Una, dues i trues! Amunt els esperits! Força! Ànim, ànim i molt d'ànim! Premeu l'aire, no tireu el lleu encara, que a partir de certa edat tots som responsables de la cara que fem. (Fragment) Antoni Defez. L'arc de la mirada, 2007 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
30 de novembre 2014
Sursum corda
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ànims,
aprenentatge,
Defez [Antoni 1958-],
edats,
força,
fulles,
Grau Ros [Teresa 1959-],
maduresa,
persones,
tardor
Del color
La mar grisa, per tan trista,
pot alegrar el pescador;
a la festa de la vista
hi fa més l'ull que el color.
Fragment
Francesc Català. Poesia completa. 1989
pot alegrar el pescador;
a la festa de la vista
hi fa més l'ull que el color.
Fragment
Francesc Català. Poesia completa. 1989
Pròleg de Jordi Pere Cerdà
Música en la marinada
I
Portes aigua de mar a les galtes
i el sol s'evapora al cristall dels teus ulls.
Cauen milers de perles del teu front,
un serrell de sinalefes que es desmaia
com les ones.
Clavo una àncora de versos al teu nom.
Benet M. Marcos. Albada de silencis. 1997
Portes aigua de mar a les galtes
i el sol s'evapora al cristall dels teus ulls.
Cauen milers de perles del teu front,
un serrell de sinalefes que es desmaia
com les ones.
Clavo una àncora de versos al teu nom.
Benet M. Marcos. Albada de silencis. 1997
Pròleg d'Olga Xirinacs.
Etiquetes de comentaris:
aigua,
àncores,
front,
galtes,
mar,
Marcos [Benet M.],
marinada,
música,
ones,
perles,
persones,
poesia breu,
serrell,
serrells,
sinalefes,
ulls
Síntesi
Una imatge val més que mil paraules. Una paraula val més que mil. Un silenci val més. (Traduït per a aquest blog) Ana Rossetti. Llenar tu nombre, 2008 |
29 de novembre 2014
Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (10)
Damunt paper verjurat
el seu pare coedita
el primer llibre embastat.
Al diari Avui el comenta
una patum del Nou-cents
flairosa de timó i menta.
el seu pare coedita
el primer llibre embastat.
Al diari Avui el comenta
una patum del Nou-cents
flairosa de timó i menta.
Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (9)
Quan l'ensenya l'endemà
un acadèmic il·lustre
Tu Marcellus eris fa.
De tant temps cobrant alè
en un mes ha escrit mil versos,
i ja és Mestre en Gai Saber.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
un acadèmic il·lustre
Tu Marcellus eris fa.
De tant temps cobrant alè
en un mes ha escrit mil versos,
i ja és Mestre en Gai Saber.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
Etiquetes de comentaris:
acadèmics,
aprendre,
Desclot [Miquel 1952-],
temps,
versos
Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (8)
Un matí que surt a fora
i l'abril li burxa el nas
sent que arriba la seva hora.
Abandona, en sec, la prosa
i s'aplica al primer vers:
La ginesta, quina cosa!
i l'abril li burxa el nas
sent que arriba la seva hora.
Abandona, en sec, la prosa
i s'aplica al primer vers:
La ginesta, quina cosa!
Etiquetes de comentaris:
abril,
Desclot [Miquel 1952-],
ginesta,
matins,
poesia breu,
poesia primaveral,
primavera
Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (7)
(L'edifici així prepara
per a l'estadant diví
com estoig de perla cara.)
Guanya copes i medalles
que li emplenen les parets
de magnífiques quincalles.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
per a l'estadant diví
com estoig de perla cara.)
Guanya copes i medalles
que li emplenen les parets
de magnífiques quincalles.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
Etiquetes de comentaris:
auques,
copes,
Desclot [Miquel 1952-],
edificis,
espantalls,
medalles,
parets
Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (6)
Es disposa a aixecar pesos
per llaurar-se un cos ad hoc,
i li causa malentesos.
Prova sort amb l'alpinisme
i aconsegueix un 7.000
com aquell que fa turisme.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
per llaurar-se un cos ad hoc,
i li causa malentesos.
Prova sort amb l'alpinisme
i aconsegueix un 7.000
com aquell que fa turisme.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
Etiquetes de comentaris:
alpinisme,
Desclot [Miquel 1952-],
esports,
pesos,
turisme
Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (5)
Li ensenyaven els britànics
que només amb molt d'esport
es fan esperits titànics.
