21 d’abril de 2018

20 d’abril de 2018

Arbre

Tinc unes mans que no són les meues,
amb ratlles que trepitgen un destí:
l'esgarip de caminar amb mi.
Com pot l'arbre enfonsar les arrels
i fer, al mateix temps, d'hoste de l'amor?



Noèlia Díaz-Vicedo, dins,

Reduccions : revista de poesia, núm. 109, p.41

IV. DIÒPTRIA

Sempre s'escau un desencaix de peces,
esquerda entre el que mira i el que entén.
buit entre la projecció i el que és.
Son vuits i nous i miralls que no lliguen.
Li van trobar fins a mitja diòptria
i el diagnòstic, criteris científics,
deia que no li calien ulleres:
ocultista de veritats paral·leles,
deu ser aquí l'error, ara ho veu clar.



Anna Ballbona. Conill de gàbia, 2012

18 d’abril de 2018

TANT DE BO

Mira com pinta el sol les galtes
i s'esmuny entre les persianes
de la casa on dormen els moments.

  Sent la pressa de la calma
al llindar de la finestra
des d'on et mira el pas del temps.

  Mulla amb una gota d'aigua
de la font més encantada
el desert que se't fa immens.

  Deixa que et vegi la cara
i eixuga't amb la meva màniga
la llàgrima que et tapa el cel.

  Tira aquesta moneda a l'aire
i aposta fort que sigui cara,
que avui pot no sortir creu.

  Tria casella de somriure
al gran joc d'aquesta vida
cada cop que surti un tres.

  Digues que sí, que tu hi puges,
que no tens por de l'aventura
i potser aquest és el teu tren.

  Només veuràs ballar les dunes,
de bracet la foscor i la lluna,
si amb el cap alt mires el cel.



Helga Simon i Molas. A la vora, 2017

16 d’abril de 2018

Cançó d'abril

Hi tornarem al sol-solet!
Tira el braser per la finestra,
llença la capa i el barret!
Que vingui el sol com una festa
i ja no vull sentir més fred.
Oh, quin airet!
Ja les paraules prenen ales
i no cal dir-les sota veu,
que en pensament tinc mar i cales
i cama nua fins al peu.
Adéu, mimoses i nadales:
clavells veureu.
Fugi l'hivern, fugi la por.
Morir? Quan no s'arrisca gaire.
Hem de sortir d'aquest racó
―deixem-hi el pec i el rondinaire:
sortim a l'aire germinal
amb ulls d'infant, que miren alt.


Clementina Arderiu, dins,

Llanterna màgica : antologia poètica, 2016
Ed.: Carlota Casas, Pep Paré
Il.: Carme Solé Vendrell

15 d’abril de 2018

Castellers

Joves castellers (Barcelona 15.04.18) per Teresa Grau Ros
Teresa Grau Ros

Altres versions no subtitulades

Centre international de poésie Marseille per Teresa Grau Ros
Armo un més dòcil
contra l'altre fomento
la secessió
de la regió cobejada

o

armo els dos camps
entremato i comento
la salvatjada
dels que manipulo

o

ajudo a pacificar la regió amb napalm
després pobles per cases per caps
descarrego cada nit una pila
de caps de rebels a la plaça

continuo

armo un que encenc
contra l'altre després
em capgiro
inverteixo les meves aliances

o

poso en escena l'execució
d'aquell que no puc posseir sinó mort
perquè l'endemà comenci
la primera extracció de

o

organitzo la penúria amago
els queviures que mengen
les rates
perquè s'alcin contra mi
els que em resisteixen

més fàcil

ordeno l'assassinat
d'aquells de qui la paraula
masa potent frena
l'accés a allò que em reservo

i

continuo devastant l'espai al meu voltant.



Oscarine Bosquet, dins,

Barcelone Marseille : un intercanvi de poesia contemporània, 2014

14 d’abril de 2018

caminar

Calabruixa petita (Muscari neglectum) per Teresa Grau Ros
caminar per les vies que obre el poema
dir l'endins i l'enfora — la durada — la vida lenta

gosar assolir al cim
           i preguntar-se
                      què hi havia sota la boira.





Antoni Clapés. Arbre que s'allunyà, 2017
Pr.: Marc Romera

13 d’abril de 2018

Allò que el vent no s'endurà

Parthenocissus inserta per Teresa Grau Ros a Flickr
L'Amor és l'essència, la més subtil de les energies,
que es flaira arreu de l'univers, i el sustenta.
                                                           Joan Estruch


El dia que travessem aquell horitzó de Llum,
el vent s'endurà paisatges, s'endurà el pol·len del temps,
el tel de núvols i boires, la flaire dels verds novells,
la flor que enjoia la terra, la pols de tots els camins...

S'endurà, a coll, per bagatge, el nostre mantell de foc
que ens embolcalla, latent, com un amant delerós.
S'endurà els plecs de la pell, la calidesa del sol
i les ombres fugisseres d'aquell ahir tan llunyà.

Mes el vent, malgrat la força i la seva plenitud
no podrà mai arrencar-nos les clarors del sentiment:
l'amor que brolla tothora, el plaer d'una besada,

les llàgrimes de tendresa fixades en nostre esguard,
el somni de cada dia i el despertar de la nit,
el ressò d'unes paraules enceses de dolç embruix...

El vent mai no s'endurà el miracle de l'Amor!



Maria Bonafont. De bat a bat, la vida, 2010
Il.: Carme Bonafont i Giménez

Aquella frase

Aquella frase que jo sempre deia
en presentar Itaca:

Tots aquells que lluiten
per una revolució col·lectiva
han de procurar la seva revolució personal.
Una revolució de persones frustrades
acaba sent una revolució frustrada,
i el món n'és ple d'exemples.


(Fragment)



Lluís Llach. Història de les seves cançons explicada a Josep M. Espinàs, 1986


Ofrena

L'aigua clara del llac
reflecteix una estrella.
De la llum argentada,
goso prendre'n un bri.
Us el dono a vosaltres
i entendreu que us estimo.

Millor que amb llum d'estel
no us ho sabria dir!


Als nois i noies


Joana Raspall. Pinzellades en vers, 1998
Il.: Glòria Garcia


10 d’abril de 2018

PAS A PAS..

        Pas a pas...
i amb la rosa vermella a la mà,
        caminem
sota els porxos d'un vell carreró.
        Sol d'abril,
primavera que es va engalanant...
        Xiuxiueig
dels ocells amb ressò de cançons.

        Pas a pas...
arribem a tocar un tros de Cel,
        on l'amor,
com Sant Jordi, ha vençut tots els dracs.
        Nostre escut
té la flama del goig més etern
        i l'or pur
de l'espiga madura del blat.

        Pas a pas...
        Flama i or,
i una rosa vermella en el cor!



Maria Bonafont. De bat a bat, la vida, 2010
Pr.: Josep Colet i Giralt

Meditacions mediterrànies

Marinera, a l'hora que desfermes les sivelles
creix la sang aigualida que obscureix l'arena.
Al ventre dels vaixells s'hi couen llunes,
grinyolen els ferros i s'hi juga la sal
i el pa i la suor i l'enyor i
les distàncies acrescudes i els rostres
que canvien. A cada viatge
nou o vell, cada pell és una carta de navegar,
i els ulls es fan més clars i el somriure
es desplega
com un vol en silenci.



Olga Xirinachs i Diaz. Clau de blau : Tarraconis vrit amor, 1978

7 d’abril de 2018

PRIMAVERA

Narcissus obesus per Teresa Grau Ros a Flickr

L'estació estava
acabada de pintar
de verd, groc i roig
i del color de la mar.

Les flors i les fulles
aguaitaven en filera:
cantant alegre, xiulant,
ve el tren de la primavera.
Il.: Paco Giménez

Transito

Acacia dealbata per Teresa Grau Ros a Flickr
Transito foll a l'hora ufanosa
en què núvol i paraula
esqueixen la claror del cel



Travesso núvol i paraula

amb un deix de claror



reposa l'esma del foll




en partícules d'aire bo



Ricard Mirabete. Esdeveniment, 2017
                  

Avui la pluja no duu espines

Euphorbia rigida per Teresa Grau Ros a Flickr
Avui la pluja no duu espines. Vine.
Té, serva'm a les mans aquest cor, com si fos
un molinet de vent desbocat, de colors.
Corrents, baixa les graus on l'amor s'endevina!

Para-li cabaneta al racó dels follets
i atansa flors i fulles d'olor a la fogaina.
I jo amb polsim d'ales de voliaina
et sembraré els cabells de missatges secrets.

Deixem, al circ desert, xarxes de teranyina
i la sang que ha brollat del nostre nom ferit.
Avui la pluja no duu espines: vine!

Que hi ha un cel de setí al fort de la tempesta
i, a tocar de la llinda d'un paisatge proscrit,
castells de foc oberts a mar, torres de festa.




De Tríptic per a una quimera, 3

Maria-Mercè Marçal. Llengua abolida, 1973-1988, 2000

2 d’abril de 2018

Tres tannkas

Diré «¿M'estimes?»
i esperaré el silenci
on, com solies,
sota el sospir, fulguren
milers d'adverbis dolços.


Quan tu somreies,
l'ombra es partia, pura
com una fruita;
vol de claror als teus llavis,
quanta dolçor per l'aire!


Digues, silenci,
per què mon cor s'enjoia,
si tu, maldestre,
arbores en mos somnis
el glavi del teu riure.



Alfred Badia. Adés era l'alba, 1990

Nana blava després de visitar un museu

Podeu dormir, fills meus.
Heu vist?
Eren coloms, coloms de pau.
Avui,
són als Museus,
els coloms de pau.
Hi ha Museus de coloms
de pau.
Avui.
Demà,
obrirem les finestres
i sortiran volant.
Demà,
cobrirem els cels
de coloms de pau.
Podeu dormir, fills meus.
L'albada s'està atansant.



Zoraida Burgos. Convivència d'aigües : obra poètica, 2017

28 de març de 2018

Piscina

Regirant uns calaixos del despatx del meu pare,
m'he trobat una foto insòlita i xocant,
una foto en què em tiro a la piscina
de Corbera de cap una tarda molt clara

i càlida d'agost. Protegida la cara,
doblegats els genolls, els pulmons emplenant
les costelles amb aire, dono un pas endavant
quan el monitor sento que em mira i crida: ーAra!ー.

Empesa per l'impuls, volo per un instant...
I un cop de puny glaçat em fueteja el ventre
i se m'escapa un crit i un raig boig d'aigua m'entra
i m'inunda la gola i m'estic ofegant...

I moc braços i peus com per instint, diria,
                             amunt,
i nedo cap amunt.
                              El monitor
ve: ーEi, que t'has fet mal?ー I jo responc: ーNo, no...ー,
tossint i amb els ulls xops. A partir d'aquell dia,

ho vaig anar aprenent amb intent rere intent:
a tirar-me de cap i a no impactar amb el ventre.
Somric. Guardo la foto. Surto del despatx, mentre
crec que aprendre a escriure no és tan diferent...



Montse Bastons i Garcia. El camí de la veu, 2008

24 de març de 2018

Carrer de Setantí

Dormia amb ulleres.
Llegia molts somnis.



D'Homenatge a Walter Benjamin, 1989


Marta Pessarrodona, dins,


Poesia i + 2008 : del 27 de juny al 27 de juliol : 
Caldes d'Estrac : programa de mà, 2008

Nit de poetes amb Teresa Colom, Marta Pessarrodona i Jaume Subirana

Escrivim

                                    Nous écrivons
                                   pour nous souvenir
                      de ce que nous avons perdu
                                           Chaque parole
                                             est posthume
                                        ANISE KOLTZ



I si escrivim per recordar
allò que encara no sabíem?
No pas contracorrent:
seguint el curs de l'aigua.
Cada paraula és seminal.
Cada poema, un peix a la senalla.




De: El rastre de l'animal més lliure. 1994

Jaume Subirana, dins,

Poesia i + 2008 : del 27 de juny al 27 de juliol : 
Caldes d'Estrac : programa de mà, 2008

Nit de poetes amb Teresa Colom, Marta Pessarrodona i Jaume Subirana

20 de març de 2018

Les llengües

−Quan van a un altre país,
com s'entenen, els ocells?
Potser canvien de llengua?

−Es comprenen ells amb ells.
Nosaltres, sort de l'escola!,
i feliç el qui hi ha après

amb la llengua de naixença
una altra, o dues, o tres...
Aquell podrà, quan viatgi,
llegir rètols, parlar amb gent
i veure que arreu on passa
no és com el sord, que no hi sent!
Fins sense moure's de casa,
davant de l'ordinador,
qui sap anglès −per exemple,
llengua de relació−,

no haurà d'envejar les ales
dels ocells, ni el seu cantar,
que d'un cap de món a l'altre
tindrà amics amb qui parlar.



Joana Raspall. Pinzellades en vers, 1998
Il.: Glòria Garcia

Aniversari del foc

Amb foc i mirall,
heroi de llegenda,
cavalcant el desert
donzell del crepuscle,
dotze anys són
un embat, i les hores,
un peix celest.


                   Al meu germà Ferran


Josep-Ramon Bach. Diorames, 1975
Pr.: Joan-Pere Viladecans 

18 de març de 2018

Senyalització

Detall del monument de Pia Crozet a l'escriptor Josep Pla (Girona) per Teresa Grau Ros
Obro els ulls
i el punt del llibre del moment
em marca la pàgina en blanc
de mi mateixa.
Escriuré paraules de carrers, de núvols, d'ocells
de carn i d'ossos
i si les lletres s'esllavissen
full avall de mi
entre portades de diaris i semàfors
les recolliré del fons de les butxaques
escales avall de presses i aldarulls
i a l'hora baixa imprimiré el poema
i abans de tancar els ulls
deixaré un bes com a senyal
just allí on ha quedat escrit
mig adormit
el darrer paràgraf.



Teresa Serramià i Samsó, dins,


Preguntant

¿Em veuràs, jo partit, en la daurada
flama, tu que ara em tractes com a absent?
        ¿Qui podrà dir si aquesta mà gelada
és una fi o és un començament?
        ¿I cercar si amb enuig o prometença
dius el meu nom quan ja no et sent ningú?
        ¿I saber si és de mi que tens temença
quan em somies, o només de tu?



Josep Carner. Poesies escollides, 1979
Ed.: Joan Ferraté

Estratega

Com en Tirant lo Blanc que amb molta disciplina
en el camp de batalla un a un va organitzant
els seus valents soldats amb ell al capdavant
per tal de derrotar l'armada sarraïna.

O com en Kasparov que rumia i rumia
quina peça ha de moure i on la situarà,
un cavall?, un alfil?, la reina? I si ho fa
quins seran els efectes futurs d'aquesta tria?

O bé com en Frank Rijkaard que adopta canvis dràstics
si l'equip va perdent i disposa de poc
temps i llavors canvia el sistema de joc
o s'encomana al geni d'un dels quatre fantàstics,

doncs d'aquesta manera amb enginy i constància,
el poeta esdevé un domador de tots
els recursos de la llengua en cada circumstància,
esdevé un estratega d'un escamot de mots.



Montse Bastons i Garcia. El camí de la veu, 2008
Pr.: Carles Duarte i Montserrat
Epíleg: Vinyet Panyella

Natura d'aigua

Parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera per Teresa Grau Ros
                                    poema de tres tankas


Oh!, mar salobre,
et miro amb ulls de terra
mentre somnio
que cavalco en l'onada
dalt d'un corser d'escuma.

Coralls i algues
s'arrapen a la brida;
bardisses feres,
amb ganivets de lluna,
volen esquinçar el somni.

I el meu cos vola
pintat de sal marina,
en bell naufragi
per les platges desertes
d'incorrupta natura.



Maria Bonafont. De bat a bat, la vida, 2010
Pr.: Josep Colet i Giralt
Il.: Carme Bonafont i Giménez

Per un bell camí

PER un bell camí,
tot ple de rosada,
jo vos veig venir
demanant posada.
Voleu entrar en mi?
Jo us tenc preparada
la meva animeta,
tan pura i tan neta
com la flor que es bada
de bon dematí,
ran d'un bell camí
tot ple de rosada...


Estampes eucarístiques

Francisca Alcover Morell. Obra poètica, 1999
Pr.: Guillem Colom
Epíleg: F. Bonafè

17 de març de 2018

Polítiques poètiques

He de fer més política
amb la poètica.

Crear més polèmica
amb la poesia.

I poetitzar més la proxèmica
fins a proletaritzar la burgesia.



Sílvia Bel. L'esbós, 2010
Il.: Alicia Billon
Pr.: Maria Àngels Cabré

16 de març de 2018

Llibre del cor

Era de sac,
llepat pel batec
d'un home bo.
Tal volta, obert,
escrit a poc a poc
amb gest d'amor,
foll, si més no,
d'un audaç turment.


Josep-Ramon Bach. Diorames, 1975
Pr.: Joan-Pere Viladecans

11 de març de 2018

La rosa

Roses molt oloroses per Teresa Grau Ros
La rosa
té un batec de cosa viva
que forma part
del nostre propi alè,
i quan l'abril
encara no ens arriba
ens enyorem,
i no sabem per què.




