Jo havia acabat d'escriure en un full ocasional que la poesia era el lloc de l'absència. Les mans se n'havien anat: cadascuna tindria ara la seva solitud com a coixí immediat. En l'escriptura, el seu rostre ofegat cantava al bolígraf. Jo somniava la mà que es posa en una ròtula i amb aquell gest hipoteca la mort. Aleshores vaig obrir un llibre de Lezama Lima: ell definia la poesia com una Metàfora de la Resurrecció. El sol es va descordar del tot. Brillava als esculls, s'obria als pulmons. Les ciutats guanyen relleu en estat de passió. La veu del vidrier s'allunyava. Vaig quedar sentint com desapareixia. Res no feia mal. Podia continuar donant la notícia. A Corunya, 1993 Egito Gonçalves. I tanmateix es belluga..., 1995; trad.: Vimala Devi |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
12 de novembre 2011
El poder de la literatura
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada