En la llei i en el pacte
que sempre guardaràs,
en la duresa del diàleg
amb els qui et són iguals,
edifica el lent temple
del teu treball,
alça la nova casa
en el solar
que designes amb el nom
de llibertat.
(Fragment de La pell de brau)
Salvador Espriu. Antologia poètica, 1978
Ed.: J.M. Castellet
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
01 de maig 2018
En la llei i en el pacte
Etiquetes de comentaris:
Arnould [Anne],
diàleg,
Espriu [Salvador 1913-1985],
fotografies,
lleis,
llibertat,
pacte,
poesia visual,
solars,
treball
30 d’abril 2018
La llum
Aquesta llum que sento
envair el meu pit quan et veig,
¿no deu ser una espurna de la llum
creada el primer dia,
d'aquella llum tan assedegada de vida?
El no-res jeia en agonia
i sol surava en la foscor quan donà
l'Impenetrable senyal:
«Que hi hagi llum!»
Una mar
i una tempesta folla de llum
nasqueren a l'instant:
hi havia una set de pecat, d'amor, d'aventura, de patiment,
una set de món i de sol.
On es perdé l'encegadora
llum d'aquells temps −qui ho sap?
Aquesta llum que sento
envair el meu pit quan et veig −meravella meva,
és potser l'última espurna
de la llum creada el primer dia.
Lucian Blaga. Els poemes de la llum. 2016
Tr.: Corina Oproae
envair el meu pit quan et veig,
¿no deu ser una espurna de la llum
creada el primer dia,
d'aquella llum tan assedegada de vida?
El no-res jeia en agonia
i sol surava en la foscor quan donà
l'Impenetrable senyal:
«Que hi hagi llum!»
Una mar
i una tempesta folla de llum
nasqueren a l'instant:
hi havia una set de pecat, d'amor, d'aventura, de patiment,
una set de món i de sol.
On es perdé l'encegadora
llum d'aquells temps −qui ho sap?
Aquesta llum que sento
envair el meu pit quan et veig −meravella meva,
és potser l'última espurna
de la llum creada el primer dia.
Lucian Blaga. Els poemes de la llum. 2016
Tr.: Corina Oproae
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
aventura,
Blaga [Lucian 1895-1961],
creació,
espurnes,
foscor,
llum,
món,
persones,
poesia de la llum,
sentir,
senyals,
set,
sol,
tempestes,
veure
A través dels matins verds
Han viatjat a través dels matins verds
sobre les aigües de l'enllà,
han girat tants cops dins els cels clars,
han saludat les mils de morts dels astres
i han tornat als camps pobres
a centenars
dins l'emmudiment del temps present,
els ocells del blanc matí.
——————————————————
sobre les aigües de l'enllà,
han girat tants cops dins els cels clars,
han saludat les mils de morts dels astres
i han tornat als camps pobres
a centenars
dins l'emmudiment del temps present,
els ocells del blanc matí.
——————————————————
Tras los matins verds
An viatjat tras los matins verds
Subre las aigas de l'ailà,
An virat tantes còps dins los cèls clars,
An saludadas las milantas mòrts dels astres
E son tornats als camps paures
Per centenas
Dins l'amudiment del temps present,
Los aucèls del cande matin.
Subre las aigas de l'ailà,
An virat tantes còps dins los cèls clars,
An saludadas las milantas mòrts dels astres
E son tornats als camps paures
Per centenas
Dins l'amudiment del temps present,
Los aucèls del cande matin.
Text en català i occità
Etiquetes de comentaris:
aigües,
astres,
blanc,
cels,
girar,
Lassaque [Aurélia 1983-],
matins,
occità,
ocells,
poesia breu,
poesia occitana,
present,
saludar,
temps,
verd,
viatges
Els rellotges
Els rellotges
marquen el pas del temps;
que s'aturin
que no corrin
que no toquin
i nosaltres serem eterns.
Ivette Nadal. Arbres, mars, desconcerts. 2017
Pròleg: Anna Aguilar-Amat
Etiquetes de comentaris:
aturar-se,
córrer,
eternitat,
marcar el pas,
Nadal [Ivette],
poesia breu,
rellotges,
temps,
tocar
29 d’abril 2018
Quina hora és?
Quina hora és?
El tren marxa, l'ocell metàl·lic dibuixa un arc.
Segueixo amb els ulls aquests senders que travessen l'aire,
viaranys que han esculpit el rostre a cops de vent.
La distància és una cortina blanca.
A l'altra banda tu, Isis, que dia a dia m'has infantat.
La terra s'alegrarà del meu retorn.
Exultarà el desert que ha fruitat.
Ho vas escriure, Penèlope, en un paper de drap
perquè pogués abeurar-me
en la font que raja en una diana de llum.
Ara sé que els altres són jo mateix.
De RETORN
Moisès deixà l'Egipte
no tement la còlera del rei.
Sostingué l'esperança en l'invisible,
com si el veiés.
SANT PAU, epístola als hebreus
Teresa Costa-Gramunt. El rostre del vent. 2002
28 d’abril 2018
el vent bufa
el vent bufa entre les canyes de vora riu
De: El mosaic de la creació, segon cercle, 7
Josep Maria Balbastre. Iconòstasi, 2017
sense trobar-hi resistència
esvara per damunt la pell
però la petjada hi perdura
fora del temps
De: El mosaic de la creació, segon cercle, 7
Josep Maria Balbastre. Iconòstasi, 2017
Etiquetes de comentaris:
Balbastre [Josep Maria 1964-],
canyes,
creació,
pell,
perdurar,
petjades,
poesia breu,
Premi València Alfons el Magnànim de Poesia 2017,
rius,
temps,
vent
Cançó de bressol
Com l'herba, com la pluja
M.-M. MARÇAL
Veus aquesta foscor
que ho guarda tot, que no
sap què és el Temps, la nit
o el dia? Veus com mor
dins l'ull i dins el cor
tot el que saps del món?
Ho veus, que tot es fon?
I ara és l'Amor que et guarda
i s'obre com la tarda
s'obre al vespre, l'Amor
que mou el sol, l'Amor
que et té quieta i és
els ulls, els pits, després
la nit i la foscor
que em diu pels dits que ets tu,
que és el teu cos que ens duu
units com per un déu
petit que no diu res
i ens veu de lluny, sorprès
com ho estic jo. I, ho veus?,
se t'obre sota els peus
el dia, que ho fa tot,
que et torna el món i el brot
que ets tu dins seu, dormint.
Deixa'l que ens guardi, aquest
Amor: aquest deuet
poruc massa sovint
que ens va ensenyant a viure.
Jaume Coll Mariné. Un arbre molt alt. 2018
M.-M. MARÇAL
Veus aquesta foscor
que ho guarda tot, que no
sap què és el Temps, la nit
o el dia? Veus com mor
dins l'ull i dins el cor
tot el que saps del món?
Ho veus, que tot es fon?
I ara és l'Amor que et guarda
i s'obre com la tarda
s'obre al vespre, l'Amor
que mou el sol, l'Amor
que et té quieta i és
els ulls, els pits, després
la nit i la foscor
que em diu pels dits que ets tu,
que és el teu cos que ens duu
units com per un déu
petit que no diu res
i ens veu de lluny, sorprès
com ho estic jo. I, ho veus?,
se t'obre sota els peus
el dia, que ho fa tot,
que et torna el món i el brot
que ets tu dins seu, dormint.
Deixa'l que ens guardi, aquest
Amor: aquest deuet
poruc massa sovint
que ens va ensenyant a viure.
Jaume Coll Mariné. Un arbre molt alt. 2018
Etiquetes de comentaris:
amor,
cançons de bressol,
Coll Mariné [Jaume 1989-],
déus,
dits,
dormir,
ensenyar,
herba,
Marçal [Maria Mercè 1952-1998],
pluja,
Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia LV,
temps,
ulls,
viure
Istme
D'Armènia a Srebrenica
sucumbeix la condició
a l'extermini:
l'òrbita d'un crit
separa tots dos noms,
idèntics en el mètode.
Jordi Solà Coll. Ulls de glaç. 2017
Pr.: Maria Josep Escrivà
Etiquetes de comentaris:
Armènia,
exterminis,
mètodes,
persones,
Premi Miquel Martí i Pol de l'Ajuntament de Roda de Ter i de la Fundació Miquel Martí i Pol 32è 2016,
Solà Coll [Jordi 1963-],
Srebrenica
27 d’abril 2018
Les hores
Hores, ai!, misterioses,
invisibles, voladores!
Ai, les hores que ens arriben
lentament i després corren!
Corren ràpides quan fugen
i s'enduen coses bones...
Ai, les hores!, se'ns escapen
tan enllà, que mai no tornen!
Joana Raspall. Pinzellades en vers. 1998
Il·lustracions: Glòria Garcia
invisibles, voladores!
Ai, les hores que ens arriben
lentament i després corren!
Corren ràpides quan fugen
i s'enduen coses bones...
Ai, les hores!, se'ns escapen
tan enllà, que mai no tornen!
Joana Raspall. Pinzellades en vers. 1998
Il·lustracions: Glòria Garcia
Etiquetes de comentaris:
actituds,
córrer,
Garcia [Glòria],
hores,
invisibles,
lentament,
persones,
poesia breu,
poesia infantil,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
volar
A Picasso
El seu camí, tan llarg, tan ple,
on els anys no fan pols
perquè tot és viu.
Els colors
i les línies,
el bronze,
els blaus
i la rodona humanitat de l'argila.
El cos,
la fe,
el treball
i el testimoni.
A les seves mans que no cerquen l'aixopluc del repòs
els anys no hi fan pols.
El seu camí tan ple, tan llarg, m'admira.
Zoraida Burgos. Convivència d'aigües : obra poètica. 2017
Etiquetes de comentaris:
admiració,
aixopluc,
argila,
blaus,
Burgos [Zoraida 1933-],
camins,
colors,
humanitat,
mans,
Picasso [Pablo 1881-1973],
pintures,
repòs,
rodones,
testimoni,
treball
Hauràs de mirar
Hauràs de mirar el món de manera
diferent: nua, sense prejudicis,
descalça la mirada.
Quasi sense adonar-te'n, buidaràs la casa,
només la mar moblarà la cambra.
Jauràs damunt les hores mudes de la vesprada
com fan les dunes al caire de l'aigua.
o les roques capolant l'escuma.
Clara Mir Maristany. La paraula des-habitada. 2015
Pròleg: Francesc Garriga
diferent: nua, sense prejudicis,
descalça la mirada.
Quasi sense adonar-te'n, buidaràs la casa,
només la mar moblarà la cambra.
Jauràs damunt les hores mudes de la vesprada
com fan les dunes al caire de l'aigua.
o les roques capolant l'escuma.
Clara Mir Maristany. La paraula des-habitada. 2015
Pròleg: Francesc Garriga
Etiquetes de comentaris:
actituds,
adonar-se'n,
aigua,
mar,
Mir Maristany [Clara],
mirades,
món,
persones,
prejudicis,
Premi de Poesia Josep Maria López Picó de la Vila de Vallirana XXXVIII 2014,
roques,
vesprada
Vinc de lluny
Vinc de lluny
i tinc aquella certesa
que s'amaga en cada
petita paraula.
I es queda clavada
dins meu en el batec de l'amor
viscut al llarg dels anys.
Essència i raó
d'aquest meu viure
inquiet i persistent.
Montserrat Abelló. Més enllà del parlar concís. 2014
Pròleg: Oriol Izquierdo
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
amor,
certesa,
essència,
paraules,
persistència,
petit,
raó,
venir
25 d’abril 2018
Qui sap...?
A una pregunta
de la mestra
s'alcen vint-i-cinc dits:
són els mastelers
d'uns vaixells
a punt de salpar
cap als mars
de la imaginació,
impulsats pel vent
de la resposta,
ajudats per les veles
de l'atreviment.
Carles Cano. 29 poemes per al dia a dia i un per a la nit, 2015
Il.: Paco Giménez
de la mestra
s'alcen vint-i-cinc dits:
són els mastelers
d'uns vaixells
a punt de salpar
cap als mars
de la imaginació,
impulsats pel vent
de la resposta,
ajudats per les veles
de l'atreviment.
Carles Cano. 29 poemes per al dia a dia i un per a la nit, 2015
Il.: Paco Giménez
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ajuda,
atreviment,
Cano [Carles 1957-],
dits,
Giménez [Paco 1954-],
imaginació,
mar,
mastelers,
mestres,
preguntes,
respostes,
vaixells,
veles,
vent
La parpella del dia i del matí
La parpella del dia i del matí,
una casa. La llum, com una casa.
Amb Plató
Jaume Coll Mariné. Un arbre molt alt, 2018
una casa. La llum, com una casa.
Amb Plató
Jaume Coll Mariné. Un arbre molt alt, 2018
21 d’abril 2018
Aiguamolls pletòrics
Aiguamolls pletòrics
d'encenalls
i un foc
indecorós.
Turons
empeltats
de saba
carmesina.
Laia Llobera i Serra. Cicles, 2009
Pr.: Montserrat Bacardí
d'encenalls
i un foc
indecorós.
Turons
empeltats
de saba
carmesina.
Laia Llobera i Serra. Cicles, 2009
Pr.: Montserrat Bacardí
Etiquetes de comentaris:
aiguamolls,
Bacardí [Montserrat],
carmesina,
Llobera i Serra [Laia],
Premi de Poesia "Divendres Culturals de Cerdanyola" XXVI 2009,
saba,
turons
20 d’abril 2018
Arbre
Tinc unes mans que no són les meues,
amb ratlles que trepitgen un destí:
l'esgarip de caminar amb mi.
Com pot l'arbre enfonsar les arrels
i fer, al mateix temps, d'hoste de l'amor?
Noèlia Díaz-Vicedo, dins,
Reduccions : revista de poesia, núm. 109, p.41
amb ratlles que trepitgen un destí:
l'esgarip de caminar amb mi.
Com pot l'arbre enfonsar les arrels
i fer, al mateix temps, d'hoste de l'amor?
Noèlia Díaz-Vicedo, dins,
Reduccions : revista de poesia, núm. 109, p.41
Etiquetes de comentaris:
amor,
arbres,
arrels,
caminar,
Díaz-Vicedo [Noèlia 1977-],
mans,
Reduccions
IV. DIÒPTRIA
Sempre s'escau un desencaix de peces,
esquerda entre el que mira i el que entén.
buit entre la projecció i el que és.
Son vuits i nous i miralls que no lliguen.
Li van trobar fins a mitja diòptria
i el diagnòstic, criteris científics,
deia que no li calien ulleres:
ocultista de veritats paral·leles,
deu ser aquí l'error, ara ho veu clar.
Anna Ballbona. Conill de gàbia, 2012
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Ardolino [Francesco],
Ballbona [Anna 1980-],
claredat,
diòptries,
entendre,
mirar,
peces,
persones,
ulleres
18 d’abril 2018
Tant de bo
Mira com pinta el sol les galtes
i s'esmuny entre les persianes
de la casa on dormen els moments.
Sent la pressa de la calma
al llindar de la finestra
des d'on et mira el pas del temps.
Mulla amb una gota d'aigua
de la font més encantada
el desert que se't fa immens.
Deixa que et vegi la cara
i eixuga't amb la meva màniga
la llàgrima que et tapa el cel.
Tira aquesta moneda a l'aire
i aposta fort que sigui cara,
que avui pot no sortir creu.
Tria casella de somriure
al gran joc d'aquesta vida
cada cop que surti un tres.
Digues que sí, que tu hi puges,
que no tens por de l'aventura
i potser aquest és el teu tren.
Només veuràs ballar les dunes,
de bracet la foscor i la lluna,
si amb el cap alt mires el cel.
Helga Simon i Molas. A la vora. 2017
Premi Amadeu Oller 2017
15 d’abril 2018
Castellers
Etiquetes de comentaris:
#15A2018,
Barcelona,
blau,
castellers,
Grau Ros [Teresa 1959-],
joves,
poesia visual
Altres versions no subtitulades
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aliances,
Bosquet [Oscarine],
Centre international de poésie Marseille,
comentar,
continuar,
intercanvis,
ordenar,
organitzar,
pacificar,
persones,
poesia contemporània,
posar,
regions
14 d’abril 2018
caminar
caminar per les vies que obre el poema
dir l'endins i l'enfora — la durada — la vida lenta
gosar assolir al cim
i preguntar-se
què hi havia sota la boira.
Antoni Clapés. Arbre que s'allunyà. 2017
Pròleg de Marc Romera
Etiquetes de comentaris:
assolir,
boira,
caminar,
cims,
Clapés [Antoni 1948-],
durada,
endins,
enfora,
gosar,
lentitud,
poesia breu,
preguntar-se,
vida,
vies
13 d’abril 2018
Allò que el vent no s'endurà
L'Amor és l'essència, la més subtil de les energies,
S'endurà, a coll, per bagatge, el nostre mantell de foc
Mes el vent, malgrat la força i la seva plenitud
les llàgrimes de tendresa fixades en nostre esguard,
El vent mai no s'endurà el miracle de l'Amor!
Maria Bonafont. De bat a bat, la vida. 2010
que es flaira arreu de l'univers, i el sustenta.
Joan Estruch
El dia que travessem aquell horitzó de Llum,
el vent s'endurà paisatges, s'endurà el pol·len del temps,
el tel de núvols i boires, la flaire dels verds novells,
la flor que enjoia la terra, la pols de tots els camins...
S'endurà, a coll, per bagatge, el nostre mantell de foc
que ens embolcalla, latent, com un amant delerós.
S'endurà els plecs de la pell, la calidesa del sol
i les ombres fugisseres d'aquell ahir tan llunyà.
Mes el vent, malgrat la força i la seva plenitud
no podrà mai arrencar-nos les clarors del sentiment:
l'amor que brolla tothora, el plaer d'una besada,
les llàgrimes de tendresa fixades en nostre esguard,
el somni de cada dia i el despertar de la nit,
el ressò d'unes paraules enceses de dolç embruix...
El vent mai no s'endurà el miracle de l'Amor!
Maria Bonafont. De bat a bat, la vida. 2010
Il·lustracions de Carme Bonafont i Giménez
Pròleg de Josep Colet i Giralt
Pròleg de Josep Colet i Giralt
Etiquetes de comentaris:
amor,
besades,
Bonafont [Maria],
Bonafont i Giménez [Carme],
brollar,
calidesa,
camins,
claredat,
despertar,
embolcallar,
energia,
llum,
miracles,
núvols,
paisatges,
persones,
plenitud,
sentiments,
tendresa,
vent
Ofrena
L'aigua clara del llac
reflecteix una estrella.
De la llum argentada,
goso prendre'n un bri.
Us el dono a vosaltres
i entendreu que us estimo.
Millor que amb llum d'estel
no us ho sabria dir!
Als nois i noies
Joana Raspall. Pinzellades en vers. 1998
reflecteix una estrella.
De la llum argentada,
goso prendre'n un bri.
Us el dono a vosaltres
i entendreu que us estimo.
Millor que amb llum d'estel
no us ho sabria dir!
Als nois i noies
Joana Raspall. Pinzellades en vers. 1998
Il·lustracion: Glòria Garcia
Etiquetes de comentaris:
aigua,
brins,
claredat,
dir,
entendre,
estels,
estimar,
estrelles,
Garcia [Glòria],
infants,
joves,
llacs,
llum,
llums,
noies,
nois,
ofrenes,
poesia breu,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013]
10 d’abril 2018
Pas a pas
Pas a pas...
i amb la rosa vermella a la mà,
caminem
sota els porxos d'un vell carreró.
Sol d'abril,
primavera que es va engalanant...
Xiuxiueig
dels ocells amb ressò de cançons.
Pas a pas...
arribem a tocar un tros de Cel,
on l'amor,
com Sant Jordi, ha vençut tots els dracs.
Nostre escut
té la flama del goig més etern
i l'or pur
de l'espiga madura del blat.
Pas a pas...
Flama i or,
i una rosa vermella en el cor!
Maria Bonafont. De bat a bat, la vida. 2010
Il·lustracions: Carme Bonafont i Giménez
i amb la rosa vermella a la mà,
caminem
sota els porxos d'un vell carreró.
Sol d'abril,
primavera que es va engalanant...
Xiuxiueig
dels ocells amb ressò de cançons.
Pas a pas...
arribem a tocar un tros de Cel,
on l'amor,
com Sant Jordi, ha vençut tots els dracs.
Nostre escut
té la flama del goig més etern
i l'or pur
de l'espiga madura del blat.
Pas a pas...
Flama i or,
i una rosa vermella en el cor!
Maria Bonafont. De bat a bat, la vida. 2010
Il·lustracions: Carme Bonafont i Giménez
Pròleg: Josep Colet i Giralt
Etiquetes de comentaris:
amor,
blat,
Bonafont [Maria],
caminar,
cançons,
cor,
goig,
ocells,
passos,
primavera,
roses,
Sant Jordi,
vermell,
xiuxiuejar
Meditacions mediterrànies
Marinera, a l'hora que desfermes les sivelles
creix la sang aigualida que obscureix l'arena.
Al ventre dels vaixells s'hi couen llunes,
grinyolen els ferros i s'hi juga la sal
i el pa i la suor i l'enyor i
les distàncies acrescudes i els rostres
que canvien. A cada viatge
nou o vell, cada pell és una carta de navegar,
i els ulls es fan més clars i el somriure
es desplega
com un vol en silenci.
Olga Xirinachs i Diaz. Clau de blau : Tarraconis vrit amor, 1978
creix la sang aigualida que obscureix l'arena.