I s'engresca amb la cistella,
i fa uns salts com un llagost,
i s'hi trenca una costella.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
que només amb molt d'esport
es fan esperits titànics.
I s'engresca amb la cistella,
i fa uns salts com un llagost,
i s'hi trenca una costella.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
Etiquetes de comentaris:
auques,
britànics,
Desclot [Miquel 1952-],
ensenyament,
esports,
saltar
Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (4)
Anà a estudi en un col·legi
que uns anglesos van fundar
per a un geni tan egregi.
Però amb els llibres no hi té
una intimitat tan fonda
que li faci el cap malbé.
que uns anglesos van fundar
per a un geni tan egregi.
Però amb els llibres no hi té
una intimitat tan fonda
que li faci el cap malbé.
Etiquetes de comentaris:
Desclot [Miquel 1952-],
escola,
intimitat,
llibres
Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (3)
I com que és de casa bona
ja demostra gran talent
quan l'asseuen a la trona.
Posa la primera dent
i ja parla, i canta, i pinta,
rebrot del Renaixement.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
ja demostra gran talent
quan l'asseuen a la trona.
Posa la primera dent
i ja parla, i canta, i pinta,
rebrot del Renaixement.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
Etiquetes de comentaris:
cantar,
dents,
Desclot [Miquel 1952-],
parlar,
pintar,
poesia breu,
rebrotar,
Renaixement,
talent,
trones
Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (2)
No l'adoren pastorets
ni hi van vells amb presentalles,
sinó ties i tiets.
Li regalen una ploma
que va ser de Ramon Llull,
i dos llapis i una goma.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
ni hi van vells amb presentalles,
sinó ties i tiets.
Li regalen una ploma
que va ser de Ramon Llull,
i dos llapis i una goma.
Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987
Etiquetes de comentaris:
Desclot [Miquel 1952-],
gomes,
llapis,
Llull [Ramon 1232 o 3-1315 o 6],
pastorets,
plomes
Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (1)
En Ell néixer damunt llit
una estrella es posa cua
perquè en recordem la nit.
Té una creu al paladar
que és auguri de prodigis
de molt mal aventurar.
una estrella es posa cua
perquè en recordem la nit.
Té una creu al paladar
que és auguri de prodigis
de molt mal aventurar.
Etiquetes de comentaris:
Desclot [Miquel 1952-],
infants,
naixement,
paladars,
poesia humorística,
prodigis
27 de novembre 2014
Un poeta
Un poeta és un món nou que ens obre
la seva sensibilitat als nostres sentits
en aquesta tènue metamorfosi que
només la poesia provoca.
...
No passa res i passa tot per aquesta
bonica crònica d'uns dies amb l'èpica
justa i els mots delerosos.
Fragments del pròleg.
David Castillo, dins,
Noemí Bibolas. No passa res, 2002
la seva sensibilitat als nostres sentits
en aquesta tènue metamorfosi que
només la poesia provoca.
...
No passa res i passa tot per aquesta
bonica crònica d'uns dies amb l'èpica
justa i els mots delerosos.
Fragments del pròleg.
David Castillo, dins,
Noemí Bibolas. No passa res, 2002
Etiquetes de comentaris:
Bibolas [Noemí],
Castillo [David 1961-],
crònica,
delers,
èpica,
metamorfosi,
poetes,
provocar,
sensibilitat,
sentits
Elegia d'un paisatge
A l'avi, forner i llaurador des de casa dels pares.
Xarxa de fil d'aram amb buguenvíl·lees
entremaliades de flors vermelles,
a través teu veig un dibuix cubista
de motos i cotxes; dones que fan
la ruta del colesterol i parlen
dels morts locals; i veig la primavera
dels tarongers. S'endevina l'A-7
i més enllà la via d'ample ibèric.
Xarxa de flors vermelles i morades,
com un sedàs em destrieu fragments
entrellucats d'aquest paisatge amic,
ja contrafet, condemnat a morir.
Vindran nous trens, passaran de llarg,
i s'enduran les dones i els tarongers.
Sols quedaran els cotxes, l'autopista,
l'ample europeu i l'ample dels autàrquics.
Xarxa de flors, donzell de nit, gesmil,
xarxa de fils d'aram amb coloraines,
si passen trens on naix la tarongina,
qui vos dirà que ve la primavera?
Pau Sif, dins Joves poetes catalans, 2004
Xarxa de fil d'aram amb buguenvíl·lees
entremaliades de flors vermelles,
a través teu veig un dibuix cubista
de motos i cotxes; dones que fan
la ruta del colesterol i parlen
dels morts locals; i veig la primavera
dels tarongers. S'endevina l'A-7
i més enllà la via d'ample ibèric.
Xarxa de flors vermelles i morades,
com un sedàs em destrieu fragments
entrellucats d'aquest paisatge amic,
ja contrafet, condemnat a morir.
Vindran nous trens, passaran de llarg,
i s'enduran les dones i els tarongers.
Sols quedaran els cotxes, l'autopista,
l'ample europeu i l'ample dels autàrquics.
Xarxa de flors, donzell de nit, gesmil,
xarxa de fils d'aram amb coloraines,
si passen trens on naix la tarongina,
qui vos dirà que ve la primavera?
Pau Sif, dins Joves poetes catalans, 2004
Etiquetes de comentaris:
avis,
buguenvíl·lea,
colors,
creixement sostenible,
flors,
paisatges,
primavera,
Sif [Pau],
tarongers,
trens,
Valls [Jordi 1970- ],
xarxes
Curull de tardor
Curull de tardor,
aquest dia és a punt
de vessar la nit
i tacar d'obscur
les roges estovalles
de la tarda.
Montserrat Galobart. Compàs de tardor. 1997
aquest dia és a punt
de vessar la nit
i tacar d'obscur
les roges estovalles
de la tarda.
Montserrat Galobart. Compàs de tardor. 1997
Etiquetes de comentaris:
compassos,
estovalles,
Galobart [Montserrat],
nit,
obscuritat,
poesia breu,
poesia tardoral,
tacar,
tarda,
tardor,
vessar
23 de novembre 2014
Encara pots
En aquesta hora perduda enmig del temps,
en aquest callat segon que ens complementa
i ens fa trobadissos
en el no-res que ens difumina,
he vingut a ensenyar-te allò que no s'ensenya.
(Fragment)
Xavier León. L'avenc, 2004
en aquest callat segon que ens complementa
i ens fa trobadissos
en el no-res que ens difumina,
he vingut a ensenyar-te allò que no s'ensenya.
(Fragment)
Xavier León. L'avenc, 2004
El meu fillet té una son
El meu fillet té una son,
sa mare lo fa dormir,
i farà una cançoneta
per a què puga dormir.
Oió ió ió ió
oió ió ió iana
soneta vine, don don
soneta vine, don dana.
tradicional catalana
Mirna. Mirna. 2009
sa mare lo fa dormir,
i farà una cançoneta
per a què puga dormir.
Oió ió ió ió
oió ió ió iana
soneta vine, don don
soneta vine, don dana.
tradicional catalana
Mirna. Mirna. 2009
Etiquetes de comentaris:
cançons,
cançons de bressol,
dormir,
fills,
mares,
Mirna,
poesia breu,
son
Nocturn
Vénen les gavines cada nit
a conquerir, èbries de mar, el paisatge.
Ignorants i incultes
no saben que la negror
de la neu
és un dol efímer,
que la lluna engolida pels llacs
forma part de la màgia dels somnis.
Amadeu Vidal i Bonafont. Forestlàndia, 1999
a conquerir, èbries de mar, el paisatge.
Ignorants i incultes
no saben que la negror
de la neu
és un dol efímer,
que la lluna engolida pels llacs
forma part de la màgia dels somnis.
Amadeu Vidal i Bonafont. Forestlàndia, 1999
Etiquetes de comentaris:
gavines,
llacs,
lluna,
màgia,
mar,
neu,
paisatges,
saber,
somnis,
Vidal Bonafont [Amadeu]
21 de novembre 2014
Cançó de rotllo
Olles, olles de vi blanc,
totes són plenes de fang,
de fang i de maduixa.
Via fora, mala bruixa,
que les vols omplir de sang.
Olles, olles de Montblanc,
totes són fetes de fang.
D'una argila tan vermella
que té el roig de la maduixa.
No t'amaguis, mala bruixa,
no t'amaguis sota el branc.
Olles plenes d'oli verge,
de mel nova, de vi blanc.
Que la lluna, embadalida,
s'emmiralli en el seu flanc.
La rodona no s'afluixa:
són de fang i de maduixa,
olles, olles de vi blanc.
Tomàs Garcés. Escrit a terra, 1985
totes són plenes de fang,
de fang i de maduixa.
Via fora, mala bruixa,
que les vols omplir de sang.
Olles, olles de Montblanc,
totes són fetes de fang.
D'una argila tan vermella
que té el roig de la maduixa.
No t'amaguis, mala bruixa,
no t'amaguis sota el branc.
Olles plenes d'oli verge,
de mel nova, de vi blanc.
Que la lluna, embadalida,
s'emmiralli en el seu flanc.
La rodona no s'afluixa:
són de fang i de maduixa,
olles, olles de vi blanc.
Tomàs Garcés. Escrit a terra, 1985
Etiquetes de comentaris:
argila,
blanc,
cançons,
Garcés [Tomàs 1901-1993],
lluna,
maduixes,
mel,
Montblanc,
oli,
olles,
poesia del joc,
poesia saludable,
rodones,
vermell,
vi
El ple il·luminat
El ple il·luminat
perdura.
Gra sobre gra,
s'enfila l'espiga
diligent
cap a la partió
muda.
Encara el diví,
errívol,
de tot arreu
sacseja
la ferida
perduda.
Entre el límit
assignat
i l'esperança
severa,
l'espiga
que madura.
Lluís Solà. L'arbre constant, 2003
perdura.
Gra sobre gra,
s'enfila l'espiga
diligent
cap a la partió
muda.
Encara el diví,
errívol,
de tot arreu
sacseja
la ferida
perduda.
Entre el límit
assignat
i l'esperança
severa,
l'espiga
que madura.
Lluís Solà. L'arbre constant, 2003
Etiquetes de comentaris:
actituds,
arbres,
constància,
espigues,
fills,
il·luminar,
límits,
maduresa,
poesia de l'esperança,
Solà [Lluís 1940-]
18 de novembre 2014
La pell del viatge
S'origina el viatge com la pell,
damunt els vius fragments d'altres viatges.
Així sabem que la sensació
és el present de nombrosos records
que s'acumulen dins el nostre cor
com l'aigua que s'aboca en el destí.
Estat d'aire en què veure i somniar
són la passa veloç del nostre afany.
I despertar amb la veu del capità,
mentre l'esguard eixuga la fatiga
i la ciutat celebra l'arribada
dels qui portem la pau de la paraula.
Vicenç Llorca. Ciutats del vers. 2005
damunt els vius fragments d'altres viatges.
Així sabem que la sensació
és el present de nombrosos records
que s'acumulen dins el nostre cor
com l'aigua que s'aboca en el destí.
Estat d'aire en què veure i somniar
són la passa veloç del nostre afany.
I despertar amb la veu del capità,
mentre l'esguard eixuga la fatiga
i la ciutat celebra l'arribada
dels qui portem la pau de la paraula.
Vicenç Llorca. Ciutats del vers. 2005
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
ciutats,
cor,
Llorca [Vicenç 1965-],
mirada,
paraules,
pau,
records,
viatges
09 de novembre 2014
#09n2014
Etiquetes de comentaris:
#09n2014,
Barcelona,
Catalunya,
Consulta sobre el futur polític de Catalunya 2014,
consultes,
decidir,
democràcia,
futur,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Guinardó,
independència,
urna,
voluntariat,
votar
08 de novembre 2014
Escriure
Etiquetes de comentaris:
Brugmansia,
compartir,
coneixement,
escriure,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Parc de les Aigües (Barcelona),
passió,
Pons [Ponç 1956-],
Trompetes dels àngels
07 de novembre 2014
Vinyoli
La diferència entre un ciutadà normal i corrent
i un poeta com Vinyoli és que el poeta sap descobrir
els racons amagats, eruptius, de la realitat anodina
i té caràcter, sensibilitat i coneixements per
convertir-la en un quadre vivíssim on l'home
es planteja les preguntes fonamentals.
(Fragment)
Agustí Pons. Cartes a Clara, 2010
|
Etiquetes de comentaris:
Bonet [Maria del Mar 1947-],
caràcter,
coneixement,
Parc del Poblenou (Barcelona),
periodisme,
poetes,
Pons [Agustí 1947-],
preguntes,
sensibilitat,
Vinyoli [Joan 1914-1984]
Mediterrània
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Arenys de Mar,
carícies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
llum,
mar,
Mediterrània,
mirada,
pau,
poesia mediterrània
31 d’octubre 2014
El nostre pa de mots de cada dia
Basta el dia a esvair
el pertinaç somriure de la mort
verda que ha foradat la nit. No juguis
amb les paraules, segades i mòltes
fins a ser la farina
del nostre pa de mots de cada dia.
No hi juguis. Perquè el sol
fa el seu camí de cada dia, just
i roig, el sol, i el dia,
basta el dia a esvair aquell somriure,
com la boira a la plana.
En el son de vegades
caus al forat del somni
i un negre abís t'hi espera
que et xucla, que se't beu,
corrent d'aigua plujana esdevingut
riu d'agulles que exploren el teu pit,
i el temps ja ve a tornar-te els ulls
que s'obren en la fosca de la nit
molt quiets i respires. Les paraules
persevera a estimar-les: són divines
i diuen sempre el que és;
sense elles ni arbres ni roses ni llum
ni pa ni sentiments hi hauria:
només la nua veritat de tot
insofrible i tan certa. Ni l'amor
ni la mort no hi hauria; el no-res
ple de coses, sempre de nit, hi hauria.
Digues les roses, doncs, a la paret com flairen,
i cada arbre pel seu nom anomena
i parla'ns de la llum d'aquesta hora
i del pa i de les mans
que l'han pastat i enfornat i dels llavis
amb què el menges com beses, de les dents
amb què el tornes a moldre. I dels ulls,
dels ulls sobretot oberts a la fosca,
que el contorn del món i els núvols ignoren,
i la calma en canvi coneixen
que la vela dels somnis aquieta.
Carles Miralles
De L'ombra dels dies roja.
XXIX Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2013
el pertinaç somriure de la mort
verda que ha foradat la nit. No juguis
amb les paraules, segades i mòltes
fins a ser la farina
del nostre pa de mots de cada dia.
No hi juguis. Perquè el sol
fa el seu camí de cada dia, just
i roig, el sol, i el dia,
basta el dia a esvair aquell somriure,
com la boira a la plana.
En el son de vegades
caus al forat del somni
i un negre abís t'hi espera
que et xucla, que se't beu,
corrent d'aigua plujana esdevingut
riu d'agulles que exploren el teu pit,
i el temps ja ve a tornar-te els ulls
que s'obren en la fosca de la nit
molt quiets i respires. Les paraules
persevera a estimar-les: són divines
i diuen sempre el que és;
sense elles ni arbres ni roses ni llum
ni pa ni sentiments hi hauria:
només la nua veritat de tot
insofrible i tan certa. Ni l'amor
ni la mort no hi hauria; el no-res
ple de coses, sempre de nit, hi hauria.
Digues les roses, doncs, a la paret com flairen,
i cada arbre pel seu nom anomena
i parla'ns de la llum d'aquesta hora
i del pa i de les mans
que l'han pastat i enfornat i dels llavis
amb què el menges com beses, de les dents
amb què el tornes a moldre. I dels ulls,
dels ulls sobretot oberts a la fosca,
que el contorn del món i els núvols ignoren,
i la calma en canvi coneixen
que la vela dels somnis aquieta.
Carles Miralles
De L'ombra dels dies roja.
XXIX Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2013
Etiquetes de comentaris:
aquietar,
arbres,
calma,
dents,
dir,
estimar,
farina,
mans,
Miralles [Carles 1944-2015],
mots,
pa,
paraules,
poesia enfornada,
roses,
sentiments,
sol,
somriure,
ulls
Sota els salzes
Flameja al sol ponent...
Flameja al sol ponent l'estol de veles
en el llunyà confí del cel i l'aigua.
La mar, inquieta, com un pit sospira
en la platja reclosa i solitària.
D'on pot venir la inquietud de l'ona?
Ni un núvol en el cel.. ni un alè d'aire...
D'on pot venir la inquietud de l'ona?
Misteri de la mar! L'hora és ben dolça.
Flameja, al sol ponent, l'estol de veles.
Joan Maragall. Els millors poemes, 1998
en el llunyà confí del cel i l'aigua.
La mar, inquieta, com un pit sospira
en la platja reclosa i solitària.
D'on pot venir la inquietud de l'ona?
Ni un núvol en el cel.. ni un alè d'aire...
D'on pot venir la inquietud de l'ona?
Misteri de la mar! L'hora és ben dolça.
Flameja, al sol ponent, l'estol de veles.
Joan Maragall. Els millors poemes, 1998
Etiquetes de comentaris:
cel,
dolçor,
estols,
inquietud,
mar,
Maragall [Joan 1860-1911],
onades,
poesia marítima,
sol,
veles
Vivint
Vivint
sense paraules.
Dins les aigües
dòcils
de l'immediat.
Aspirant
l'univers
i rossolant.
Fent el salt
incessant
de l'obert
a l'obert.
Prometent
i respirant.
Lluís Solà. L'arbre constant. 2003
sense paraules.
Dins les aigües
dòcils
de l'immediat.
Aspirant
l'univers
i rossolant.
Fent el salt
incessant
de l'obert
a l'obert.
Prometent
i respirant.
Lluís Solà. L'arbre constant. 2003
Etiquetes de comentaris:
aigües,
arbres,
immediatesa,
promeses,
respirar,
Solà [Lluís 1940-],
univers,
viure
Els raïms immortals
I
El poeta en el cim se sent cantar,
i la vinya daurada que el sol banya
a farbalans alegra la muntanya
i en fi pendís cap a les ones va.
La mar és adormida, el cel és clar;
melangies d'escumes i boirines
damunt la pau de les blavors divines
rellisquen lentes a no cap demà.
II
-Oh Cronos, déu de la vellesa austera,
la barba trista i la mirada errant,
la meva jovenesa palpitant
tu te l'emmenes per la cabellera.
I encara só distret i, com l'infant,
veig la parença que ens amaga el dol,
i, com raïm, per art de mon verol,
em resta mel sota la pell tibant.
III
Aquest raïm, oh Cronos, t'ha plagut;
els grans daurats les teves mans m'arrenquen.
Que trist no és el so de quan es trenquen
en tos queixals movents de senectut.
No vull el lent i desvagat destí
de dar al no-res mon oci inconegut;
val més ésser esclafat i escorregut,
la sang inútil trasmudant en vi.
IV
Cerquem del goig el fàcil escorrim,
la falsedat lluent se'ns encomana,
i, tement cap paraula sobirana,
l'ànima taciturna defugim.
Però tot nèctar en el vas del rim,
duració en perfum i en transparència
es fa en el cup de la completa essència,
amb delits i recances que oprimim.
V
¡Malenconia al fi de la diada
i cremadissa d'ales dels instants!
Treni garlandes amb els pàmpols blans
i rigui dalt dels carros la gentada.
No em plau corona de tot vent joguina,
sinó deixar, per a no nats humans,
un poc de sol de mos amors llunyans,
clos al celler, colgat en teranyina.
Josep Carner. Els fruits saborosos, 1996
El poeta en el cim se sent cantar,
i la vinya daurada que el sol banya
a farbalans alegra la muntanya
i en fi pendís cap a les ones va.
La mar és adormida, el cel és clar;
melangies d'escumes i boirines
damunt la pau de les blavors divines
rellisquen lentes a no cap demà.
II
-Oh Cronos, déu de la vellesa austera,
la barba trista i la mirada errant,
la meva jovenesa palpitant
tu te l'emmenes per la cabellera.
I encara só distret i, com l'infant,
veig la parença que ens amaga el dol,
i, com raïm, per art de mon verol,
em resta mel sota la pell tibant.
III
Aquest raïm, oh Cronos, t'ha plagut;
els grans daurats les teves mans m'arrenquen.
Que trist no és el so de quan es trenquen
en tos queixals movents de senectut.
No vull el lent i desvagat destí
de dar al no-res mon oci inconegut;
val més ésser esclafat i escorregut,
la sang inútil trasmudant en vi.
IV
Cerquem del goig el fàcil escorrim,
la falsedat lluent se'ns encomana,
i, tement cap paraula sobirana,
l'ànima taciturna defugim.
Però tot nèctar en el vas del rim,
duració en perfum i en transparència
es fa en el cup de la completa essència,
amb delits i recances que oprimim.
