17 de juliol de 2017

PERCEPCIONS

De què ens serveix buscar clarors divines
si som tallats a la mesura humana?
A qui aprofita un món d'idees pures
si rere un vel s'amaga imperceptible?
No ens cal saber que el cel dibuixa imatges
en infraroigs, si no les podem veure,
ni suposar tampoc que els àngels canten
en ultrasons, si no podem sentir-los.
Tenim un cos, i aquest ens marca els límits:
ens fa evident l'entorn que ens interessa,
però res més. Bé que intuïm abismes
en la foscor perduts, si no els abasta
un raig de llum conforme al nostre espectre
no sabrem mai que hi són. Quina esperança
en l'irreal nodreix aquest deliri
intuïtiu, només per turmentar-nos?
No és altrament en el racó dels somnis
quan sobrevé la son endarrerida
que es forma un munt d'imatges insensates:
tot va com vol a l'univers oníric
i no hi ha res que se subjecti a normes.
Però els serveix de font l'experiència
del que hem sentit desperts: tot i ser lliures,
també  els constreny l'atzar combinatori.
Formes, colors i sons, totes les coses
que percebem entre elles es barregen
en milions d'efectes, i no poden
les nostres arts omplir-los i esgotar-los
del tot: abans es cansaran els segles.
És per aquí que transcendeix el cosmos.
Si vols comprendre el seu reflex, les branques
de l'arbre compta, i de la xarxa els nusos.


Jordi Parramon, 

Reduccions : revista de poesia, núm. 102 (febrer 2013)

Alats

Ja no em caldrà volar,
ara que sé que tinc mans
i que tanco el puny si crema,
que puc saludar les nits
i que puc comptar la gent.

Ja no em caldran unes ales,
ara que veig que tinc mans
i que puc jugar amb la terra,
que puc tocar-te la pell,
que puc traçar paraules
i assenyalar els ocells.


Joan Silva, 

Reduccions : revista de poesia, núm. 102 (febrer 2013)

16 de juliol de 2017

Pla dels Estanyols

Pla dels Estanyols, antiga cubeta glacial de grans dimensions, al mig del qual hi ha un petit estany que rep les aigües que baixen de la glacera per Teresa Grau Ros
Magnificiència, esplendor i pau, els trets benignes de la natura.

aigua dolça,
rierols,
boix florit,
aiguavessos,
avetars i pinedes.

Teresa Grau Ros

NO PER SER UN ALTRE

Alliberar-se.
El llast del passat pesa,
infla el globus del dolor
i no deixa arrencar les adherències.
Respirar
fons i treure l'aire
viciat de l'escala del temps,
els gastats passadissos del costum,
les habitacions tancades
on la rutina dorm i fa la seva feina.
Renovar-se
en un pis nou de parets blanques
sense quadres penjats,
amb els armaris buits
i els balcons mar enllà
contra la percussió del vent i les onades.
Treure l'aire
i sortir a la superfície.
Renéixer.
No per ser un altre.
Per ser un mateix.



Josep Maria Ripoll. Interiors i paisatges, 2017

Pr.: Joaquim Sala-Sanahuja
Il.: Assumpció Oristrell



14 de juliol de 2017

RECORD DE MUNTANYA

La boira es va fonent damunt l'aigua encalmada
del llac dels meus records; retroba la mirada
tot aquell goig passat; va sorgint lentament
l'ombra amb sentors d'avet, el mòbil fil d'argent
cenyint l'herbei en flor i la veu de l'esquella
invisible en la vall, i l'ardent meravella
del ponent dalt del cim, l'estel enfredorit 
i el silenci sonor embolcallant la nit...
I sento dintre meu que la cançó oblidada
la flama encén de nou i dóna altra vegada
a l'aspror del camí un toc del seu perfum,
penyora sense engany de l'esperada llum.


Poema dedicat a Salvador Espriu


Rosa Leveroni i Valls, dins,


Antologia de la poesia de muntanya, 2011
Ed.: Josep Fatjó i Gené

Mira'm als ulls

MIRA'M als ulls sense por dels espills
que et mostraran el solc per altres mars.
Mira'm als ulls i et parlaran d'aquell
primer llibant que va amarrar la barca.

Un jorn l'abandonàrem, era vella?
Ens envaí nostàlgia d'altres mars,
ens atrapà el vertigen de tempestes.
Sentim dels ports, encara, els drings dels gots
que defugint l'oblit perdien albes.

Mira'm als ulls, veuràs la placidesa
d'aquest retorn al port de la bonança.
Ara refem amb gest molt clar i precís
els vells contorns d'aquesta lluna nova,
que sobre el mar dibuixa finament
el punt exacte on vam deixar la barca.


Pels camins remorosos de la mar


Quima Jaume. Poesia completa, 1995

Pòrtic de Maria Àngels Anglada

Portlligat

MUDES aigües del port petit del somni,
sempre que us penso, cau la nit damunt.
Éreu el reflex de la calma perenne.
Els cors cansats de l'alta mar tornaven,
i, en retrobar-vos, un estel lluïa.

La calma, pare, d'aquell port petit
et vetlla sempre, encara.
I aquell estel que a l'alba tu trobaves,
el fito cada jorn per retenir-te.


Quima Jaume. Poesia completa, 1993

Pòrtic de Maria Àngels Anglada

Un dissabte d'estiu a Barcelona

A l'estiu trobo la casa buida i freda
i sé moure'm descalç per les cambres.
De vegades un cotxe passa pel carrer
i el soroll es perd entre els arbr

Dinem sense presses, amb les finestres obertes ;
els veïns han posat la ràdio molt forta.

Una noia s'aboca al balcó, en enagos ;
té els braços lliures fins a les aixelles,
i els malucs
                   una mica prims.

En dringar el rellotge avui
                                             no hi ha feina,
és dissabte a la tarda. L'estiu
és calorós i feixuc, com les dones del carrer.

Jo, a casa, davallo per les cambres, descalç.
L'aire és humit.


Vint poemes civils (1965)


Francesc Parcerisas. Triomf del present : obra poètica 1965-1983, 1991
Pr.: D. Sam Abrams

Al poble

Les veïnes en parlen perquè venim de ciutat
fent els elogis dels parents pobres com elles.
Ens afartem de saludar dones endolades,
bo i bescanviant petons i somorts records,
i ens afalaga trepitjar raïm, menjar crema,
beure l'aigua fresca del càntir, tafanejar a cuina,
baixar al celler, collir els tomàquets,
amb una senzilla suficiència d'homes
arribant de molt lluny i que saben coses.
Donem consells, adreces, recomanem als nois,
agraïm els dons, bo i bescanviant i petons
i somorts records, i pugem al cotxe,
lluent, que ens durà a ciutat.


Vint poemes civils (1965)



Francesc Parcerisas. Triomf del present : obra poètica 1965-1983, 1991
Pr.: D. Sam Abrams

9 de juliol de 2017

L'ASSUMPTA D'AUTUN,

         al Museu Rolin.

El cor de la pedra vella
guarda una empremta d'ales:
Mites? Cultura? Roses,
pòsits de sang que esperen
enllà de les paraules.
Ritmes
de moviment en l'aigua
feliç, que el cant pressent
d'un somni
part dellà dels naufragis.
Sireneta del mar,
escuma cap a una alba!

Estàtues antigues


Josep Junyent i Rafart. Obra lírica, 1995

Ed.: Lluís Calderer, Ernest Maruny i Josep M. Massegú

Grifeu

Monument: Grifeu de Josep Palau i Fabre al Passeig Marítim Josep Palau i Fabre (Llançà) per Teresa Grau Ros
Aquest blau, aquest mar
com un ull tot mirada...
L’hipnòtic blau del mar
dreçant-se, nu,
per al combat amb Déu,
de tu a tu.
El mar té llances amagades,
exèrcits preparats,
fúria de vents a les entranyes.
El mar té soledats.
El mar és sol, en soledats
abruptes com muntanyes
màgia estol de soledats
orgull del mar, orgull del sol,
orgull del vent.
Orgull de l'orgue prepotent
que sona sol.
Distintament.
   Orgull de l'home amb el seu dol.


Josep Palau i Fabre


Grifeu, Llançà 22 d'abril de 2006
Passeig Marítim Josep Palau i Fabre (Llançà)


EN BIEL FA TREKKING

                             A Biel Mesquida

La Cel hi estia
la Cloro fila,
la Rata Filla la Rata fia.
La Banya el bufa,
l'allau la llaura,
la santa cura
i el sant sopar.
Es-cup la culpa.
El mut és pauta,
els dits es compta
de cinc en cinc.
La fava para d'allò millor
i els ous es trenquen
de dos en dos.
Va -se'n sa sal
Na cull, la Cuina
i la Prep Para
eva és la vara
de la Dona Arda.
Col-o-ret que Reticula
el Fat i Gros.
Mac Abbey,
Mach Abeu
mac de torrent
que trobam a rost de costanera,
En Pep escalfa
allà dins son laboratori
una columna de fum
i margalides i de margalidoines,
coll et passen avall
molt bona cosa de collites
de pedretes de Santa Llúcia
que fan neta la vista,
l'ha vist, l'ha vista.
Galindoines, Margalida?


Guillem d'Efak. Obra poètica, 2016

ull de blat

ull del blat: una llum enlluernadora,
encegadora, espera de fecundació
i anunci del doll, ens parla del blat
com d'una promesa, d'un naixement
vetllat per la complicitat del cel.

ull del blat: és ell que penetra la nit oberta,
i des de dalt ens observa, aliè i present, allà
on s'acaben les mirades. De la seva buidor
raja amb el gra una densa matèria esduïda,
joia de blat per a qui rep agraït la rosada.



Yael Langella, dins,


Terra i blat.


Reduccions : revista de poesia. Núm. 83 (setembre 2005)


Pont del nord


Il·lustració de Mercè Espiell del llibre: Un Pont de versos = Un puente de versos = A bridge of verses = Enn brug van verzen per Teresa Grau Ros
Hi ha un abans i un després,
una esquerda en el temps,
l'ansietat amara els senys.
Òrfena, l'ànima s'esvaeix,
no queda cap joia al cor.

Els colors empal·lideixen,
el món muda al gris.
L'abisme t'intimida.

No veus com el pont es basteix
ni sents com algú et crida,
fins que se t'acosta, t'agafa la mà
i t'acompanya per travessar
el llarg pont del nord.

Aquí estàs entre iguals,
ells encenen la teva llum,
abrandes el caliu de la llar.
No deixis passar l'hora màgica
i atia la flama del sud.


Marieke Maerevoet, dins,

Un pont de versos, 2017
Il.: Mercè Espiell
 

4 de juliol de 2017

ÀREU

Que l'alegria ompli els nostres cors


Fa fresqueta les nits de lluna plena,
quan l'estiu encén l'aire d'or i orgia.
Els cims, els prats, el riu i la carena,
avets i gent són germans d'alegria.



Anton Sala-Cornadó, dins,

Antologia de la poesia de muntanya, 2011
Ed.: Josep Fatjó i Gené

2 de juliol de 2017

Peces per a piano, II

                             (Jocs d'aigua de Maurice Ravel)


Lliscar de tecles, d'aigua
de sons aguts, lliscar
de ressons de gotes
humitejant el full
de lletra transparent,
de claredat de signes:

lliscar lent de la llum
damunt la llum interna de les coses.



Josep Maria Ripoll. Interiors i paisatges, 2017

Pr.: Joaquim Sala-Sanahuja
Dibuixos: Assumpció Oristrell



1 de juliol de 2017

CONTRA LA DESESPERANÇA

                           

                            (Diàleg amb Guadalupe Grande)

                     Perquè encara naix fills amb l'alegria
                     de saber-se-la en la pell i la batalla.
                                                        Marc GRANELL


Com si un alfabet fóra
            llindar de sol estricte

Com si la bellesa fóra
            equilibri damunt la llum

Com si la lluna fóra
             obscuritat definitiva i nostra

Com si un gest fóra
             tatuar banderes blanques a l'aire

Com si les paraules foren
             encara la pell possible

Com si el silenci fóra
             regal eloqüent de les mans

Com si un bes fóra
             precís contra la solidaritat dels núvols

Com si la terra fóra
             precipici fèrtil d'ales

Com si els somnis foren
             arrel imprevisible de l'aigua

Com si cada poema fos
            un bosc on respirar



Begonya Pozo, dins,

Reduccions : revista de poesia, núm. 108 (març 2017)

NÚRIA

Aigua que rellisca prop de l'estany - Refugi de Cortalets - Canigó per Teresa Grau i Ros
La nit se'n va i es fonen les estrelles
a poc a poc, cada una al seu albir.
La lluna es pon per coll de Finestrelles,
és hora de silenci o de sospir.

Sembla que apunta una lluor rosada
per orient, difosa en l'horitzó;
ja s'entreveu l'altiva serralada
com un gegant dorment esglaiador.