Joana Raspall. Pinzellades en vers, 1998
Il.: Glòria Garcia


Tot comença

Hubbard Glacier calving Alaska per Bernard Spragg. NZ a Flickr

Tot comença
amb l'aigua pura
una flama que s'eleva

Sota la pell de l'aire adormit
un somni s'encén


Le tout commencement
est dans l'eau pure
une flamme qui monte

Sous la peau de l'air endormi
un rêve qui prend deu



Philippe Jaccottet. Aires : poemes 1961-1964, 2017
Tr.: Antoni Clapés


Al llindar

Dahlia 'Ludwig Helfert' per Teresa Grau Ros a Flickr
Al llindar t'hi espera
la llum dels dies.

Aboca-t'hi
i respon-li.

L'ull de la finestra
o també mirada de l'ombra.

Som maneres humanes
de dir-nos l'ésser.



Ricard Mirabete. Esdeveniment, 2017
Pr. Vicenç Altaió

6 de març de 2018

L'estany

L'estany gira els seus ulls verds
i mira enlaire;
quin cel enlluernador!,
un nuvolet hi voleia;
quanta blancor!

La terra li sembla trista;
és presoner
dins d'un clot de rocs fangosos.
─Mai no me'n deslliuraré?
El sol, bon amic, s'atura:
─Tu volaràs!,
cada dia et prendré gotes
i les duré al cel amb mi.
─M'assecaràs!
─Només serà una volada!
Les gotes, fetes rosada,
te les tornaré al matí.


Joana Raspall. Pinzellades en vers, 1998
Il.: Glòria Garcia


4 de març de 2018

Abecedari escolar

Alumnes, Biblioteca, Ciències, Dibuix, Escola,
Fantasia, Gol!, Història, Il·lusió, Joc, Katiuska,
Llibre, Mestre, Números, Opinió, Pissarra,
Qualificacions, Riure, Saber, Tolerància,
Univers, Valors, Walkman, Xifra, Y grega, Zero!



Carles Cano. Poemes sense diminutius, 2007
Il.: Paco Giménez

Volíem

Volíem, vora el foc, encendre
els pensaments amb una brasa
entre els dits. El vent bufava, fora,
sota el cel estelat.
Intàctils, vam restar a la riba
dels déus, del perfet instant.



Zoraida Burgos. Convivència d'aigües : obra poètica, 2017

Els privilegis

Al galliner de la granja
s'ha armat revolució;
tot l'aviram s'escridassa,
tots creuen tenir raó.

A l'oca, tan gansonera,
l'han feta reina d'un joc!
          -i no al paó, ni al gall dindi,
          ni al gall, ni al colom, tampoc.

Què tenia de bo, l'oca,
perquè se la distingís
destinant-li per reialme
l'altra cara del parxís?

Qui ho sàpiga, que contesti
i a la granja posi pau!

Diu el porc que «el benefici
sovint s'atorga a caprici»,
i que «la sort cau on cau!» .



Joana Raspall. Pinzellades en vers, 1998
Il.: Glòria Garcia

Vas caminar

                                              Tot dolçament, com si petgés les aigües...
                                                                                                               J. V. Foix


Vas caminar, dolçament, sobre les aigües del meu paisatge,
engany, al tard.
Miratge diürn, paràbola dels déus?
Vora els meandres adormissats del riu
s'estenia daurada mar, remorosa de silencis.
Tatuatge de joncs i d'irreals transparències,
vas ser nucli, origen del poema.


Zoraida Burgos. Convivència d'aigües : obra poètica, 2017

2 de març de 2018

Pressió

                     A Elisabeth Hangartner


A l'hivern,
quan s'escurça la llum
i augmenta la pressió de la fosca,
quan la neu es posa en el nostre camí:

Cal fer un reixat de les hores
com si fossin raquetes de neu
per no enfonsar-nos-hi
buscar en algún racó de la memòria
un manòmetre i controlar, si és possible,
la pressió de la roda del temps.


Assumpció Forcada. Meteorologia = Meteorología, 2011
Amb música pautada

Passat

Ah vella llibreta
on escrivia les meves redaccions de francès
"Mes vacances": m'han agradat molt les vacances
je suis allée à la plage (amb dues ee,
el verb être demana concordança), j'ai beaucoup
nagé i després acabava amb el sol ponent-se
al mar i anava a cercar gavines al diccionari

(Fragment)

De Minha Senhora de Quê, 1990


Ana Luísa Amaral, dins,

XXXIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2017
Tr.: Jordi Cerdà Subirachs

Dir. del Festival: Teresa Colom i Àngels Gregori