29 d’abril de 2017

Somriure

Mira'l,
            el somriure.

La VIDA es disfressa d'alegria
                                           uns instants,
                                                               només.



Carme Jurado i Sayós. De la vida i dels silencis.

14è Concurs de poesia Miquel Martí i Pol 2003

Reng d'arbres

Renglera vegetal que vetlleu el nostre descans.
Moreres obedients , inclinades per la força del vent,
vostra reverència silenciosa porta a ajuntar mans,
agenollar neguits, inclinar temences i calmar la ment.

Sota aquest porxo de fusta els meus ulls escolten
i guaiten mes orelles els diàlegs dels ocells.
Aquest embolcall sonor bressola els anhels
que agiten sovint els que com jo temen.

Enfilall de fantasmes invisibles, muts que eixordeu;
sereu arrabassats, fosos com la neu
per la tramuntana decidida, agosarada,
d'una valentia ferma com flamarada!!


Francesc Xavier Simarro Montané. Reng d'arbres.

13è concurs de poesia Miquel Martí i Pol, 2002



27 d’abril de 2017

Epigrama a la Mare de Déu de Montserrat

Verge nostra, Montserrat,
per nosaltres una fita
i una font de pietat;
veritat d'aquella dita:
"Terra negra fa bon blat".



Josefina Tura de Bertran
Manuel Bertran Oriola

Poemes montserratins, 1997

23 d’abril de 2017

III. EL SOMNI

Viu la història amb... El cavaller Jordi / Marie Morey | Cruïlla per Teresa Grau Ros
Però no et resignes a lliurar-te a la desesperança,
perquè en el cant d'amor que t'allibera,
enllà de l'agonia  de les hores d'ara,
hi ha l'essència més pura d'allò que ets:
la lluita clara de la vida
d'una vida que entregues al teu somni
d'amor i llibertat...
...un somni necessari
que l'espiral dels anys i la distància
no podrà trencar mai,
perquè d'ençà que saps que algú t'estima
des d'un silenci tendre com el teu silenci,
et saps també lliure per inventar
un món amb altres lleis de somni.


Marcel Germain i González. Des del silenci.


20 d’abril de 2017

Sanguinyol

CORNUS SANGUINEA - VALLFEROSA - IB-068 (Sanguinyol) per Isidre blanc (Obra pròpia) [CC BY-SA 4.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0)], via Wikimedia Commons
Isidre Blanc

L'oratge

L'oratge esquerp no podia amb el tou de boira,
sentiments i emocions barrejats i desordenats,
abandonats en la buidor.
Poc després aparegué un núvol a l'horitzó,
escampant cerimoniós una pluja menuda
per amorosir els sembrats eixarreïts del pensament.
És una hora de quietud quasi mística,
dins dels solcs -abans erms-
començaren a germinar amb timidesa
el ritme, les metàfores, els hipèrbatons...
A l'estrena d'aquell paisatge
la irisació de les paraules prenia cos,
desvetllava imatges i sense fressa, delicadament,
mil flaires desconegudes
s'uniren per ungir el primer poema.


Carme Colomer i Planas. Cinc molècules d'ADN, dins,

14è Concurs de Poesia Miquel Martí i Pol, 2003

Les peres jovenetes

¡Ai la petita Ixena, voluble com l'amor,
que vols que et creguin muda, la boca ben estreta,
i ta mirada xiscla tan fort com l'oreneta
dessota les pestanyes, serrell del teu candor!

Quan obres la finestra, ja tot el món és clar;
l'olor que t'esperava del roserar, tremola;
la llum et pren la cara i pel teu cos rodola
i ta rialla dins un raig de sol se'n va.

I quan el cel és d'or i cada cosa invita
en el camí i el marge i el tros, sobtadament
sents una esgarrifança del goig d'ésser vivent,
l'esguard xipollejant en una llum infinita.

¡Ah si les albes roses i els branquillons d'abril
i el so de l'ocellada i el riu que s'adelera
poguessin lliberar-te, tu sola, tu primera,
de topar mai el dol, Ixena, més gentil

que les primeres peres que es fan acolorades
llavors que tant s'atarda el sol per la vessant:
les peres jovenetes, penjant extasiades
de cabre, justes, dintre la boca d'un infant!


