Memòria

Totes les nostres idees beuen dels records.
Anem creant i, creant, recordem el creat.
De què ens val, doncs, la memòria?


Vicent Penya (Sense un punt de record, 1961)

Dona

La teva carn nua,
caminal del goig!
A la nit, trobàvem
la lluna als llençols,
i un manat d'espígol,
al pentinador.
Alenada tèbia,
nit de juliol!
Àgils dits teixien
corones d'amor
-gallardets de festa,
entre cos i cos.
No volíem vànova,
ni lleu cobertor...
Llit de negra fusta,
i un combat molt dolç.


Jordi Pàmias (El camí de ponent, 1990)

Lloll

Són paroles i miaus,
la teva vie en rose?
Si la iaia t’il•lumina,
l’olor de fonoll t’inspira.

Veu multivalenta,
ens acaricies l’ànima.
I ens brindes un drama
d’exquisida criança.

La Vanessa t’enregrava,
mentre la pubilleta estudia.
La nena escolta i s’espavila
i la sala s’omple dia rere dia.

Sòbria, de gentil bagatge,
amb humor d’alt nivell
ens desvetlles somriures
i ens fas un bon jazzatge.


Maria Foix Esteve (poema inèdit)

Vivim entre marges

com les paraules
dins les blanques pàgines d'un llibre,
atapeïdes, ordenades
des que foren escrites.
Inexorablement fixades ahir.

Per ara restaré sotmesa;
però això ja fou
i el present se'ns escapa.

Tot va quedant fixat
com en un gran llibre mal escrit.
A banda i banda els marges
que el costum ens imposa
i al mig nosaltres
i les nostres paraules.


Montserrat Abelló (Al cor de les paraules, 2002)

Fins que una tarda qualsevol,

a l'hora de tancar, vingui la bibliotecària
i em retorni a la prestatgeria on pertanyo,
al lloc precís d'on algú em va agafar un bon dia,
vés a saber per què, potser per aprendre
a traduir la tristesa a un altre idioma,
potser per estimar-me com s'estima un llibre,
és a dir, per sempre. No, per sempre no.
Només fins que una tarda qualsevol,
a l'hora de tancar, vingui la mort
i em retorni a la prestatgeria on pertanyo,
al lloc precís d'on algú em va fer néixer
un bon dia, vés a saber per què.

Gemma Gorga (Llibre dels minuts, 2006)

Es riuen del teu pensament

I escriuen que ja no és vigent.


Pere Quart (Joan Oliver "Pere Quart", 1899-1999, 1999)

Tu

Ets un adjectiu inèdit
que temptejo amb veu trencada
i dèficit de destresa.
Tens el to rosat
dels somnis que s'escapen,

teus els ulls del poema
més bonic del món.


Laura Gonzàlez Ortensi (Preludis de silenci, 2009)