V
¡Malenconia al fi de la diada
i cremadissa d'ales dels instants!
Treni garlandes amb els pàmpols blans
i rigui dalt dels carros la gentada.
No em plau corona de tot vent joguina,
sinó deixar, per a no nats humans,
un poc de sol de mos amors llunyans,
clos al celler, colgat en teranyina.
Josep Carner. Els fruits saborosos, 1996
Etiquetes de comentaris:
blau,
Carner [Josep 1884-1970],
cellers,
Centelles [Esther],
joventut,
mar,
pàmpols,
pau,
raïm,
vi,
vinyes
4 cogombres dins un plat
4 cogombres dins un plat
fan un plat de cogombres
4 cogombres dins un prat
fa un prat
sense ombres
Pere Perelló. Poltre(s), 2010
fan un plat de cogombres
4 cogombres dins un prat
fa un prat
sense ombres
Pere Perelló. Poltre(s), 2010
Etiquetes de comentaris:
cogombres,
ombres,
Perelló i Nomdedéu [Pere],
plats,
poesia breu,
prats,
Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 2009,
quatre
En el curs del temps
...Cert que la vida no es contraposa als llibres,
però aquests contribueixen a assentar-la. En
cert sentit la fixen, i també l'avaluen. Llegir és,
en tot cas, una activitat peculiar que exigeix
repòs físic i moviment espiritual, tal com
reclama intimitat, o almenys silenci, concentració
i un mínim de receptivitat a la paraula aliena.
Un llibre és una carta, i sempre ens l'envia algú.
Fragment del pròleg
Enric Sòria. En el curs del temps. 2010
però aquests contribueixen a assentar-la. En
cert sentit la fixen, i també l'avaluen. Llegir és,
en tot cas, una activitat peculiar que exigeix
repòs físic i moviment espiritual, tal com
reclama intimitat, o almenys silenci, concentració
i un mínim de receptivitat a la paraula aliena.
Un llibre és una carta, i sempre ens l'envia algú.
Fragment del pròleg
Enric Sòria. En el curs del temps. 2010
Etiquetes de comentaris:
activitats,
assentaments,
assentar,
avaluar,
cartes,
concentració,
intimitat,
llegir,
llibres,
moviment espiritual,
receptivitat,
reflexió,
repòs,
silenci,
Sòria [Enric 1958-],
temps,
vida
Vestits de llum i somni
Vestits de llum i somni
volem en una dansa
harmoniosa i pura,
de diamant les ales.
Volem dins la foscúria,
com els ocells dins l'alba,
il·luminant els passos
secrets per on passaren,
abans, els viatgers
que tenien en l'ànima
un cor d'àngels cantant
i un altar d'alabastre.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Obra poètica. 2009
volem en una dansa
harmoniosa i pura,
de diamant les ales.
Volem dins la foscúria,
com els ocells dins l'alba,
il·luminant els passos
secrets per on passaren,
abans, els viatgers
que tenien en l'ànima
un cor d'àngels cantant
i un altar d'alabastre.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Obra poètica. 2009
A cura de Salvador Espriu
Etiquetes de comentaris:
albes,
ales,
àngels,
ànimes,
cantar,
foscúries,
harmonia,
il·luminar,
llum,
ocells,
Rosselló-Pòrcel [Bartomeu 1913-1938],
somnis,
vestits,
viatgers,
volar
Límits
Podem aprendre'n tant, de l'instint dels infants,
de com reaccionen enduts pel no saber
que són feliços sempre. Deixa'm dir-te que em sembla
impossible de fer un poema que digui
la cara d'aquest nen que veig-
Jaume Bosquet. L'Altre, 2004
de com reaccionen enduts pel no saber
que són feliços sempre. Deixa'm dir-te que em sembla
impossible de fer un poema que digui
la cara d'aquest nen que veig-
Jaume Bosquet. L'Altre, 2004
Etiquetes de comentaris:
aprendre,
Bosquet [Jaume 1956-],
felicitat,
infantesa,
infants,
límits,
poesia breu,
poesia sublim
Llibre
La seva pell és el llom del llibre
i les seves parpelles les pàgines
quan he obert les seves guardes
la cara s'ha obert en una rialla.
He llegit el vers que hi ha escrit al front.
He escoltat el paràgraf amagat del seu coll.
En ella callaven totes les paraules.
Esperaven una paciència de lector
i unes mans que passassin les planes.
He tornat aprendre la ciència
del doble espai i la puntuació exacta.
He descobert en ella la novel·la d'aventures
i el llibre de viatges, el manual tècnic,
la guia de funcionament
i les regles dels jocs de cartes.
He vist el dibuix de totes les tipografies
traçat a les seves mans verjurades.
Josep Lluís Aguiló, dins,
Grans èxits, 2010
i les seves parpelles les pàgines
quan he obert les seves guardes
la cara s'ha obert en una rialla.
He llegit el vers que hi ha escrit al front.
He escoltat el paràgraf amagat del seu coll.
En ella callaven totes les paraules.
Esperaven una paciència de lector
i unes mans que passassin les planes.
He tornat aprendre la ciència
del doble espai i la puntuació exacta.
He descobert en ella la novel·la d'aventures
i el llibre de viatges, el manual tècnic,
la guia de funcionament
i les regles dels jocs de cartes.
He vist el dibuix de totes les tipografies
traçat a les seves mans verjurades.
Josep Lluís Aguiló, dins,
Grans èxits, 2010
Etiquetes de comentaris:
Aguiló [Josep Lluís 1967-],
aprendre,
dibuixos,
guardes,
lector,
llegir,
llibres,
mans,
paciència,
pàgines,
paràgrafs,
rialles
Les sandàlies petgen el mosaic
Les sandàlies petgen el mosaic
del somni grec, menuts fragments d'encís.
Exuberant el mar s'irisa gris
i blau, amb franges de dolor i esglai.
Amb jove i blanca pell, l'augusta Empúries
canta l'himne que fa fugir les Fúries.
Àngel Rodríguez. Somnis de sucre candi, 1999
del somni grec, menuts fragments d'encís.
Exuberant el mar s'irisa gris
i blau, amb franges de dolor i esglai.
Amb jove i blanca pell, l'augusta Empúries
canta l'himne que fa fugir les Fúries.
Àngel Rodríguez. Somnis de sucre candi, 1999
Etiquetes de comentaris:
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
blau,
cant,
Empúries,
mar,
poesia breu,
Rodríguez [Àngel 1966-],
sandàlies,
somnis
Callao 253
Cada passa que don
i l'empremta que deixa
en l'asfalt d'un carrer,
Corrientes posem per cas.
El teu segell a cada una
d'elles, pura mescla d'enyorança.
En el silenci envoltat
de sempentes i travelades,
no trob la teva mà. Però hi és,
lliscant els meus dits,
atansada al palmell,
prima, suau i tibant.
Ulls que conflueixen en cada fet,
cada passa, cada empremta deixada.
4
Andreu Gomila. Diari de Buenos Aires. 2007
Pròleg de Marta Pessarrodona.
Il·lustracions d'Adolfo Nigro.
i l'empremta que deixa
en l'asfalt d'un carrer,
Corrientes posem per cas.
El teu segell a cada una
d'elles, pura mescla d'enyorança.
En el silenci envoltat
de sempentes i travelades,
no trob la teva mà. Però hi és,
lliscant els meus dits,
atansada al palmell,
prima, suau i tibant.
Ulls que conflueixen en cada fet,
cada passa, cada empremta deixada.
4
Andreu Gomila. Diari de Buenos Aires. 2007
Pròleg de Marta Pessarrodona.
Il·lustracions d'Adolfo Nigro.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
atansar,
Buenos Aires,
carrer,
dits,
empremtes,
envoltar,
Gomila [Andreu 1977-],
lliscar,
mans,
Nigro [Adolfo],
palmells,
passes,
persones,
primesa,
segells,
silenci,
suavitat,
travelades,
ulls
Dalt de la muntanya
Dalt de la muntanya vull pujar
per voler estar prop del cel
i poder-te regalar
el més bonic dels estels.
Nati Vila. Del cor a la poesia, 2003
per voler estar prop del cel
i poder-te regalar
el més bonic dels estels.
Nati Vila. Del cor a la poesia, 2003
Etiquetes de comentaris:
cel,
cor,
estels,
muntanyes,
poesia agraïda,
poesia bonica,
poesia breu,
poesia del cor,
Vila [Nati]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)