que es flaira arreu de l'univers, i el sustenta.
Joan Estruch
El dia que travessem aquell horitzó de Llum,
el vent s'endurà paisatges, s'endurà el pol·len del temps,
el tel de núvols i boires, la flaire dels verds novells,
la flor que enjoia la terra, la pols de tots els camins...
S'endurà, a coll, per bagatge, el nostre mantell de foc
que ens embolcalla, latent, com un amant delerós.
S'endurà els plecs de la pell, la calidesa del sol
i les ombres fugisseres d'aquell ahir tan llunyà.
Mes el vent, malgrat la força i la seva plenitud
no podrà mai arrencar-nos les clarors del sentiment:
l'amor que brolla tothora, el plaer d'una besada,
les llàgrimes de tendresa fixades en nostre esguard,
el somni de cada dia i el despertar de la nit,
el ressò d'unes paraules enceses de dolç embruix...
El vent mai no s'endurà el miracle de l'Amor!
Maria Bonafont. De bat a bat, la vida. 2010
Il·lustracions de Carme Bonafont i Giménez
Pròleg de Josep Colet i Giralt
Pròleg de Josep Colet i Giralt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada