de la fredor sobre l'esquena nua,
de l'aigua que comença a davallar,
dels pensaments feixucs i el front que sua,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
16 de maig 2015
Elegia: de la fredor...
Etiquetes de comentaris:
aigua,
fred,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
pensament,
suar
Elegia: de l'insomni...
de l'insomni i les nits per no pensar,
dels cinemes on mai no hem de fer cua,
d'aquella carta breu escrita a mà,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
dels cinemes on mai no hem de fer cua,
d'aquella carta breu escrita a mà,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Elegia: del cafè amb llet...
del cafè amb llet i la cambrera bruna,
de les ungles pintades i l'esmalt,
de la panera buida i de l'engruna,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de les ungles pintades i l'esmalt,
de la panera buida i de l'engruna,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
cafè,
cambrers,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
paneres,
ungles
Elegia: dels llums encesos...
dels llums encesos i del sostre alt,
del passadís i de la llum de lluna,
de la frenada en sec sobre l'asfalt,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
del passadís i de la llum de lluna,
de la frenada en sec sobre l'asfalt,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
asfalt,
llums,
lluna,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-]
Elegia: dels carrerons estrets...
dels carrerons estrets i la figura,
de l'autobús que passa per davant,
de l'aigua de l'estany on quelcom sura,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de l'autobús que passa per davant,
de l'aigua de l'estany on quelcom sura,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
aigua,
autobús,
carrerons,
estanys,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-]
Elegia: d'aquest diumenge...
d'aquest diumenge que es va perfilant,
de la setmana que es presenta dura,
de les mans que s'aferren al volant,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de la setmana que es presenta dura,
de les mans que s'aferren al volant,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
diumenge,
mans,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
setmanes
Elegia: de l'arribada...
de l'arribada a un terme sense excusa,
del topònim, del rètol i el senyal,
de l'amant i el botó d'aquella brusa,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
del topònim, del rètol i el senyal,
de l'amant i el botó d'aquella brusa,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
arribades,
bruses,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
rètols,
senyals,
topònims
Elegia: de l'escala...
de l'escala que porta al principal,
de la mirada il·lusa però obtusa,
de la faldilla curta i l'engonal,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident. 1999
de la mirada il·lusa però obtusa,
de la faldilla curta i l'engonal,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident. 1999
Etiquetes de comentaris:
escales,
faldilles,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
mirades
Elegia: del desig o el record...
del desig o el record quan són les dues,
del passeig i els destins fets a la sort,
de l'hamburguesa i les patates crues,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
del passeig i els destins fets a la sort,
de l'hamburguesa i les patates crues,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
desig,
destí,
hamburgueses,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
record,
sort
Elegia: d'aquell cafè a...
d'aquell cafè a l'estació del nord,
dels jardins freds i de la reixa amb pues,
de la ràdio encesa dins del Ford,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
dels jardins freds i de la reixa amb pues,
de la ràdio encesa dins del Ford,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
cafè,
Estació del Nord (Barcelona),
jardins,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
ràdio
Elegia: de les voreres...
de les voreres i les prostitutes,
del locutor que parla per consol,
del temps i de les xifres absolutes,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
del locutor que parla per consol,
del temps i de les xifres absolutes,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
locutors,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
prostitutes,
temps,
voreres,
xifres
Elegia: de les convencions...
de les convencions i el protocol,
dels ulls cansats i les ulleres brutes,
del passaport i el número de vol,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
dels ulls cansats i les ulleres brutes,
del passaport i el número de vol,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
convencions,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
passaports,
protocol,
ulleres,
ulls,
vida
Elegia: dels finestrals...
dels finestrals i la megafonia,
de la membrana on vibra cada so,
de l'autocar turístic i del guia,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de la membrana on vibra cada so,
de l'autocar turístic i del guia,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
autocars,
finestrals,
guies,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
megafonia,
sons
Elegia: dels souvenirs...
dels souvenirs i els ametllers en flor,
de la platja deserta i la badia,
dels passejos en barca quan fa bo,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de la platja deserta i la badia,
dels passejos en barca quan fa bo,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
ametllers,
barques,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
platges,
vida
Elegia: de les entrades i...
de les entrades i de les sortides,
de la pell fosca i del regust de sal,
del llavi humit i de les pegellides,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de la pell fosca i del regust de sal,
del llavi humit i de les pegellides,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
llavis,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
pegellides,
pell,
sal,
vida
Elegia: de la taula parada...
de la taula parada i la cadira,
del menú i el cambrer del restaurant,
de la mar quan el sol ja s'enretira,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
del menú i el cambrer del restaurant,
de la mar quan el sol ja s'enretira,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Premi Octavio Paz de Poesia 1998
Elegia: de la xarxa...
de la xarxa assecada en un portal,
de la mirada i de les mans unides,
de les coses que es poden dir i no cal,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de la mirada i de les mans unides,
de les coses que es poden dir i no cal,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Elegia: de la conversa...
de la conversa ambigua i divagant,
dels cavallets i de la nit de fira,
de l'escapada aquell Dimecres Sant,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
dels cavallets i de la nit de fira,
de l'escapada aquell Dimecres Sant,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
cavallets,
conversar,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
viatges
Elegia: de les pastes i el te...
de les pastes i el te de la visita,
de l'embús d'automòbils allà a baix,
dels clàxons i el so agut que tant irrita,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de l'embús d'automòbils allà a baix,
dels clàxons i el so agut que tant irrita,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
automòbils,
clàxons,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
pastes,
sons,
te,
vida
Elegia: dels tovallons i...
dels tovallons i els estris del calaix,
del vell televisor i la premsa escrita,
del sol ponent que arriba de biaix,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident 1999
del vell televisor i la premsa escrita,
del sol ponent que arriba de biaix,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident 1999
Etiquetes de comentaris:
capvespre,
estris,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
premsa,
sol,
televisors,
tovallons
Elegia: d'aquell moment que...
d'aquell moment que tanquen les botigues,
d'aquell cel blau que surt a les postals,
d'aquell groc de les fotos més antigues,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
d'aquell cel blau que surt a les postals,
d'aquell groc de les fotos més antigues,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
blau,
botigues,
cel,
elegies,
fotografies,
groc,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
postals,
vida
Elegia: de la comunió i...
de la comunió i els funerals,
de les vacances i de les fatigues,
dels viatges ficticis i els reals,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de les vacances i de les fatigues,
dels viatges ficticis i els reals,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Elegia: de les formes de viure...
de les formes de viure el dia a dia,
d'aquest avui que enyorarem demà,
dels carrers plens i la monotonia,
de tot allò que no sé dir i se'n va.
(últims versos)
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
d'aquest avui que enyorarem demà,
dels carrers plens i la monotonia,
de tot allò que no sé dir i se'n va.
(últims versos)
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Avui,
carrers,
demà,
dir,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
monotonia,
persones,
poesia del dia a dia,
Premi Octavio Paz de Poesia 1998,
viure
10 de maig 2015
Ara és demà
Al Demà
Ara és ú.
Ara és tu.
Ara és truc.
Ara és llum.
Ara és vull.
Ara és suc.
Ara és gust.
Ara és bo.
Ara és hom.
Ara és ton.
Ara és mon.
Ara és món.
Ara és mots.
Ara és fort.
Ara és sort.
Ara és flor.
Ara és fets.
Ara és gent.
Ara és gest.
Ara és veu.
Ara és vers.
(Fragment)
Clàudia Viladrich. Si fa sol, 2007
|
Etiquetes de comentaris:
ara,
curses,
demà,
esports,
festa,
futur,
gestos,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Guinardó,
gust,
infants,
llum,
món,
persones,
sort,
versos,
Viladrich [Clàudia]
09 de maig 2015
céc al ponent i llança d'espiga
céc al ponent i llança d'espiga
que el núvol tibant percaça
-sou ara una sang!
l'abraçada en l'escull
l'escarpell d'un llebeig sobre el mar
Roger Costa-Pau. I ser d'on no sóc, 2007
que el núvol tibant percaça
-sou ara una sang!
l'abraçada en l'escull
l'escarpell d'un llebeig sobre el mar
Roger Costa-Pau. I ser d'on no sóc, 2007
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
Costa-Pau [Roger 1966-],
escarpells,
esculls,
llebeig,
mar,
núvols,
poesia bonica,
poesia breu,
ponent
I de sobte l'Onyar
Entrarem a poc a poc
dintre arquitectures d'aigua,
tot amplitud i nuesa...
I aromes lleus de glicines
m'arriben, liles, flotant...
Margarita Colom. I de sobte l'Onyar. 2002
Etiquetes de comentaris:
aigües,
Colom [Margarita 1936-2006],
glicines,
Onyar (Riu),
rius
De la geometria de l'Onyar
De la geometria de l'Onyar,
n'he vist, en el seu llibre, dins les planes,
mil rectes i mil corbes, filigranes
al vidre fugisser del seu lliscar.
Les línies trencades que irradia
la llum del raig de lluna en la foscor,
dins un misteri de refracció,
esquitxen el traçat de l'harmonia.
Cercles concèntrics, angles i triangles
del ballet d'unes carpes, com dofins,
que emulen levitats de ballarins
dibuixant rombes, quadres o rectangles.
El lleu vol de l'insecte fregant l'ona
també és geometria d'una estona
amb semicercles fent un joc divers...
... I les bombolles d'aire, breu bellesa,
són petites esferes de puresa
que suren lliurement sobre el meu vers.
Geometria de l'Onyar,
que es perfila en el riu amb lleugeresa
i m'evoca el disseny de l'univers!
Margarita Colom. El Llibre de l'Onyar. 2002
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
bombolles d'aigua,
Colom [Margarita 1936-2006],
geometria,
harmonia,
Onyar (Riu),
ponts,
rius,
semicercles
Pensant a Rafael Sari
Senyor Rafael era un bon home
1995 Secció A: 2a
i só segur que teniva una memòria de ferro.
Treball i sacrifici no l'assustaven, i com la marina
no s'estracava mai.
Era un Mestre de vida o un mestre de somnis?
Savi i intel·ligent só segur ha deixat en hereditat
als minyons, la passió d'escriure de somniar.
cosa pensava quan mirava lo cel?
Qui sap quan escriviva si pensava als monts
on los minyons jugaven i brincaven
com lo cabirol en primavera.
Ma qui era Senyor Rafael?
Un poeta o un minyó com a mi...
1995 Secció A: 2a
Valerio Piras, dins,
Etiquetes de comentaris:
actituds,
cabirols,
escriure,
jugar,
memòria,
minyons,
pensar,
persones,
Piras [Valerio],
poesia algueresa,
poetes,
primavera,
Sari [Rafael 1904-1978],
saviesa,
somnis,
treball
Colors
Tornen els fotògrafs al parc,
un jardiner amb memòria d'elefant,
tres noies que s'atansen
amb mitjons de colors salats,
retall de la samarreta ratllada,
de colors, com la teva.
Clàudia Viladrich. Si fa sol. 2007
|
Etiquetes de comentaris:
colors,
fotografies,
fotògrafs,
jardiners,
mitjons,
parcs,
poesia breu,
Queen Elizabeth Gardens,
Salisbury,
samarretes,
Steel [Trish],
Viladrich [Clàudia]
06 de maig 2015
Pensaments
De la propietat -com si qui fos digne de posseir
no pogués posseir totes les coses i incorporar-les
dins seu amb plaer;
De la perspectiva -imagina que es pogués preveure
a través del caos creador el desenvolupament, la
plenitud, la vida, ja assolits en el viatge
(Però jo veig que el camí continua, el viatge sempre
continua);
De tot allò que una vegada va faltar a la terra i que
en el seu moment li ha estat donat -i de tot allò que
encara ha de ser donat,
Perquè jo crec que tot el que veig i conec té el seu fi
principal en el que encara ha de ser donat.
Walt Whitman. Fulles d'herba. 2014
Traducció de Jaume C. Pons Alorda.
Traducció de Jaume C. Pons Alorda.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
camins,
conèixer,
continuar,
desenvolupament,
donar,
imaginar,
pensaments,
persones,
perspectiva,
plaers,
plenitud,
poesia sublim,
preveure,
propietat,
terra,
veure,
viatges,
vida,
Whitman [Walt 1819-1892]
03 de maig 2015
Paisatge amb ruïnes
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Barral i Altet [Xavier 1947-],
Comadira [Narcís 1942-],
companyia,
equilibri,
exposicions,
morir,
néixer,
paisatges,
pintures,
Poussin [Nicolas 1594-1665],
ruïnes,
veritat
02 de maig 2015
A Lancing Beach
Etiquetes de comentaris:
cabanes,
capvespre,
conversar,
famílies,
Lancing Beach,
platges,
poesia visual,
Williams [Gareth]
Hi ha homes...
Hi ha homes que són arbres,
d'altres són muntanyes o rius.
Ramon Xirau, ho he dit més
d'un cop, és un home-pont.
Etiquetes de comentaris:
arbres,
homes,
muntanyes,
Paz [Octavio 1914-1998],
ponts,
reflexions,
rius,
Xirau [Ramon 1924-2017]
01 de maig 2015
Blau del cel...
Blau del cel, lletres d'abril,
fumerol de la vesprada,
conjugueu el mot gentil
que he de dir a l'estimada.
Per la rosa i sa frescor,
per l'estel que riu al cel,
tinga el llavi la dolçor
que regalima l'amor
del meu cor sempre fidel.
Flors i vent, núvola i sol,
mar i cel i l'estelada,
jo us conjur: vinga el consol
amb l'amor de l'estimada.
Carles Salvador, dins,
Joan Fuster. Antologia de la poesia valenciana... 1980
30 d’abril 2015
L'amistat [IV]
L'amistat és independent de l'edat, del sexe,
de la base cultural, de les creences
religioses o del nivell econòmic.
Tot això, òbviament, afaiçona
el vincle, li dona unes característiques
concretes, però l'essència de l'amistat
no rau en res més que en la persona
i en les seves potencialitats.
(Fragment)
Francesc Torralba. L'amistat, 2008
|
Etiquetes de comentaris:
amistat,
conducta (psicologia),
Harak [Roman],
persones,
potencialitats,
relacions interpersonals,
Torralba [Francesc 1967-]
Les illes
la mar floria
en roses en magranes en cistelletes verdes
ai com floria
(Fragment de Les Illes, II)
Vicent Andrés Estellés. Antibes (1960-1971). 1976
Etiquetes de comentaris:
Andrés Estellés [Vicent 1924-1993],
cistells,
flors,
magranes,
mar
No hi va haver cap combat
No hi va haver cap combat. La por va vèncer.
IV
Al tard, a cada casa cremaven els seus llibres
i refeien un món a la seva manera.
Van suportar els dies amb canalla a l'entranya,
amb els mobles a dins de la nevera,
amb una corda enroscada a la gola
que ennegrís la retòrica del temps,
que sufoqués un altre instant de dubte.
Ara són els seus fills qui ens tiren pedres.
Hem decidit tornar-nos-en a casa.
IV
Gabriel Pena i Ballesté. La revolució del bon gust. 2010
Etiquetes de comentaris:
actituds,
bon gust,
casa,
combats,
decidir,
fills,
llibres,
mobles,
Pena i Ballesté [Gabriel],
persones,
poesia breu,
por,
revolucions,
vèncer
És cosa certa
Aquesta història és cosa certa.
La set de veritat del poeta és cosa certa.
Asseguda a les escales de la sinagoga
la meva set de justícia és cosa certa.
A les parets, per ordre alfabètic,
els noms dels tancats a Terezin,
dels ajusticiats als camps d'extermini
són cosa certa.
Cases, jardins que flairaven mimosa
i estables plens de palla fresca restaren buits
quan van marxar com xais amb una maleta a cada mà.
Els fardells s'abocaren sense miraments
a les portes de la mort,
milers de vestits i sabates quedaren per terra.
Mai més no els vestirien ni les calçarien.
És cosa certa.
Teresa Costa-Gramunt. Blau de nit a Praga. 2014
Pròleg: Monika Zgustová
Pròleg: Monika Zgustová
Etiquetes de comentaris:
actituds,
blau,
certeses,
Costa-Gramunt [Teresa 1951-],
fardells,
jardins,
justícia,
mimoses,
ordre alfabètic,
persones,
poesia compromesa,
Praga,
sabates,
Terezin,
veritats,
vestits
29 d’abril 2015
En el silenci de la nit
Bella és la nit
quan a la claror de la lluna
se tanquen los ulls al repòs,
la ment princípia a somiar.
I los somius són bells,
la nitada tranquil·la i serena
la hores se'n volen així
en el silenci de la nit.
Fragment
1989
Felicina Di Napoli, dins,
Atzur, or, verd i vermell. 2009
quan a la claror de la lluna
se tanquen los ulls al repòs,
la ment princípia a somiar.
I los somius són bells,
la nitada tranquil·la i serena
la hores se'n volen així
en el silenci de la nit.
Fragment
1989
Felicina Di Napoli, dins,
Atzur, or, verd i vermell. 2009
Etiquetes de comentaris:
Di Napoli [Felicina],
lluna,
nit,
poesia nocturna,
poesia silenciosa,
repòs,
Sari [Rafael 1904-1978],
serenitat,
silenci,
somnis,
tranquil·litat,
ulls
28 d’abril 2015
Goigs a la Verge de Montgarre
Puix Senyora anomenada
de Montgarre ser voleu,
siau-nos sempre advocada
reina del mont Pirineu.
Fragment extret del llibre:
|
Etiquetes de comentaris:
goigs,
Miró i Baldrich [Ramon 1955-],
Montgarri,
Montgarri [Mare de Déu de],
Pirineus,
Santuari de Montgarri,
Verdaguer [Jacint 1845-1902],
Xavigivax
Subscriure's a:
Missatges (Atom)