Al ventre dels vaixells s'hi couen llunes,
grinyolen els ferros i s'hi juga la sal
i el pa i la suor i l'enyor i
les distàncies acrescudes i els rostres
que canvien. A cada viatge
nou o vell, cada pell és una carta de navegar,
i els ulls es fan més clars i el somriure
es desplega
com un vol en silenci.
Olga Xirinachs i Diaz. Clau de blau : Tarraconis vrit amor, 1978
07 d’abril 2018
PRIMAVERA
Etiquetes de comentaris:
alegria,
Cano [Carles 1957-],
colors,
Dia Internacional del Llibre Infantil 2018,
flors,
fulles,
Giménez [Paco 1954-],
groc,
narcissus obesus,
poesia primaveral,
primavera,
roig,
verd,
xiular,
Zandere [Inese]
Transito
Etiquetes de comentaris:
acacia dealbata,
actituds,
aire,
claror,
follia,
mimosa,
Mirabete Yscla [Ricard 1971-],
núvols,
paraules,
partícules,
persones,
transitar,
travessar
Avui la pluja no duu espines
Avui la pluja no duu espines. Vine.
Té, serva'm a les mans aquest cor, com si fos
un molinet de vent desbocat, de colors.
Corrents, baixa les graus on l'amor s'endevina!
Para-li cabaneta al racó dels follets
i atansa flors i fulles d'olor a la fogaina.
I jo amb polsim d'ales de voliaina
et sembraré els cabells de missatges secrets.
Deixem, al circ desert, xarxes de teranyina
i la sang que ha brollat del nostre nom ferit.
Avui la pluja no duu espines: vine!
Que hi ha un cel de setí al fort de la tempesta
i, a tocar de la llinda d'un paisatge proscrit,
castells de foc oberts a mar, torres de festa.
De Tríptic per a una quimera, 3
Maria-Mercè Marçal. Llengua abolida, 1973-1988. 2000
Etiquetes de comentaris:
castells de foc,
colors,
cor,
espines,
festa,
flors,
fulles,
Marçal [Maria Mercè 1952-1998],
missatges,
pluja,
tempesta
02 d’abril 2018
Tres tannkas
Diré «¿M'estimes?»
i esperaré el silenci
on, com solies,
sota el sospir, fulguren
milers d'adverbis dolços.
Quan tu somreies,
l'ombra es partia, pura
com una fruita;
vol de claror als teus llavis,
quanta dolçor per l'aire!
Digues, silenci,
per què mon cor s'enjoia,
si tu, maldestre,
arbores en mos somnis
el glavi del teu riure.
Alfred Badia. Adés era l'alba. 1990
i esperaré el silenci
on, com solies,
sota el sospir, fulguren
milers d'adverbis dolços.
Quan tu somreies,
l'ombra es partia, pura
com una fruita;
vol de claror als teus llavis,
quanta dolçor per l'aire!
Digues, silenci,
per què mon cor s'enjoia,
si tu, maldestre,
arbores en mos somnis
el glavi del teu riure.
Alfred Badia. Adés era l'alba. 1990
Etiquetes de comentaris:
adverbis,
Badia [Alfred 1912-1994],
claror,
cors,
dolçor,
estimar,
fruites,
glavis,
llavis,
silencis,
somriures,
sospirs
Nana blava després de visitar un museu
Podeu dormir, fills meus.
Heu vist?
Eren coloms, coloms de pau.
Avui,
són als Museus,
els coloms de pau.
Hi ha Museus de coloms
de pau.
Avui.
Demà,
obrirem les finestres
i sortiran volant.
Demà,
cobrirem els cels
de coloms de pau.
Podeu dormir, fills meus.
L'albada s'està atansant.
Zoraida Burgos. Convivència d'aigües : obra poètica. 2017
Heu vist?
Eren coloms, coloms de pau.
Avui,
són als Museus,
els coloms de pau.
Hi ha Museus de coloms
de pau.
Avui.
Demà,
obrirem les finestres
i sortiran volant.
Demà,
cobrirem els cels
de coloms de pau.
Podeu dormir, fills meus.
L'albada s'està atansant.
Zoraida Burgos. Convivència d'aigües : obra poètica. 2017
Etiquetes de comentaris:
alba,
albades,
blau,
Burgos [Zoraida 1933-],
cel,
coloms,
demà,
dormir,
museus,
pau,
volar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)