Tendra llum del dematí
blanca i daurada:
jo et pogués servar en mi
a migdiada!
Sol ardent en plenitud
de l'hora calda:
qui et tingués al vespre eixut
dintre la falda!
Cel diàfan i estrellat
de nit primera:
ai, la fosca soledat
que ve darrera!
Dolça pau de l'alta nit,
profunda i pia:
tu finant, serà el brogit
de tot un dia.
Dolç Amat -oh, no et dolgués!-
adesiara
l'hora trista ha fet després
l'hora més clara.
I és la joia del moment,
que ens aconhorta,
com la lleu sentor que el vent
duu i se n'emporta.
Clementina Arderiu. Contraclaror : antologia poètica. 1985
blanca i daurada:
jo et pogués servar en mi
a migdiada!
Sol ardent en plenitud
de l'hora calda:
qui et tingués al vespre eixut
dintre la falda!
Cel diàfan i estrellat
de nit primera:
ai, la fosca soledat
que ve darrera!
Dolça pau de l'alta nit,
profunda i pia:
tu finant, serà el brogit
de tot un dia.
Dolç Amat -oh, no et dolgués!-
adesiara
l'hora trista ha fet després
l'hora més clara.
I és la joia del moment,
que ens aconhorta,
com la lleu sentor que el vent
duu i se n'emporta.
Clementina Arderiu. Contraclaror : antologia poètica. 1985
Introducció i selecció: Maria Mercè Marçal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada