Presonera d'uns instants ara faig la meva via entre records i perfums d'uns estels de plata fina, d'una cançó del torrent, d'un ametller que floria... Presonera d'uns instants, l'enyorança n'és tan viva, dolç amor que no va ser sinó el somni que es fonia!... Rosa Leveroni. Presència i record, 1952 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Riba [Carles 1893-1959]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Riba [Carles 1893-1959]. Mostrar tots els missatges
30 d’agost 2014
Tema amb variacions - VII -
Etiquetes de comentaris:
ametllers,
biblioteques municipals,
Espriu [Salvador 1913-1985],
estels,
Layant [Pedro],
Leveroni [Rosa 1910-1985],
perfum,
records,
Reykjavík,
Riba [Carles 1893-1959],
vies
Tema amb variacions - V -
Vas donar tot el perfum,
oh rosa, al florir de l'alba.
El jardí restà embaumat,
tu fores un xic més blanca.
Agonitzes lentament
i cap brisa t'acompanya.
Vas donar tot el perfum
al dolç amor que passava.
Rosa Leveroni. Presència i record, 1952
|
Tema amb variacions - IV -
Em prengueres un amor,
jo de grat te l'ofrenava.
La joia d'aquells instants
l'absència l'ha feta amarga.
Em prengueres un amor,
no m'he n'has donat un altre.
La primavera somriu,
ni tan sols me l'he mirada.
La cançó del rossinyol
m'esgarria les paraules
que acompanyen el record
d'aquelles hores passades...
Em prengueres un amor,
m'has deixat enamorada.
Segueixes el teu camí
jo resto sense esperança.
Em prengueres un amor,
quina tristesa més ampla!
Rosa Leveroni. Presència i record, 1952
|
Etiquetes de comentaris:
biblioteques,
desamor,
Espriu [Salvador 1913-1985],
estimar,
HelMet-kirjasto,
Helsinki Metropolitan Area Libraries,
Leveroni [Rosa 1910-1985],
primavera,
Riba [Carles 1893-1959],
rossinyols,
somriure
29 d’agost 2014
Tema amb variacions - III -
Infla les veles, veler,
deixa enrere ports i platges;
tots els camins són oberts
a la joia i als oratges,
ai dolor!
Illes verges de neguits
d'un cel suau com la seda;
boques roges, ulls brillants,
el que hi arriba s'hi queda,
ai amor!
No t'aturis en cap port
ni cerquis joia en la terra.
Aquell rostre benamat
ni t'enyora ni t'espera,
ai dolor!
Rosa Leveroni. Presència i record. 1952
08 de febrer 2014
Dèiem: la Nit!...
A Carles Riba Dèiem: la Nit!, en una nit oberta Al rost del Temps, més enllà del morir, Quan les negres frescors són un florir D'aigües i veus, i focs, en mar coberta. Per tu i per mi no hi havia, deserta, Ni mà, ni llar; ni celler sense vi; Tots en el Tot, sabíem el camí Just i reial de la Contrada Oferta. Just érem U en la immortal sendera, L'alè indivís, el vent que venta l'era, I un mot, el Mot, era el parlar comú. Serfs de la llum i lliberts per l'espera, Forts en el fort i assetjats per Ningú, Ens ombrejava una sola bandera. J.V. Foix, Sarrià (Barcelona), 1893-1987, dins, El Price dels poetes: 25 anys, 1995 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
català,
columnes,
escola,
Foix [J. V. 1893-1987],
persones,
Puig i Cadafalch [Josep 1867-1956],
Riba [Carles 1893-1959]
20 de desembre 2013
la poesia,
Etiquetes de comentaris:
comunicar,
llegir,
moviment,
poesia,
poesia visual,
reflexió compartida,
Riba [Carles 1893-1959],
sentit
27 d’octubre 2013
Memòria de Rosselló-Pòrcel
Pocs homes he conegut, en efecte, amb una idea tan neta i tan
vigilant del que aspiressin a fer i del que per a això haguessin
de renunciar; de l'ús, en suma, a fer de la pròpia força i de les
forces apropiades. Dos breus reculls anteriors de versos portaven
encara títols d'ordre tècnic: 9 poemes, Quadern de sonets. Aquest
tercer, romàs llest i inèdit, s'encapçala amb un lema, que seria
precipitat de qualificar de simbòlic: Imitació al foc. La riquesa
de significat que inclou, i que en fa un dels títols de llibre de
poesia més bells que jo sàpiga, revela ja per ella mateixa el pas
decisiu al mestratge, que no és sinó plena consciència del que
es dona en canvi del que s'ha rebut i del que es vol encara més
enèrgicament rebre.
Fragment
Carles Riba. Clàssics i moderns. 1979
A cura de Joaquim Molas
Etiquetes de comentaris:
actituds,
admiració,
bellesa,
consciència,
donar,
forces,
mestratges,
persones,
rebre,
Riba [Carles 1893-1959],
Rosselló-Pòrcel [Bartomeu 1913-1938]
12 de maig 2013
Amor, és dolç de callar, i no sofrir
Amor, és dolç de callar, i no sofrir
de cap ingenu pensament en mi
que s'aturi sobtat i miri enrera
amb un mig riure i un mig plor, com si
un infant es perdia en una festa austera.
