bondats extenses del migdia
com el record d'una alegria
endevinada en temps antic
que un instant creuava l'inic
món que aleshores jo vivia;
i, rabent, tot ho resolia
en un besllum. Al meu abric,
veig la barca de lluny, i intente
fer que seguesca algun camí
minuciós, que no m'invente:
el fil perdut d'algun record,
l'acompliment d'algun destí
efímer -el port o la mort.
Progrés de la llum, I
Vivent Andrés Estellés. Cant temporal. 1980
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada