Aquesta nit escolto el vent on xiula el crit de tots els homes que ja han mudat la pell d'infant i ara no poden riure en somnis. Quin fred -em dic- quan sento el Temps apilar anuncis de flors tendres, cremar en focs tebis de tardor un parpelleig de primavera. Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada