dintre arquitectures d'aigua,
tot amplitud i nuesa...
I aromes lleus de glicines
m'arriben, liles, flotant...
Margarita Colom. I de sobte l'Onyar. 2002
Tornen els fotògrafs al parc,
un jardiner amb memòria d'elefant,
tres noies que s'atansen
amb mitjons de colors salats,
retall de la samarreta ratllada,
de colors, com la teva.
Clàudia Viladrich. Si fa sol. 2007
|
L'amistat és independent de l'edat, del sexe,
de la base cultural, de les creences
religioses o del nivell econòmic.
Tot això, òbviament, afaiçona
el vincle, li dona unes característiques
concretes, però l'essència de l'amistat
no rau en res més que en la persona
i en les seves potencialitats.
(Fragment)
Francesc Torralba. L'amistat, 2008
|
Puix Senyora anomenada
de Montgarre ser voleu,
siau-nos sempre advocada
reina del mont Pirineu.
Fragment extret del llibre:
|
Cap an el Nord s'aixeca el mont:
els carboners hi fan la sitja,
i dins l'espai sense calitja
veuen la costa de l'enfront.
De banda a banda de la mar
les terres baixes no es coneixen;
però si els pics no es descobreixen,
ja se veuran en dia clar.
Vent de llevant boires empreny,
oh trobadors de Catalunya!
Damunt la mar que los allunya
el Puig-Major veu el Montseny.
Mallorca veu el Montserrat,
i si de nit no se colombra,
ulls de claror donem a l'ombra,
posem-hi focs de germandat.
Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics, 1981
|