A les mares
Tu que atorges el bé,
sense un bri de metzina,
de restar sana i estàlvia
dins de la pell humida
sota la pluja benigna.
T'has sentit confiada
a resguard de la infàmia.
Decisiva, has vetllat
per un futur millor
en minúsculs detalls.
Corprens a l’alba,
pedaleig de l'ànima,
suavitat a cada galta.
I et sents enmig d'ones
d’una mar en calma.
Gratitud abissal
que refresca les gotes
valuoses de sang
que circulen, dansant,
dins aquest cos amable.
Teresa Grau Ros
