soc com el qui es llença

dins la nau al mar pregon:

prou la ruta és dins sa pensa,

però la fi, qui sap on?

Esperança no em fa nosa,

m'ha dut sempre a bon camí,

i en parlar-me ella una cosa

me l'havia de complir.

Per això en tinc alegria

sens que en sàpiga res cert:

missatger que ella m'envia

son missatge ja ha complert.

Clementina Arderiu. Contraclaror: antologia poètica. 1985

Introducció i selecció Maria Mercè Marçal