que damunt del cos
s'han tornat cuirassa.
Em miro al mirall
i no veig altra cosa
que aquesta pell
que se m'adhereix
com un guant destenyit
que he dut massa temps.
Però em queden els ulls i sé
que dins d'aquest cos
encara m'hi corre ben roja la sang.
Montserrat Abelló. Són màscares que m'emprovo. 1995
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada