15 de juliol de 2018

Sota l'ombra de mil fulles

Rentador i Rec del Molí  / Carles Fages de Climent per Teresa Grau Ros a Flickr
Sota l'ombra de mil fulles,
si no plou gaire no et mulles.



p. 186



Carles Fages de Climent. Epigrames, 2002
Ed.: Joan Ferrerós



TOT

Una veu en l'aire va i diu: L'univers
em sembla una olla grandiosa on
la pressió nuclear no para de crear
estats de vida.



Joan Brossa. Ventall de poemes urbans, 1988
Dibuix: Antoni Miró

13 de juliol de 2018

POETA, SOVINTEJO...

Poeta, sovintejo els teus recers
per si quelcom de tu se m'encomana,
i els mots, abans que el llibre jo tanqués,
ja em dansen a l'entorn una sardana.
I resto esbalaïda dreta al mig
amb el cap cot i la mirada lenta...
Música dolça i ondulant trepig
que passa i torna mentre el cor esmenta!



Clementina Arderiu, 1938
Selecció: Maurici Serrahima

9 de juliol de 2018

PERSISTÈNCIA

                                     A Josep Palau i Fabre


No tanquem les farmàcies.
Molts pocs són els qui venen a cercar-hi remeis
o bé un toc de bellesa.
Cada remei, però, l'hem preparat a mà
en morters d'alquimista
amb herbes amagades, amb oloroses murtres
i baies amarg-dolces de ginebró i llorer.
Si hi entressin, tan sols, en alts pots artitzats
quina aroma profunda els sobtaria!
Tossuts apotecaris, gaudim bescanviant
els daurats líquids, les arrels retortes.
Fins i tot convoquem
de tant en tant a festa, i regalem a dojo
l'ambre i el foc d'aquest vell alambí
força cansat: el cor.



Maria Àngels Anglada. Arietta, 1996
Epíleg: Joan Bastardas

8 de juliol de 2018

PEUS

Caminant
o corrent,
transporten
        tota la gent.




Lola Casas. De cap a peus: poemes del cos humà, 2014
Il.: Gustavo Roldán

Plantades

Plantades a la terra per ser de terra,
plantades per ser l'ombra
de qui no senti l'aire.

Plantades per viure verticals
i tocar el cel.

Plantades
per qui no ens calgui,
que ens deixin, senyors, plantades,
i ens facin l'amor els astres.

Plantades, fartes, plantades.
Plantades, fortes, plantades.

Soles, dempeus en un món
amb les arrels impregnades
d'un magma que crema mots
i d'una pluja que ens salva.

Plantades,
ens llaura el temps,
la lluita fecunda el ventre
i aclarim els horitzons
amb fulles que no caduquen.

Plantades serem el bosc
d'un planeta que no ens planta
que s'oblida de les flors.

Plantades direm adéu
a totes les seves pors;
amb les nostres farem mars
i ens remullarem els peus,
per viure verticals
i tocar el cel.



Rosa M. Arrazola. Buit de març, 2017
Pr.: Núria de Gispert
Epíleg: Montserrat Aloy


Cant XXV

El racó de la sardana per Albert Torelló a Flickr
      VIOLA D'ARGENT.
INVENCIÓ DE LA SARDANA.


La trilogia boticel·liana,
la mà en la mà, si el vent fa cornamusa,
amb un perfil sacerdotal de musa,
com un miracle, inventa la sardana...



p. 155


Carles Fages de Climent. Somni de Cap de Creus, 2003
Ed. Jordi Pla

     


7 de juliol de 2018

Bufa, vent!

Bufa, bufa, vent!
Treu la polseguera
i les fulles seques
de la carretera.
I, després, un núvol
tot ho ruixarà,
i quina fresqueta
que farà, demà!



Joana Raspall. Degotall de poemes, 2003
Il.: Glòria Garcia


6 de juliol de 2018

Com un riu

Com un riu que esberla el dic
i flueix incessant cercant un llit,
m'arruo jo entre florits aiguamolls
i nius d'ocells d'aigua.

Amb la mà saludo el veí que obre
el cancell i esporga la tanca
i la quitxalla que juga.
Mai és prou llarg el capvespre
com per llegir el paisatge canviant.

Caldrà l'albada per entendre com la llum
conviu amb les ombres i si, al final,
— jo no ho sé —,
tots els rierols s'aiguabarregen.




Marieke Maerevoet, dins,

Un pont de versos, 2017
Il.: Mercè Espiell

5 de juliol de 2018

GENÈTICA

Afers de la vida
anotats
amb lletra de pal eucariota.
No hi és tot,
en el llibre del nucli.


En els seqüenciadors,
tres quarts i una estona.




Mireia Farriol. Adagio, allegro ma non troppo, lento, 2013

FOCS VERDS

EL CAMÍ ÉS VOREJAT de miralls tapats
el camp lluu esmorteït:

Tres pedaços negres, i un de verd

tèbia empremta a l'ànima meva

Regió de distància El desig

és mon pensament

El cel tensa son gris llenç

crema un foc ran de mon genoll

llebres es mouen a l'espigam





Katarina Frostenson, dins,

Poetes suecs del segle XX, 1995

Tr. Lluís Solanes

Música Gotes

Reflexos damunt l'aigua (Trädgårdsföreningen - Göteborg) per Teresa Grau Ros
Música      Gotes
Mòbil pentinat d'aigua
Al cor        reflexos




Felícia Fuster. Postals no escrites, 2001


4 de juliol de 2018

Si de paraules boniques

Si de paraules boniques
et vols alimentar,
ací tens uns quants poemes
perquè els pugues recitar.

Els entrants són plats lleugers
que obrin la gana a l'instant.
I són rimes ben senzilles
dels assumptes quotidians.

Els primers i els segons plats
sempre són més consistents.
Para't si cal i mastega
algun dels seus ingredients:
amistat, estima, solidaritat,
un xic de tendresa, generositat...

Les postres, alegres, són el remat,
bocins fets de pasta de felicitat.

Tria els poemes que vulgues
i fes tu mateix el menú.
Tant de bo que les idees
s'engreixen dins el cervell
i s'acompanyen, alhora,
dels teus millors sentiments.



Fina Girbés. Poemes a la carta, 2011
Il.: Eider Eibar

1 de juliol de 2018

Poesia Brossa + AGUILA

Poesia Brossa: exposició al MACBA 21.09.17-25.02.18 per Teresa Grau Ros
Exposició al MACBA 21.09.17-25.02.18 
Àguila de Joan Brossa a l'Exposició al MACBA 21.09.17-25.02.18 per Teresa Grau Ros

Mussol a les ruïnes

Vora mar, no gaire lluny del riu
hi ha una plana xopa d'aigua
amb un parell de camins que la travessen
i just al lloc on els camins es troben hi creixen
  uns quants arbres
i s'hi aixeca una casa abandonada, un mas
mig en ruïnes amb parets senceres que han caigut
i forats a la teulada que deixen veure el cel.

Tot sovint ve a refugiar-s'hi una parella
tota una tarda i fins al vespre en un parell
de bicicletes, i mentre eren allà abraçats
el noi ha vist, sobre una grossa biga
parat, un mussol.

I cada cop que hi van
el noi veu el mussol parat damunt la biga.



Històries d'animals, tretze, 2010
Poesies: Enric Casasses
Il.: Stella Hagemann

La magnòlia

Magnolia grandiflora - Parc de la Ciutadella (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Ha florit la magnòlia
ufanosa,
carnosa,
i em cobreix amb la màgia
d'un mantell de perfum.
Quan la llum
va donant-se a ponent,
ella encara
m'il·lumina la cara
amb blancor resplendent.



Joana Raspall. Degotall de poemes, 2003
Il.: Glòria Garcia

Volem

Nosaltres no volíem dir l'amor
com el diuen els llibres
i vam triar d'escriure'l
mentre arrencàvem pàgines al món.




Roc Casagran. Direm nosaltres, 2018
Pr.: Feliu Formosa


30 de juny de 2018

DICCIONARI D'ÚS

No sé d'on he extret el sentit
furtiu d'aquesta entrada de diccionari
que desvetlla la més mínima activitat
sísmica sota la fina pell del meu món.

Només les paraules gastades
saben comprendre la floració
fortuïta de l'atzar. Aquella part
de la vida que ara de nou comença.



Joan-Elies Adell Pitarch. Encara una olor, 2003
Pr.: Laura Borràs Castanyer

Divisa

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida..

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.




De Cau de llunes 1973-1976

Maria-Mercè Marçal. Contraban de llum : antologia poètica, 2001
Ed.: Lluïsa Julià

A LA VORA DE LA MAR

A la vora de la mar
ens agrada estiuejar.
Allí la brisa refresca
i a tothora pots nadar.

De bon matí, els para-sols,
com bolets multicolors,
s'escampen arrenglerats,
formant rogles o aïllats.

Les tovalles, com estores,
són pedaços en la platja,
amb teles de molts colors
perquè l'arena molesta,
als uns massa, i als altres... poc.

Braços que esquitxen dins l'aigua,
cames esteses al sol,
cossos que boten les ones
o es capbussen en un crit.

Quan les ones són molt altes
resulta ben divertit!




Poemes a la carta, 2011
Poemes: Fina Girbés
Il.: Eider Eibar

Fulles d'herba i una tortuga

Les coses importants
estan escrites
a la closca de la tortuga,
a l'antigor de les arrugues dels seus colzes
i al seu mirar:
mira com mira: està viva!
mira com les mastega
les fulles d'herba!




Històries d'animals, tretze, 2010
Poemes: Enric Casasses
Il.: Stella Hagemann

recanvi de llum

s'esborra el sol rere els núvols,
en queda prenyat el cel,
s'encén el far.
i el far comença a estirar la lluna,
gairebé al ple. recanvi: res i aire.
companyia que es fa
un extrem a l'altre.



Eduard Escoffet. Menys i tot. 2017

68 | Amat i amic

                                            Creure és voler creure.
                                                                         JOSEP PLA


Si creure és voler creure que existeix més enllà
una vida més alta sense ahir ni demà,
¿per què m'és tan difícil decidir-me a acceptar
que des de l'altra vora tu m'allargues la mà?

Espero, espero encara, desesperadament,
que tu ―quina part teva: el gest, els ulls, la ment?―
des d'algun lloc que ignoro ―el cel, la nit, el vent?―
continues amant-me, continues vivent.

Vull creure ―però costa!― que el teu cos, immortal,
s'ha integrat en el cosmos, en el món vegetal,
en la pluja de vidre, en el tramuntanal.

Oh, poder descobrir-te en la gran quietud
de l'arbreda adormida, de l'herbei de vellut,
i en el riure tendríssim de l'infant que ens has dut!




Carme Guasch. Poesia completa, 2005


23 de juny de 2018

Ambició

Fulles d'inici d'estiu al Parc del Guinardó (Barcelona) per Teresa Grau Ros
No només la paret, també l'ombra,
el dibuix de la fulla en passar.
Fregadís de l'instant sobre el nombre:
en el guix, en la idea, ser clar.



Jaume Subirana. En altres coses, 2002

SANT JOAN

                   NIT


La bella balla sola pels camins
per a les estrelles i la salvatgina.
Amb les mans penjades al cel,
deixa que el vent la visiti.

El seu riure es barreja amb el cant d'ocells de nit al·lucinats.



Aurélia Lassaque. Perquè cantin les salamandres, 2017
Tr.: Albert Mestres


Peça a peça

Hi ha una llum de vigília
en un carrer estret de Girona

per si goses tornar
i endreçar

-potser peça a peça-

els mots d'un conte nostre ja acabat.



Ivette Nadal. Arbres, mars, desconcerts, 2017
Pr.:  Anna Aguilar-Amat

II. UNA LLUNA PLENA DE SOL

L'he vista. Uns ulls que no envelleixen mai.
I si en busquen uns altres
per abocar-se a una ànima,
viure un insondable vertigen,
ens manca la paraula.
Sense alè, però,
tot ho dirà la mirada.



Víctor Obiols. Dret al miracle, 2016

Ara que escric això

Ara que escric això, Montsant, la nit
amb un collaret d'estels que al cel brillen
i una corfa de meló fent de lluna,
m'abraça i m'acull endins la foscor.

Voldria dir-te tantes, tantes coses...
però ara estires els dits de les mans,
ara remugues i et tapes la cara,
i jo no trobo paraules per dir
tanta fràgil tendresa com m'assola,
com d'insignificant em sembla tot.

No faria altra cosa que mirar-te
i resseguir, en la teva fesomia,
tot el futur que tenim per obrir.

Els teus primers passos damunt la terra,
els mots que han d'esberlar tot el silenci.

I també la por de no ser-hi a temps,
de prevenir-te de moltes tempestes;
de ser massa lluny quan em necessitis,
de caure en el fàcil parany de creure
que només tu pots aprendre de mi.

Signem un pacte aquesta nit, Montsant.

Descabdellem damunt aquest poema
un fil que nuï sense obligacions
ni contractes, ni exigències, ni premis
aquest atzar que ens ha fet, l'un per l'altre,
partícips d'un camí per dibuixar.

Comprometem-nos a no sucumbir
a la feblesa d'abandonar els somnis,
a plegar-nos davant la hipocresia.

Admetem sense limitacions prèvies
que som estranys l'un per l'altre, i així,
des d'aquesta estranyesa tan visible,
signem damunt aquests versos maldestres
un espai únic de llibertat plena,
on aprenent a mirar-nos als ulls,
reconeguem en mil d'altres esguards
l'amor que mou el món i que l'atura
i fem-ne una festa per sempre més.




(S'han creat espais entre els versos per a aquest blog)



David Figueres. Derelictes, 2013

21 de juny de 2018

20 de juny de 2018

Pla de la Calma

                             Montseny.
                             Amb ulls botànics.

   
Pla de la Calma:
ginebrons i savines,
brucs i falgueres...
Mirador de silencis
que a l'horitzó t'aboca!




Tercera part: Amb la natura als ulls



Josefina Peraire i Alcubierre. Sucre amarg : poesia, 2005
Pr.: Carles Duarte

19 de juny de 2018

Aigua nova

  Aigua nova ets tu dins meu
i és per això que aixeco el got.
     Aigua fresca que s'escola
    sota el pont petit de fusta,
    aigua rodona i crits humits
sota els peus descalços agraïts.
    Més avall el vell safareig
   ens regala el broll continu
   i una fresca pedra on seure
      i un instant per alentir.
Aigua nova ets tu que em vessa
          i regalima pit avall,
 aigua nova a la cantimplora,
mans humides, mans amants.



Aleix de Ferrater. Absolutament d'ànim, 2016

17 de juny de 2018

Rotllana de tot el món

Nena  que dorm / Claudi Tarragó, any 1957 (Parc Zoològic de Barcelona) per Teresa Grau Ros
Tirallonga per a tots els infants,
per als abissinis i els italians,
per als russos i els anglesos,
americans i francesos,
per als que són negres com el carbó,
per als que són rojos com un maó,
per als xinesos que són grocs,
que són molts i aquí som pocs,
per als que viuen al pol glaçat
i no tenen aire condicionat,
per als de les selves tropicals
enmig de micos que van fent salts,
per als que viuen a les barques,
a ciutat o a comarques,
per als infants de tot arreu
una rotllana més gran que la seu,
mans agafades de mans
dels paral·lels fins als meridians.




Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra, 2017
Tr.: Pau Vidal
Il.: Bruno Munari


La poesia

La poesia seria el meu centre
si jo fos una circumferència.



Antonina Canyelles. Les banyes del croissant, 2018

15 de juny de 2018

...I amb ell vam heretar l'esperança

...Si avui un home o una dona amb sensibilitat
senten el tendre desig per l'estimat, el dolor de
l'absència o descobreixen el valor de l'amistat
perdurable, els detalls del paisatge, la importància
del lloc i l'heroïcitat del gest i busquen una frase
adequada per explicar-ho... encara que no coneguin
l'obra de Martí i Pol, si la consulten, si la llegeixen
per primera vegada, hi trobaran els mots adequats
per definir el seu sentir...


(Fragment)



Montserrat Tura, dins,

Reduccions : revista de poesia,  Juny (2015), núm. 105-106, p. 215

10 de juny de 2018

ÈCDISI

                 I.

només grisos centrifugats.
llums i ombres sota
les potes de l'aranya del temps.
brilla en el rou la teranyina, a través
cel gris de nou.
la pluja dels dies.

               II.

sembla que algú baixi,
          l'escala es deprèn, comença a surar.
el llac es fa neu.  salta.
tantes petges per omplir.  somnis.
sense paraules avança.
enlloc és immens. vés-hi.
pau. sense òrgans que s'aturin.
blanc fos entre arpegis.



(Fragment)



Núria Armengol, dins,

Reduccions : revista de poesia, núm. 105-106, juny 2015. p. 27

Comtat de Cúmbria

Comtat de Cúmbria.
Dins el parc dels poetes,
silents, els boscos.



Àngels Marzo. Buscant Quios, 2014
Pr.: Jordi Pàmias

Una paraula es mor quan és dita

The Wizarding World of Harry Potter per Rach
Una paraula es mor quan és dita,
algú diria.
Jo dic que tot just comença a viure
aquell dia.



Emily Dickinson. Aquesta és la meva carta al món, 2017
Ed. i tr.: Marcel Riera



Transmigració

És de nit i m'hi veig
i els cotxes duen llums que ja no necessito.
Als arbres, un mostrari de cent verds,
un munt de formes mudes
que miro d'abraçar amb les mans:
ploc amb els dits a cada fulla,
serpejo a les capçades,
nodreixo les arrels.
Les veus hi són, és cert, i me'n recordo
d'un temps que vaig tenir-hi
alguna cosa a veure.
Ara voldria escriure i sóc tan sols
un lleu soroll als arbres.



Jaume Subirana. En altres coses, 2002

9 de juny de 2018

Filla

Filla, em digué la mare,
si et juren amor etern,
llança't de cap a la trinxera.




Antonina Canyelles. Les banyes del croissant, 2018

juny

la carena salpa,
el faquir s'entela
i la boca se segella.
refrigeres cruïlles.
l'escletxa inundadora
fa un òxid d'almívar.
no tocava escriure
en juny l'odiada
nosa sentimental.
ja no creuo d'esma,
no em poden atropellar.



Ester Andorrà. Afamats, 2013
Il.: Núria Miret
Epíleg: Mireia Videl-Conte