Les congestes als cims brillen porugues
empolsinades d'or amb claps d'argent.
Al pla hi graviten ombres i marfugues
en jaç de terra, cara al firmament.

I de prompte la llum es tornassola;
s'ha emmirallat en l'aigua de l'estany,
davalla pel coster, s'ajeu, rossola
i anguileja als revolts del viarany;

Omple les valls, esclata a les carenes,
rellisca pel pendís fins ara obscur
i resplendeix en les blavors serenes;
és el sol!... rel de temps, clau de futur.

Tusta a l'ample portal del santuari
bon punt arriba a baix cada matí
i es detura al cancell: no gosa entrar-hi,
que a la capella hi ha un brillant més fi.

Dessota l'arca de pedra arrecerada
Maria fixa els ulls en la foscor;
uns ulls càndids, oberts -posta i albada-
tallats, potser, per mà d'algun pastor;

Uns ulls que brillen en l'altura ombriva,
que ens mesuren el seny, el sentiment
i el fel desesperat de la geniva;
ulls miraclers que ungeixen sol i vent.

Al seu entorn sol aplegar-s'hi el poble
amb el mateix fervor avui que ahir;
són gent humil i recta, raça noble
avesada a lluitar contra el destí.

I aquesta Verge tosca, fronterera,
símbol de l'esperança que no mor
enmig d'un món de neu i venteguera,
els polsa el sentiment a dins del cor.

Vénen de les contrades catalanes
per damunt, per davall del Pirineu;
tenen la sang i l'ànima germanes
i es commouen igual quan els mireu.

Tots són fullam de la mateixa alzina;
la neu i el torb no l'han pas abatut.
Li fruiten brancs a l'heretat veïna
mes, el lligam d'arrels no s'ha romput.

¿Com conserva el vigor aquesta soca
que amb tants brots esqueixats ha resistit?
Si bé no cull l'esplet que li pertoca
té nervi, ufana i somnis d'infinit.

A l'hivern quan l'ermot i la pastura
s'abriguen amb mantell immaculat,
dreta allà al fons de la capella obscura
la Verge és una flama, un punt daurat.

I vigila els pradells, el gris dels dels rostos,
les carenes batudes pel gran vent
que xiula en travessar els indrets angostos
i s'aferra al Puigmal omnipresent.

Verge de les set valls puixants, galanes,
guardeu-les bé, no els torbin el repòs;
les de França tothora catalanes,
i les d'aquí plançons del vostre clos.

Déu vos salve Maria, flor de Núria,
rosa d'argent que mira a dos vessants;
Verge de soledats que en la foscúria
ompliu de llum el cor dels catalans.


Viola

XXXIII Jocs Florals de Muntanya A. E. Icària

Teresa Badia i Vidal, dins,

Josep Fatjó i Gené. Antologia de la poesia de muntanya, 2011

Hi ha llibres

Bonniers realiserar pä 5 satt  Lund (Cartell fotografiat a la Lunds universitet) per Teresa Grau Ros
HI HA LLIBRES que retornen
com els amors primers.
Ens porten l'hàlit fresc de descobertes.
Segells col·leccionats al fons de la memòria
que el temps fa més preuats.
Varen ser el vi de l'ànima
i en el celler del cor prenen solatge
per rossolar amorosos
pels solcs ressecs del temps.


Del temps i dels somnis


Quima Jaume. Poesia completa, 1993

Pòrtic de Maria Àngels Anglada

29 de juny de 2017

De la poesia que és ampla i fonda

És tarda al camp. Retorna el que és senzill
i clar. L'herbei tendral, les flors, ocells,
un arbre august, frondós, damunt l'espill
ple de danses de l'aigua als venticells.

Oh com me plau, d'un tell sota serrells,
veure la llum que va girant; el brill
de cada cosa humil: des dels fluixells
que omplen la pau dels núvols, fins al grill.

La vida és rica i gran i, dins l'oblit
comú en què la tenim, va fent seguit
el camí sota el sol o les estrelles.

Qui viu en pau de Déu que sap present,
és com qui menja mel i és conscient
del nèctar i el procés de les abelles.

Estàtues antigues


Josep Junyent i Rafart. Obra Lírica, 1995
Ed.: Lluís Calderer, Ernest Maruny i Josep M. Massegú


XVIII

Infants d'Eivissa acompleixen
l'inexorable fat. Juguen
dia i nit a la plaça o seuen
a la càlida ombra d'un porxo
(exactament com feien,
de petits, llurs pares).

