Al meu pare

Vas treballar, edificant persones,
a poc a poc,
entreteixint els graus del sentiment
i el rigor lògic.

Vam ser companys
en temps dels ametllers en flor.
Després, ja en el ponent de Delfos,
vas escrutar l'oracle,
el ple sentit de cada cosa.

Et sento al meu costat,
les nits d'agost,
sota la llum polar de les estrelles.

M'han dit que has estrenat un nou somriure.
Dringueu, dringueu, campanes.




Xavier Renau. D'amor i de batalla, 1999