11 de desembre de 2017

Monestir de Cellers

Art poètica

(versió lliure de Berta Piñán)


Traço al paper els pocs signes
que em surten bé: noms de l'amor,
el de la mort.
Compto les síl·labes primeres
i dic casa, dic riu
i els seus secrets.
Amb compte també apamo
el pas dels anys, les cendres
que van ser roses i misteri
i plenitud de vida.
Així passo i celebro
amb poca traça els dies:
l'enigma és donar forma
a l'aigua, a la paraula.



Jaume Subirana, dins,

Caldes d'Estrac : programa de mà, 2008

Nit de poetes amb Teresa Colom, Marta Pessarrodona i Jaume Subirana

Poesia


Cartell Democràcia / Òmnium Cultural - Llengua Cultura País 2017 per Teresa Grau Ros
Poesia: fer que l'entendre emocioni i que l'emoció faci entendre.



Flor

  Flor   flor     flor     flor      flor

       flor     flor     flor     flor

             flor    flor      flor

                   flor    flor

                        flor
       Vas de terrissa de forma  
       cilíndrica i sense nanses.



Joan Brossa. El dia a dia : 1988-1922, 2007
Pr.: Glòria Bordons


9 de desembre de 2017

A l'aigua que neix al riu

Kazakhstan Altay 3 per Dmitry A. Mottl (Obra pròpia) [CC BY-SA 3.0 (https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0) or GFDL (http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html)], via Wikimedia Commons
Salta la pedra, aigua del riu:
besa la pedra fosca,
i mica en mica, desfés-la.
Fes el calze profund:
sorra de la roca, barreja!
Amb arena blanca i roja,
sense pressa, construeix castells.
No t'aturis, sigues aigua fresca!
Sigues corrent del riu gran,
portador de moltes aigües.
Ves del principi al final,
salant la teva aigua dolça
i mira lluny, a l'horitzó,
quan ja siguis dins del mar!

Ets part d l'oceà!



Mireia Esteva Saló. Capbussades = Zambullidas, 2014
Tr.: Guillén Orlando
Pr.: Andreu Subirats

8 de desembre de 2017

Aparteu la foscor

Tecoma capensis al Parc de les Aigües (Barcelona) per Teresa Grau Ros
De nit, mon pare arrossega els peus d'una habitació a l'altra,
en una obscura missió a través del passadís.

Ajudeu-me, esperits, a ficar-me en el seu somni
i calmar la seva travessia inquieta.

Aparteu la foscor a un viatjant de comerç
que sabia encaterinar tothom menys les ombres,

un immigrant aturat al llindar
d'una vasta nit

sense caminadors ni bastons
que no aconsegueix recordar què volia dir,

tot i que té el braç dret alçat, com en profecia,
i l'esquerre li tremola inútilment en advertència.

De nit, quan mon pare arrossega els peus d'una habitació
a l'altra, deixa de ser un pare o un marit o un fill

i és un nen aturat al límit d'un bosc
atent a la crida llunyana dels llops,

als gossos salvatges,
als aletejos primitius fimbrant a les capçades.




Tr.: Ernest Farrés i Gemma Gorga


Haiku

Fulles i branquetes de Tamarix gallica per Teresa Grau Ros
El vent no s'ha endut
      el sol damunt 
          les fulles.
Adherència perfecta.


Haikú irregular

Ester Fenoll García. Esmorzar perfecte, 2007
Pr.: Teresa Colom

Percaço el mot

Fermesa — detall del Pessebre a la plaça de Sant Jaume 2017 (Barcelona) per Teresa Grau Ros
PERCAÇO el mot des de la nit a l'alba,
i d'ell en faig una balma perenne.
Hi tanco dins l'ungit cel de tardor,
el temps que fuig o el gust d'un instant tendre.
Per paranys de contraris t'endinses tu, poema,
vius el somni del cor dins de l'insomni,
fas un conjur en les fortes tempestes,
ets incentiu ardent en les bonances,
ets la sàvia harmonia dels contraris.



Quima Jaume. Poesia completa, 1993
Pr.: Maria Àngels Anglada

7 de desembre de 2017

Un cel ras

Clear mind per Marina del Castell a Flickr
Un cel ras
com un espill sense cares,
com una pissarra neta
on escriure-hi paraules.

Un cel ras
com el cos que descansa,
com una casa oberta,
com la força d'una veu clara,
com una plaça sense fronteres,
com la font que raja,
com una pissarra neta
on escriure-hi poemes.



Il.: Laura Gual

simfonia

Lotus corniculatus per Teresa Grau Ros a Flickr
                                                  a mónica.
                                                                              a guillem.
                                                 a la música que compartim.



aquest conglomerat de partícules,
de llums, de focs i de forces,
aquesta massa de cèl·lules
que pateixen fred, deleroses,
porugues, afamades, que criden,
que ploren, que riuen, que estimen
i odien, que trenquen la llum,
que vegeten a l'ombra, que viuen,
que sobreviuen, que moren,
aquest embull de líquids,
de minerals, aquesta barreja
d'humors, de dolors, de plaers,
aquest petit món que anomene jo
un dia es desfarà, s'escamparà
i esdevindrà llum, s'endinsarà
en la terra i serà terra,
crearà mons, esdevindrà peix,
esdevindrà escata o voltor,
serà aigua o brànquia, serà fulla
o saba, serà núvol i pluja,
pedra i volcà. galàxia avui que dansa,
planeta o sol al centre de l'univers,
primera onada d'un oceà primer
que romp contra la meua platja,
als acords d'aquesta música
on el món comença
un cop més.



Anna Montero. Teranyines, 2010


6 de desembre de 2017

L'olivera

33a Caminada Popular de Torà per Teresa Grau Ros a Flickr

Olivera en roca eixuta
i tronc vençut.
Del teu fruit petit i pinyolat
quant d'oli en surt!



Mireia Esteva Saló. Capbussades, 2014
Tr.: Orlando Guillén

Nabí

Olivesfromjordan by en:User:Nickfraser (en:Image:Olivesfromjordan.jpg) [GFDL (http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html) or CC-BY-SA-3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/)], via Wikimedia Commons

I en àrid lloc
vaig dormir-me sota un sol de foc;
després, amb la parpella encar no ben desclosa,
vaig veure que una planta hi havia al meu costat,
una de branc tot argentat
que al bat del sol oposa
un cobricel d'estels de verda fosquedat,
cada un gronxat
dalt d'una tija rosa.

Goig del món, el branc i les fulles!
Donen casa a tothom que va i ve;
paren jaç les verdes despulles
mentre les fulles vives el somni fan lleuger.


Fragment



Josep Carner. Nabí, 1971
Pr.: Gabriel Ferrater

5 de desembre de 2017

3 de desembre de 2017

No podràs acabar-te

Massís de Collegats, Lleida per Angela Llop a Flickr
No podràs acabar-te mai tant paisatge.
El verd surera que ara sents el duràs sempre
més inalterable en aquesta petitesa de mans
amb què et vals i guardes.



Cristina Casas. Al mig de les coses, 2012


2 de desembre de 2017

abismes

Castellers de Sabadell - Primer 2 de 8 amb folre carregat - Festa Major de Sabadell 2011 per Concepció Ventura (Obra pròpia) [CC BY-SA 3.0 (https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons
Omplo els dies de futur
i perspectiva,
de vertigen conreat
al caire de l'abisme dels teus ulls.
No deixis mai de mirar-me,
                                             vida.



Anna Garcia Garay. Els mots encreuats, 2012

Flors matineres

Flors grogues a Lincoln Park, Chicago per Teresa Grau Ros

Les flors s'han despertat abans que jo;
ja s'han vestit i s'han rentat la cara.
Estan mirant el cel
i ben segur, si no tinguessin rel,
que cap al sol prendrien la volada.

Si ho fessin algun dia...

Si jo em llevés i no quedessin flors,
ai!, quina pena més gran sentiria!



Joana Raspall. Olor de maduixa, 2016

Ed.: Josep Maria Aloy
Il.: Anna Clariana
Pr.: Laura Borràs

1 de desembre de 2017

Ghazals

A The Blue Ghazals,
Adrienne Rich va escriure que
l'instant en què un sentiment penetra el cos,
és polític.
No has pensat mai en la bellesa
del gest d'obrir una ampolla?
Treure'ns dues copes és polític.
Celebrar trobar-nos és polític.
Explicar-ho en un poema també.




Àngels Gregori, dins,



Llibertat! 50 poemes de revolta, 2015
Ed.: Jaume Subirana
Pr.: David Fernàndez

Cap somriure foll

Cap somriure foll
no trencarà la quietud
d'aquest somni dolç,
teixit de silencis.

Brots d'herba
lentament esquerden
la terra
eixorca i dura, on
potser un dia neixi
la paraula perfecta.



Montserrat Abelló. Foc a les mans, 1990
Pr.: Maria Mercè Marçal

26 de novembre de 2017

Ens neva

           A Lluís i Joan, els meus germans.

           
Ens neva i brillen
matins confusos, màgics.
La infància que retorna
darrera els vidres gèlids.
Nens d'aigua clara.





De Divertiments, XVI

Primavera de 1995 - gener de 1997



Mireia Lleó i Bertran. Amb terra al pensament, 1999
Il.: Joan Lleó
Pr.: Marta Gallart i Alzina

25 de novembre de 2017

Cartes als Reis

Jo llegia les cartes als Reis,
dels infants d'una escola,
i amb els ulls entelats, no he pogut
acabar de llegir-me-les totes.

Quina viva confiança posaven
en els Reis, demanant,
barrejat amb joguines, que curin
la germana petita, o el pare,
o el dolor de genolls d'aquell avi
que no pot caminar...
Quant d'amor i d'esperança duien,
escrits per ells, els mots «salut» i «pau»!

Com es pot, des del Cel, desoir-los?
De tan pura i sincera, esborrona,
la tendresa de cor dels infants.


Joana Raspall. Jardí vivent, 2010
Il.: Lluïsa Cauhé

Niagara-on-the-lake

Vora el llac, sento Txèkhov, Bernard Shaw,
Bertold Brecht i Elmer Rice. Les seves veus
s'ajacen a la sorra, omplen els còdols
grisos, els vidres blaus i verds que dormen
i tracen cercles a l'aigua encalmada.
Al captard, sotgen el cel amb tendresa:
ni un sol alè de vent no ha torbat l'aigua,
i amb el jaqué de festa, els guants, l'armilla
blanca, fan córrer les barques de vela
a través del silenci. Amb els peus molls
salten, s'esquitxen, riuen. Ara són
infants cansats de jugar amb les paraules.



M. Rosa Font i Massot. Com ombres vives, 1996
Pr.: J.N. Santaeulàlia

Rosella

Roselles per Núria a Flickr
Com se t'ha arrugat,
rosella vermella,
el vestit mudat
tot just estrenat?

Potser ha estat el blat,
rosella vermella,
o el vent que, esverat,
te l'ha rebregat.



Núria Albó, dins,



Gelosia

La teva gelosia ha entrat dins la meva
ratera i s'ha escanyat.
El menjar del gos atreu els ratolins
i els ratolins les trampes i les trampes,
la gelosia.
Aquell qui diu «amor» , «amor», només en demana.
El nadó viatja en metro sempre massa
abrigat, i és una forma d'odi. De l'amor
fresc se'n desprenen uns líquids que,
si no es renten, de totes mangueres ↿, puden.
L'aiguamoll d'un mercat al carrer del
darrere i tota forma d'odi és gelosia.
El pus et put i el mal et torna cec.
Deixa'm la soledat, et dic, i retorna't
la vida.
Jo no tinc res del que et pugui ser pres.


↿. Del castellà «de todas mangueras» per «de todas maneras» .


Anna Aguilar-Amat. Càrrega de color, 2011
Pr.: Cèlia Sànchez-Mústich

De cambra

Joan Guinjoan Musica Of Cambra Trio Kandinsky Columna Musica per iClassical Com a Flickr
Tres sonates per a violí i piano
Dues per a violoncel i piano
Dues per a clavicèmbal i piano
Tres trios amb piano
Un per a piano, violoncel i trompa
Un per a piano, clarinet i violoncel
Tres quartets de corda
Dos quartets per a corda
Un quintet per a piano
I un altre per a clarinet i quartet de corda.


Joan Brossa. El dia a dia : 1988-1992, 2007
Pr.: Glòria Bordons

Sonet VIII

Garza Ganadera, Cattle Egret, Bubulcus ibis per Amado Demesa a Flickr
                                    Feliçment, jo soc una dona.

                                         M. AURÈLIA CAPMANY


Voldria ser pluja per tornar-me de vidre,
voldria ser de lluna per vestir-me de nit,
voldria ser de pedra per sentir-me en la terra
i tramuntana o boira per venir de molt lluny.

Voldria ser paraula per estimar el silenci,
voldria ser pollancre per poder abraçar el vent,
voldria ser gavina per no conèixer límits
i mirar-me les coses des dels ulls d'un infant.

Només soc una dona, per sort soc una dona,
i tot el que desitjo ho trobo dintre meu:
jo també soc de pluja, jo també soc de terra

i dono, com un arbre, un fruit no madurat;
soc com la nit, obscura, llunyana com un astre,
com un ocell que emigra, com un infant perdut.



Carme Guasch. Poesia completa, 2005

19 de novembre de 2017

Dorm princesa

Plouen poemes! / fotografia d'autoria desconeguda a https://serveiseducatius.xtec.cat/badalona/portada/novetat-plouen-poemes/

Dorm princesa dorm, non, non,
que la bruixa escombri el plor,
anirem on viu la son
amb la barca i la cançó.
Amb la rosa del roser
fem la vela del veler,
travessant el mar del drac
trobarem el cel calmat.
El sol s'ha menjat la nit
la princesa s'ha adormit,
tanca els ulls al seu joier,
les estrelles a recer.


Josep Casadesús, dins,

Ed.: Vanessa Amat, M. Carme Bernal i
Isabel Muntañá
Il.: Morad Abselam


Lluna de pau

Pleine lune per Philippe a Flickr
Lluna de pau, germana dels estels,
viatgera tranquil·la dels espais infinits,
tu que has obert la porta dels abismes,
mirall nocturn de la llum fosca del sol.

Lluna de pau, de la casa de cendres
enmig del cel, enmig de l'univers,
que saps parlar el llenguatge dels astres,
que fas el cant del silenci absolut.

Lluna de pau, coloma d'ales negres,
si et crido lluny, acudeixes a mi
enmig de l'ombra, amb les crineres blanques
a cavall sempre de la llum i del vent.

Lluna de pau, vestida d'oliveres,
en quart creixent, enmig dels tarongers,
la que es condorm a l'entrecuix de les dunes
i reneix a la platja, entre pins i xiprers.

Lluna de pau, aparta'ns de la ira,
de la desesperança, que no les trobem mai,
del desamor, de l'última venjança.
Lluna de pau, fes peu a casa nostra,
no ens abandonis mai.



Maria del Mar Bonet. Quadern de viatge, 1998
Pr.: Biel Mesquida

Mireu...

Plum flowers per Fir0002 at the English language Wikipedia [GFDL (http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html) or CC-BY-SA-3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/)], via Wikimedia Commons
- Mireu aquells ocells en aquells arbres.
- Voleu dir aquells pardals, més enllà de les pruneres.



Joan Brossa. El dia a dia : 1988-1992, 2007
Pr.: Glòria Bordons

Un dolç món

Acacia dealbata (mimosa) per Miluz a Flickr
Si la mimosa em donés
una branqueta florida,
i perfum, el llessamí,
i un cel d'ulls, la margarida...
me'n faria un món tan dolç
que cap altre no en voldria:
sense punxes,
tot vellut,
tot aroma i alegria,
sense cap color violent
ni flors de figura altiva.


Joana Raspall. Olor de maduixa, 2016

Ed.: Josep Maria Aloy
Il.: Anna Clariana
Pr.: Laura Borràs




misteri

The fruits per Marina del Castell a Flickr

potser ara tot podria ser.
i potser tant seria
anar-se'n o restar
a l'aguait entre les ombres.
hi ha un jardí que amaga
sota les fulles daurades
l'humus profund on naix la vida.
hi ha una tardor que perdura
i el fruit que al fons espera
amaga la saba i la llavor
i en plenitud esclata.


Anna Montero. Teranyines, 2010

16 de novembre de 2017

Miro la tela en blanc

Miro la tela en blanc,
no hi ha punt més exacte al meu planeta:
per ell han envellit sextants i brúixoles,
rutes i llocs, les formes del relat
en llavis molt antics forçats a viure;
anemones i algues, la matèria
tantes tardes creada des del foc.
L'ofici de mirar-lo em sacrifica,
ocupo el seu present, m'acosto al mite



Susanna Rafart. Retrat en blanc, 2004
Pr.: Manuel Forcano

14 de novembre de 2017

SÓLLER-EXPRÉS

PuigMajor11 d'Antoni Sureda (Aquesta web) [GFDL (http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html) or CC-BY-SA-3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/)], via Wikimedia Commons

Cada dia com una llançadora
de ciutat a ciutat corre l'exprés.
L'una li riu damunt la mar sonora,
l'altra dins una vall de tarongers.

Deixant la plana d'hortes i ametllers
ràpida puja la locomotora,
i la muntanya d'ignorats recers
travessa com espasa colpidora.

Comença a davallar, des de l'abrupte
penyal, damunt els arcs del viaducte,
fins arribar a la ciutat florida.

A sos peus canta l'aigua del torrent,
al front, el Puig Major fosforescent
i, al lluny, la mar plena d'amor la crida.



Miquel Forteza Pinya. L'íntim recer, 1946. 2a ed.


12 de novembre de 2017

Ciutadans

Els ciutadans
també som paisatge
de la ciutat.

Vós, tu i jo
som un, som dos, som tres.
Som un poble, sabeu?



Gil Cabestany, dins,

Recull de poemes per a petits i grans, 1995


La Serra, I

Amb les lleus passes del record
Ara camino en la nit closa
Sota aquells roures sempre verds
Salvats d'un temps de glaç i boira.
Trec el branquell que reté el cant
I la font clara dringa sota
Dels marronyers mai desflorits
Mentre bereno a la seva ombra
Mel sumptuosa del passat
Que omple a vessar les llesques rosses.
Amb els ulls clucs veig el Boixar
On puja l'heura envaïdora
Amb braços foscos com l'oblit
Que escanyaria brancs i soques.
Després m'aturo al porxo blanc.
Aviat ja cauran les ombres,
Pugen suaus pel Sot del Forn,
Des del Serrat grills les invoquen.
Encara et puc dir adéu, amic
Montseny de clines amoroses.
La pollancreda de la font
Ara roman silenciosa.
Filen falenes de record
Un vol de seda somniosa
Camí de l'alba que vindrà
Amb molt lleugers passos de rosa.



M. Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic ..., 1990