Les paraules de la pítia
són paraules dels déus,
¿per què, doncs, rebel·lar-se?

Tanmateix, nosaltres, Eivissa,
no viurem d'oracles
i lluitarem per fer nostra
aquesta teva, grisa,
terra de misteris.

I cada gest d'una mà punyint
l'aire suau de les illes serà
l'instant fred de l'aigua
del riu mai no-idèntic.

I cada veu enlairada
l'estigma inesborrable
de la veritat foscament
amenaçada.

I cada gest, o veu,
o mà, o petit moment
de la vida de l'home,
el dring d'una gota de la vida nova.


II, L'aire, difícil transparència

Francesc Parcerisas. Triomf del present : obra poètica 1965-1983, 1991
Pr. de D. Sam Abrams

22 de juny de 2017

Quan plogui

Quan plogui ajuntarem fang
entre aquest mur de ciment
i el riu. Terra seca, terra
molla i els rastres dels qui
hauran baixat a abeurar-se
amb una aigua renovada.

No caldran galledes ni pales:
vora aquests camps que ens agradaven molt,
vora aquesta cisterna buida,
hi aixecarem càntirs.


Misael Alerm. Vell país natal, 2014

21 de juny de 2017

ESDEVENIR

                    "...e ço que·m fuig incessantment acas
                  e·m fuig aço que·m segueix e m'aferra."
                                          JORDI DE SANT JORDI


Esdevenir en el camí imprecís
cap a algun lloc, talment la papallona
fent via amb singladura vacil·lant;
com l'esclafit incert, fugint frenètic,
arrabassant seny i teulades, foll.
Vivim, i els fets són fets mentre flueixen:
així el torrent que, en l'agitació
del temporal, s'obre camí perdent-se;
així el somni que transporta llum
als ulls des d'una nit que bull, efímera,
i ens fa ser temps i, amb tot, intemporals;
també els petons que, amb fatiga amorosa,
estrenyen, llacen, i tallen l'alè;
així la tos d'un fill fent-se abraçada,
de la memòria força constant.
Fred i escalfor, olor i fortor, la terra;
tot és rebre i donar, bescanviar,
captius que som d'instants i trencadures.
Així l'ensopiment, l'amor, l'ocell,
tumor i carn, profunditats marines:
tots m'habiteu i us deshabito tots,
que allò que em fuig incessantment acaço,
fugint d'allò que em vol, sempre, aferrar.
Saber esperar, fer vida als intersticis,
de l'obertura franca al tancament,
i de l'andana a la fi del viatge.
Sento xisclar falcies al cel blau,
veig feinejar els meus pares al terrer
i l'estelada nit no m'és repòs.
Mudar, modificar, desfer i refer.


Jordi Sala Morell, dins,

Reduccions : revista de poesia, núm 107 (juny 2016)

Cançó de bressol a Luca que avui fa quatre anys

Vespreja i la llum
s'escaira  plana avall.
Res es retalla
en la carena
blavosa de nit
i, esvaïda la mirada
en miratge d'eclipsi,
tot és remor.
Cançó de bressol
per al nin que plora,
cançó d'amor
per a qui se'n dol,
cançó enfadosa
pel qui badalla,
cançó de joia
pel qui gaudeix
cançó nocturna,
per a qui s'adorm.
La lluna descansa i,
per aquell qui vetlla,
tot és remor.
Si afines l'oïda
la terra canta
l'antic oratori
per qui no té son,
ressonen els misteris,
el salm profà de l'enyor.

                          13 de gener de 2012


Magda Bosch, dins,

Reduccions : revista de poesia, núm 107  (juny 2016)

20 de juny de 2017

Estança per al meu pare

Tu tenies paraules
amb trampa.
I jo m'enfadava,
i tu m'aturaves
amb una poesia.

Tu tenies paraules
a mitges.
I jo m'enfadava,
i tu m'aturaves
amb històries possibles.

Tu tenies paraules
vendibles.
I jo m'enfadava,
i tu m'aturaves
escoltant-me.

Tu tenies paraules
intel·ligents per a la vida.
I jo m'enfadava,
i tu m'aturaves
amb un joc de taula.

A tu
se't van aturar de cop,
les paraules.
Van quedar sospeses en l'aire,
rebregades dins d'una caixa.