Josep Carner. Els fruits saborosos, 1998
Ed.: Esther Centelles

17 d’abril de 2017

TUU

Tulipa rosada per Teresa Grau Ros a Flickr
Pessic obert. Pastora del camí.
Borla de la muntanya. Ala barquera.
Nina de salut. Gota del destí.
Ramell blancvestit. Copa de foguera.

Barana dolça. Rosa de coixins.
Tro de rosada. Niu de la frontera.
Flor de la llibertat. Follet de brins.
Arracada del cel. Astre i bandera.

Sang del repòs. Anell. Mare brillant.
Canyeta de la mar. Bosc de l'instant.

Serrell d'abril. Aigua primordial.
Maduixa de claror. Porta amb senyal.

Cascavellet del sol. Nus de fulgors.
Llei de l'aurora. Tu. Festa d'amors.



Joan Brossa. Poesia i prosa, 1995
Est.: Glòria Bordons





12 d’abril de 2017

Cerdanya

Cerdanya, qui l'ha vista i la veurà?
En el cel llis la serra d'un blau malva.
Or destenyit de segle camps enllà
i dins les valls l'enyorança de l'alba.

Colom assolellat, oh glop de neu,
l'aigua subtil senyala sense espera
el granit blanc per clavar-hi la creu
i a l'estiu ramellets de primavera.


De Cantilena


Josep Sebastià Pons. Poesia completa, 1988

Ed. crítica de C. Camps
Pr.: A. Susanna

11 d’abril de 2017

Sota la lluna plena

     Sota la lluna plena, passejo fins al vell balneari
abandonat.
     Boques de bronze diuen paraules d'aigua.


     Sota la lluna,
   cinc boques xiuxiuegen
     secrets de l'ombra.


J.N. Santaeulàlia. La llum dins l'aigua, 1996
    

Solstici

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.


Miquel Martí i Pol. L'àmbit de tots els àmbits, 1981

Fotografia

Sempre recordaré aquell desplaçament
del cos, el teu, al meu costat.
Era migdia i l'aire tebi
suportava el rigor de la mundanitat.


Margarita Ballester. Els ulls, 1995

Finestra oberta

Quan el record
només conté records,
i l'horitzó defineix en nosaltres
la inquietud d'un límit,
és arribat l'instant
del cor tranquil
i la finestra oberta de bat a bat
per definir des de nosaltres
la pau del mar sobre les criatures,
i lliurar els somnis
al somni del destí.


Vicenç Llorca, dins,

Autisme trenquem el silenci amb la poesia, 2014

10 d’abril de 2017

Montserrat, deixeu que tots sardanegem...

 Deixeu que tots sardanegem
     com vostres penyes,
 i feu que bressi les ensenyes
el cant d'amor de la nit de Betlem.

 Ens apleguem entorn de Vós
        amb l'alenada   
del vostre maig i amb l'abrivada
     de la tenora de so cabalós.

  Mare de Déu de Montserrat!
       Formem rodones,
i ens sembla viure en les persones
   de la inefable i ardent Trinitat.

  Flames de goig en contrapunt.
         Passos, compassos,
 delit del cor que passa als braços
i el pensament que  se'n va cel amunt.

       Ai, flabiol! Ai, tamborí!
           Deu-nos l'entrada,
    que ja la verge, enamorada,
  sent a la falda com salta el Diví.



Manuel Bertran Oriola
                    abril 1959

Poemes montserratins, 1997

9 d’abril de 2017

Si vaig fent via pels camins del mar

Tornassols de Montserrat Altarriba (llibre de poesia) per Teresa Grau Ros
Si vaig fent via pels camins del mar,
hi deixo sempre empremtes ben segures
que puguin retornar-me a l'estuari,
allà on neix la llibertat de l'aire.



Montserrat Altarriba. Tornassols, 1998

La pedra oberta

Primer esbosso amb llapis el que serà
el poema i després l'escric en tinta
sobre una quartilla.
Sempre procuro de sintetitzar.



Joan Brossa. La clau a la boca : 1996, 1997
P.: Pere Gimferrer


8 d’abril de 2017

2 d’abril de 2017

Aprèn

Rosa groga al roserar del Parc de Cervantes. Rosers d'arbret. MME. PIERRE S. DUPONT. Híbrid de te. Obtentor: Charles Mallerin, França, 1929. PE / 16 (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Aprèn a llegir el que l'amor silent ha escrit;
Sentir amb els ulls és cosa de l'amor subtil.

Shakespeare, Sonet XXIII


Dins, Margarita Ballester. Els ulls, 1995

La bruixa menja paraules

Cerquem les paraules
per fer-ne un brodat
amb petons de faules
i fils platejats,
que la bruixa Fofa
aviat tornarà
envoltada d'ombres,
plugims i gratalls.
Cerquem ben de pressa
dintre de la bossa,
davall la prunera,
darrere la porta
o entre les mongetes;
que si ve la Fofa,
ben seca i resseca,
se les menjarà.
Paraules perdudes
jugant al sofà,
un ball de baldufes,
fru-fru i pim-pam.


M. Mercè Domínguez, dins,

Autisme trenquem el silenci amb la poesia, 2014

1 d’abril de 2017

Un matí d'abril en gràcia

Un matí d'abril en gràcia
s'ajoca en mi un somriure ignot
i torno a dir espurnejant
el Càntic de tots els Càntics.

Vesso mel pels ulls
i lloo déus tel·lúrics
d'una vella glòria
en un retorn eclèctic.


Laia Llobera i Serra. Cicles, 2009

Pr.:  Montserrat Bacardí

31 de març de 2017

Màquina

Imagino un artefacte literari capaç
de produir figures que esdevinguin reals,
tal com eren en el moment de ser captades,
i que hi puguis conversar.


Joan Brossa. La clau a la boca : (1996), 1997

Dècima

No seré pas jo, Joana,
Qui et parli del que he perdut:
Pujar als cims amb tramuntana,
Ballar a la Vall, amb ufana,
Assolellar-me a l'eixut,
Moure l'arjau del llagut
I anar a la Selva en tartana.
Seré aquell qui fa salut
Per fer els cent de la gitana
I dir, com ara, Joana...

                       Josep
                 El Port de la Selva, 18.IX.71


J.V. Foix.  Entre algues, do'm la mà, 1997

Divertiment

En el raconet del teu hort
collim les darreres mimoses;
el març tot vestit de raigs d'or
ens fa l'oferta de ses roses.

En el teu hort del riberal
els perers són com l'estelada,
i la llur blancor verginal
d'aiguatge és tota perlejada.

Brunzinen en cada cantó
la vespa fosca i les abelles;
la favera per llur fiçó
ja desclou ses pal·les parpelles.

Canten sota el cel de safir,
en la bosqueta negres merles,
i el puput del teulat veí
de quan en quan jita dos perles.

Manyaga, el teu cor s'obrirà
com una rosa embalsamada,
i el teu llavi moll me dirà
lo que ja deia ta mirada.


Josep Sebastià Pons. Poesia completa, 1988


També l'amor

La poesia se escribe cuando ella quiere,
                            no cuando uno quiere.
                                      JOSÉ HIERRO


El sents com un alè que crema des del ventre,
des de la llar del cos, calenta com la sang
-color innat i viu, també color de mort.
L'accelerat batec confirma dit plaer
com pluja inesperada que de la llum flueix;
podries protegir-te amb un paraigua obert,
entrar-te'n dins de casa o sota un vell balcó
esperar que amainés la saó de la pell:

Fertilitat del cor, dels ulls i del demà.

Voler canviar l'estat natural de les coses
és un joc impossible, fantàstic, irreal,
com voler fer poemes, com voler un amor;
capricis són tots dos si no vénen donats
per l'atzar del camí, pel treball de les hores.

La fosca és una selva per a podar auguris,
per conformar-nos lúcids de l'infern que vivim;
no un jardí ple de roses d'envellutada aurora,
més bé esquinçades tiges a punt per a la fi.
Tantes vegades penses de trobar la persona,
de parir uns bons versos, d'afillar-te la vida,
que mai no té cabuda un interludi obert
que ordene la certesa als buits del teu boscatge.


Isabel Garcia i Canet. Claustre, 2007

Invitació

Un altre cop s'ha mudat blanca l'illa:
els ametllers s'il·luminen de flor.
Tota la terra de bell nou s'abilla
i en la hivernada vetlla ja el ressò

del cant de la sirena en la conquilla,
de l'ombra amable quan és el temps bo,
de la poncella que espera una filla
que en primavera ha d'oferir-la en do.

Veniu i contempleu-ne l'espectacle,
vós que en ponent palpeu encara el fred.
Lluny del caliu o del sol d'hivernacle,

solcat el cel amb remors de fuet,
viureu un temps en terra de miracle:
en tornar a casa encara en tindreu set.


Jaume Medina. Encalçar el vent, 1976

Aigües d'aurora

Encara l'ombra de la nit
fa l'aigua densa i vellutada.
Floreixen marges i cristalls
i en l'aire dorm olor de menta.
Criden ocells i rossinyols:
Aigües corrents cap a l'aurora!

Venes d'amor! Lliscar dels rius
cap a la llum d'aquesta terra!
¡Fugim nosaltres cap al sol
i a les albades pressentides,
per un neguit i un clar desig
d'ésser més lliures que les aigües!


Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes, 1993

Codi d'amor

Tots els mots hermosos del món puc dir-te
sense ni tan sols obrir la boca,
cansat ja de falses promeses, d'eterna mentida,
parlant-te amb la mirada, dolça i tendra mirada,
i escrivint, ai mans d'amants!,
més que paraules a l'atles del teu cos.
I així fer del silenci codi d'amor.


Pere Joan Martorell. Curs de matèria reservada, 1997

10

Vam preservar del vent i de l'oblit
la integritat d'uns àmbits, d'uns projectes
en què ens vèiem tots junts créixer i combatre.
I ara, ¿quin fosc refús, quina peresa
malmet l'impuls de renovada fúria
que ens feia quasi delejar la lluita?

Del fons dels anys ens crida, barbullent,
la llum d'un temps expectant i frondós.


Miquel Martí i Pol. L'àmbit de tots els àmbits, 1996

Aquesta espera

Aquesta espera d'ara té la força de l'aigua,
l'expectació del cos, tens abans de l'amor.
Llisquen dofins per la pell del record que s'encalma
i és com si, de sobte, s'haguessin deturat les marees.

Un carrer costerut i l'arc d'un cos que es vincla
per arrencar delicadament l'arrel de la memòria.
Tant no turmenta aquesta opacitat,
ni aquestes mans, ja gairebé translúcides
com els fulls d'algun llibre llegit moltes vegades.
A les boires d'estiu hi penjaràs els ulls,
perquè se't renti el fons de la mirada
i tinguis els ulls clars quan el sol torni a ser alt.


Miquel Martí i Pol. Vint-i-set poemes en tres temps, 1972

Postal ran de mar

I he restat al port
amagat d'una illa.
Quin deler més gran
les roques florides,
les veles de calç,
el cel de falcies.

Ah!, tenir l'esguard
ran de mar, canvia.
Si no fos marí,
prou me'n volaria.


(Fragment)


Jaume Medina. Encalçar el vent, 1976

29 de març de 2017

28 de març de 2017

Teorema de Hirsch

Simplificar fins a trobar el contraexemple
de la conjectura limitada que prometia
el màxim guany,
el mínim dany
i inversió escassa.
Fer-te teorema irrefutable
de solucions infinites.


Míriam Cano. Ancoratge, 2016

24 de març de 2017

El mes de març

A l'hora fresca del matí,
a ran de finestra posada,
l'oreneta prima ha de dir:
la primavera és arribada.

La neu hivernenca s'està
en la muntanya il·luminada,
com la tovalla d'un altar,
de banda a banda desplegada.

A punta d'alba, a Rosselló,
la vinya jove se bressola,
i els aires ens porten l'olor
de l'arraconada viola.

Ja fa dies que en el cel clar
han fet brillar en cada branca
els ametllers de vora mar
la llur roba nuvial blanca.

La terra roja del cotiu
se cobre de verda civada,
i en l'aixerit salze del riu
torna la fulla platejada.



Josep Sebastià Pons. Poesia completa, 1988

Ed.: Cristià Camps
Pr.: Àlex Susana

Sabes

Ha plogut a la tarda, i en l'aire una follia
d'ombres i de clarors ara s'exalta i creix.
Per damunt les alzines i sobre els pins reneix
una tendra verdor i un gust de melangia.

I per sota els fullatges i les branques pesants
de gotes lluminoses, d'humitat i de pluja,
una santa fortor de molla terra puja
dels barrancs i les mates a les llums exultants.

Aigües corren avall, amb fang, roges de terra
i dreceres dibuixen entre pedres, camins,
mentre endintre es renova la saba greu dels pins
i de l'arrel oculta que, profunda, els aferra.

Aigües i sabes (1944)


Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes, 1993

19 de març de 2017

De fet,

De fet, si la poesia a hores d'ara -a hores d'ara!- encara
pot servir per a alguna cosa, jo crec que ha de ser per
reconciliar-nos amb el nostre jo reflexiu, analític,
exigent, gràcies a l'expressió acurada, generosa, clara
i senzilla del sentiment tal com passa en totes i 
cadascuna de les tres parts de La mirada de la gavina.

(Fragment del pròleg)



Miquel Martí i Pol

Fe ordinària

La fe no consisteix a creure només
en mites religiosos o en unes supersticions
determinades, és una cosa més àmplia
que pot portar l'home al cim de
la seva realització.


Joan Brossa. La clau a la boca, 1996

Llambordes

D'un viatge recorde
l'espessor dels matins,
els salts entre llambordes,
les olors sorpresa que fan de guia
i embriaguen de llum l'oratge insípid,
els ocres presó en moments de silenci,
els somriures sense destinatari,
les coses suspeses en l'aire del carrer
-que desconeixes i mai no despulles-,
les ombres tímidament descarades,
el batec de les gemmes a les tasses
de cafè de les ciutats que t'acullen
-temperatures que s'escolen
amb l'aigua ensabonada
per l'ull de la pica.

Gestos que rebroten al paisatge dels dies;
retalls vestimenta d'un cos fora del marc,
d'uns ulls fora del temps d'aquell present,
d'aquest abans que mor tractant de viure
essències de quimeres que transiten
l'avortament entre llambordes,
la màgia en crisi dels rodamons vorera,
les fites de pols d'aquest poema.


Isabel Garcia i Canet. Claustre, 2007

Prats en la primavera

Les herbes, les herbes que vénen de nou!
Sorpresa dels ulls, les herbes tan verdes!

Els prats, d'una calma serena i suau,
s'estenen al sol i el cel els empara.
Humida, la terra dels cims i les valls
és càlida i dolça, que infanta les herbes.
Són fredes les aigües encara de neu,
i l'aire és cristall més clar que les aigües.

Contemplo la fuga dels núvols lleugers
i sento com creixen les herbes més tendres.



Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes, 1993


17 de març de 2017

Vespre a Sant Martí

La llum de Sant Martí té la mirada blanca
dels albats que se'n van per l'horitzó dels pins.
Llum angèlica d'or que brilla al planetari
del cel i va per mar a cavall del garbí.
S'enceta dins la platja i es colga a les muralles;
pel xuclador del vespre cristal·litza en la nit.



Núria Esponellà. La mirada de la gavina, 2001

Pr.: Miquel Martí i Pol

El llac

Per arribar al llac
cal matar l'aranya,
vestir-se de fang
i esdevenir flama.

Tramuntar clarors
quan les llums s'apaguen,
cercar el senderó
per entre les mates.

I el fang que amb el fang
s'arbora i abranda,
i un paratge clar
dins uns ulls de balma.


Josep Grau i Jofre. El llac, 1989
Pr.: Pere Farrés