XII

La llum primera
anomena el món
eixit de la tenebra:

diu pedra
a la pedra, om a l'om,
turó al turó.
Llum a la llum.

La llum darrera.


Antoni Clapés (Alta Provença, 2005)

Cançó

Cançó, no ets pas encara. No et bastin
els sons i les cadències, si del vent
el moviment de l'ala no has tingut.
Aquí em tornaràs un altre dia:
nocturn enfosquit del record,
coral resplendent d'alegria.



José Saramago (Els poemes possibles, 2005)(tr.: Josep Domènech)

73/Pragari

(a Dasa K.)

Per girar el guant
i trobar-te amb la meva cara.
Per provocar-me un part sense dolor
el dia que vaig decidir
néixer ja pel meu compte.

I en l'encara vers,
hi seràs.

Confonc el teu nom, Praga,
amb el teu nom, Praga.


Mireia Vidal-Conte (Pragari, 2005)

Bon dia, tristesa.

Vesteix-te de setí!
Pinta't al front
els núvols i la lluna
i anem al ball
que ja s'atansa l'hora!

Carnestoltes duu llàgrimes
de colors a la galta.


Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 2006)

El poema clava

fíbules a la polpa.

Compartimenta la boira.

Entreobre una mica
els serrells del teló.

Veu caure tot allò
que no té forma.

Es queda amb tot allò
que s'ha arborat.

Diu no sé què
del silenci.


Feliu Formosa (Al llarg de tota una impaciència, 1994)

Fotògrafs

Ens tanquem a la cambra obscura,
sols,
només amb el llum vermell.

Com una imatge del no-res,
se’ns revela l’únic batec
que ens conté.

Fixem el desig humit,
l’instant de vida
penja d’un fil amb agulles d’estendre.

Rosa Torrent (Rosa del desert, 2004)

Mans descloses

Aprendre que
dels que et volen sotmetre,
ben poc has après.

A les petites realitats
de carenes lluminoses
que no acaben de ser
de teles estampades
d’esclats delicats
a la velles obagues

Arrecerades en coves
d’una solidària terra
vibrants i admirades
pedres submergides
que el temps a polit
traient-ne bell profit


Maria Foix Esteve (Poema inèdit)