Ploràvem.

Ara poleixo paraules,
els desincrusto la sal
de les antigues llàgrimes.

I són meves.

Volen soles,
globus transparents
lligats a manetes fortes.
Fondes arrels a la meva terra.


Ariadna Guasch, dins,

Reduccions : revista de poesia, núm. 107 (juny 2016)

Enllà del foc

                               Barranc d'Atanasi, Ròtova, la Safor


Creix el temps com creix el verd.
Sega el verd el foc que passa,
igual que, en la nit, el gel
silenciós també passa.

Però creix cendra del foc
i la sega el camí cert.
Tan cert com que, enllà del foc,
sempre, sempre venç el verd.


                      Per als companys i les companyes de l'Ecomuseu
                      Vernissa Viu, primavera de 2011


Maria Josep Escrivà. Serena barca, 2016

18 de juny de 2017

18

Guarda la teva sàlvia per a les arrels i els dits per a la
    collita.
I després atura't a contemplar el fruit, com creix
    lentament,
les tardes que s'allarguen fins a l'estiu. Que et sigui
    rodó,
dins la mà tancada, i en ell reconeguis el gust i el
    perfum

abans de tocar-lo; mossega'l tota l'estona amb els ulls:
és en ells que la polpa fa més set i la pell respira
amb el fulgor de la cera. I no consentis vent, ni
    abelles,
ni que la mirin altres ulls, molt més petits,
com els de les aus quan tornen de l'hivern. Deixa

el teu nom en el verger durant la nit: hi ha mans que
    mai
no dormen i l'espera pot tornar els fruits ociosos.
Però per a ningú més aquest torna gran, a la teva boca
    promès.

Embolica-ho llavors amb la veritat abans de partir.
Cerca'l en els teus somnis. Mostra-li els dits
que un dia li confiaràs.

I així el temps el tornarà sencer al seu temps,
    vermell
i tendre, dolç, al gruix dels llavis.


Maria do Rosário Pedreira. La casa i la flaire dels llibres, 2009
Tr.: Antoni Xumet Rosselló

Joia

Dolces creences
ensucren les muntanyes
de benaurances.


Esteve Sala i Casellas. L'estoig del temps, 2012

Diada

Representació de la ciutat de l'Alguer per Teresa Grau Ros
Coneix un caminet de campanya
qu'és amic dels joves en amor;
qui hi passa salut i pau guadanya
i trobarà carinyos sense por.
...

(Fragment)

Antoni Ballero De Candia, dins,

Projecte gràfic: Margherita Sechi


De la calàndria escolto

De la calàndria escolto   l'albada matinera
i el cant i crits de juli    de nines i d'aucells.
Oh! amb sa capella baixa    del cel la primavera
per assajar en terra    los divinals concerts!


(XIV) 

III. Cant de Primavera, p. 146


Jacint Verdaguer. La Pomerola, Primavera, 2013
Ed. Ricard Torrents i M. Àngels Verdaguer

Veure

Veure entre els trencs del poema l'interior del seu autor.


Ponç Pons. El rastre blau de les formigues, 2014

15 de juny de 2017

Tan bell el crepuscle

Tan bell el crepuscle
que la rosa s'uneix
al sol ponent.
Un  poema mesura l'embriaguesa.



34)

Jad Hatem, dins,

Promenade des Anglais

                                              22 de setembre


Olor de mar fixada en l'ancorar
per sempre més. Abans enyoradissa
dels molts vaixells que salpaven de Niça.
Ara ja no. El mar és un demà
que va i ve, un passeig: la brevetat
com a virtut -rica, densa, precisa-
per festejar la dolça calma omisa,
ce son des anges clair, sens tempestat.


                               La badia dels àngels, 1990
                                         T., 1990-1992


David Paloma. Amb tot el blau del mar, 1993

Pr.: de Salvador Comelles
Il.: Joan Badia

Atracció de l'escriptura

Del pensament que ens pren l'alè,
a la recerca d'escriptura, servents
de l'art de la paraula, o de la llum.

Si del llenç fas arpa, i del signe so,
li sumaré els mots que el dotin
de ressonàncies, lletra per lletra.

Del pensament a l'escriptura, amic,
de la paraula, a la llum i el traç.

                                   6 de gener de 2014

Magda Bosch, dins,


Reduccions : revista de poesia, núm. 107, p. 34