 | |||
| Que bé que s'està a casa! frase extreta de, Carme Thió de Pol. M'agrada la família que m'ha tocat, 2012 |
 |
d'esperança,
mi vest alegrança
d'una douçor, confiança
que hai en la Dona d'amor:
e adoncs deman confessor,
a tuit m'acús per pecador,
que reta tot lo dan
que hai donat gran, en pecant,
de la Regina de valors,
per ço que n'esper tal secors
no sia obligat,
pus que en sia bé confessat.
|
 |
La gratitud és la forma de cortesia
més exquisida.
Jacques Maritain, filòsof francès, dins,
|
 |
... les cultures professionals no són simplement la suma
de les actituds personals dels professionals. Les cultures professionals, com les dels pobles, són un conglomerat d'actituds, valoracions, tabús, relats, i també celebracions, mites, herois... que arrosseguen amb molta facilitat les actituds i valors personals, modulant inclús el sentit crític personal. Poden ser font de construcció professional, però també d'escepticisme i de males pràctiques. La selecció és imprescindible.
(Fragment)
|
 |
La sinceritat o veracitat és un valor social
perquè fa possible la convivència; encara més,
la convivència es fonamenta en la presumpció
de la veracitat. Si no creguéssim en la sinceritat
de les persones, no seria possible la convivència.
Encara que sapiguem que ens poden enganyar,
la vida social només és possible si suposem que
ens diuen la veritat.
(Fragment)
|
 |
Encara que ens importin molt els grans ideals,
els projectes a llarg termini..., aquests només causen
alegria quan s'aconsegueixen, si s'aconsegueixen.
Per això, cal que parcel·lem els plans ambiciosos
en esglaons assequibles tant pel que fa a les
possibilitats com al temps. D'aquesta manera,
la felicitat i l'alegria seran sempre presents en
les nostres vides.
(Fragment)
Esteve Pujol i Pons. Valors per la convivència, 2003
|
 |
| Passen tres noies, totes de blanc, sota una pluja de sol batent, mans enllaçades, galtes rosades i cabelleres volant al vent. Inconegudes ja de llurs mares van deleroses qui sap a on: sembla que estrenin el goig de l'herba i que refacin el cor del món. Oh nova glòria, ben tost memòria! Ulls que llampeguen i boca ardent, mans enllaçades, galtes rosades i cabelleres volant al vent! Josep Carner. Poesies escollides, 1979 |
 |
La sinceritat és l'expressió externa d'allò que un pensa o sent interiorment; l'absència de simulació, d'hipocresia. I la veracitat és la voluntat d'adequar la nostra expressió verbal al nostre pensament; l'absència de mentida. Per tant, totes dues idees es complementen: podríem dir que la veracitat és la sinceritat en la paraula. Esteve Pujol i Pons. Valors per la convivència, 2003 ; il.: Inés Luz González |