Mira'm als ulls, que tot en mi és teu;
fins els records que són darrera el lleu
horitzó de la nostra coneixença
fonen llur lívida claror de neu,
Amor, amb l'alta llum que en els teus ulls comença.
Dóna'm la mà, que entre el cos i la fe
l'acord és ara en mi suau i ple;
com si l'amor fos immortal, i l'hora
que fuig, un cercle i, al centre, el voler
retenint per igual els somnis de la vora.
Carles Riba. Estances ; Del joc i del foc, 2012
Etiquetes de comentaris:
acordar,
amor,
cercles,
persones,
poesia amorosa,
Riba [Carles 1893-1959],
somnis,
suavitat,
tendresa,
ulls
08 de desembre 2012
Com s'ho fa la terra
¿Com s'ho fa la terra per semblar-nos sempre nova, per no parar
Perejaume. Pagèsiques. 2011
de semblar-nos-ho? El món és més jove que jo, diu Carles Riba.
¿Què ho fa que en el mar que torna i retorna sobre un mateix punt,
no hi veiem monotonia inútil, i sí que n'hi veiem, en canvi, en
els llocs comuns d'una conversa o en l'obra que repetim, o que
hi insistim massa?
Perejaume. Pagèsiques. 2011
Etiquetes de comentaris:
actituds,
converses,
insistir,
mar,
obres,
Perejaume [1957-],
persones,
preguntes,
Riba [Carles 1893-1959],
terra
08 de juliol 2012
Carles Riba
El 1919 publicà el seu primer recull poètic. Primer llibre d'Estances,
que va desvetllar un gran interès. El bagatge cultural de Riba, juntament
amb la seva forta sensibilitat i les seves vivències, donen com a resultat
l'originalitat i la gran puixança de la seva poesia. I la seva profunda
autenticitat, ja que per Riba la poesia és, essencialment, creació, i
el poeta es fa a si mateix tot creant.
Fragment.
Joaquim Molas, dins,
Clàssics i moderns / Carles Riba. 1979
que va desvetllar un gran interès. El bagatge cultural de Riba, juntament
amb la seva forta sensibilitat i les seves vivències, donen com a resultat
l'originalitat i la gran puixança de la seva poesia. I la seva profunda
autenticitat, ja que per Riba la poesia és, essencialment, creació, i
el poeta es fa a si mateix tot creant.
Fragment.
Joaquim Molas, dins,
Clàssics i moderns / Carles Riba. 1979
Etiquetes de comentaris:
autenticitat,
crear,
creativitat,
decidir,
desvetllar,
emocions,
Molas [Joaquim 1930-2015],
originalitat,
profunditat,
puixança,
Riba [Carles 1893-1959],
sensibilitat
31 de maig 2012
Mare i infant
Per a Manolo, sobre una escultura seva
Com, entre dolça i dolça cara,
dos respirs d'argila mortal
mesclen somnis futurs encara
i somnis fets ull triomfal!
Mare i infant, infant i mare,
l'un per l'altre és més prop de Déu:
petit deu sense destí encara,
dona que recomença el seu!
El món és just, la nit és clara,
la vida es compta pel teu cant:
si dorm l'infant, no dormis, mare.
Les albes i el saber et prendran
rient; quan dormirà la mare,
dormiràs, ah per sempre!, infant.
(1935) Tres suites
Com, entre dolça i dolça cara,
dos respirs d'argila mortal
mesclen somnis futurs encara
i somnis fets ull triomfal!
Mare i infant, infant i mare,
l'un per l'altre és més prop de Déu:
petit deu sense destí encara,
dona que recomença el seu!
El món és just, la nit és clara,
la vida es compta pel teu cant:
si dorm l'infant, no dormis, mare.
Les albes i el saber et prendran
rient; quan dormirà la mare,
dormiràs, ah per sempre!, infant.
(1935) Tres suites
Una obra d'art ens ha de deixar -si no
procurar- ser-hi feliços davant.
Carles Riba. Súnion : antologia comentada. 1995
Etiquetes de comentaris:
actituds,
albes,
art,
claror,
dormir,
felicitat,
Hugué [Manolo 1872-1945],
infantesa,
mares,
món,
persones,
Riba [Carles 1893-1959],
riure,
saber,
somnis,
vida
26 de desembre 2011
A Cartago amb música de Purcell
A Carles Riba, en homenatge
No sé si amb un déu advers
vaig començar d'escriure...
(No sé si roman pols encara
en els vostres versos,
ostentosament arrenglerats
a les biblioteques
dels fabricants del meu poble.)
Sé massa bé, però,
que rera del mite hi ha dolor,
barbàrie rera la història.
Sé massa bé que Dido
és un paper en excés escaient
per qualsevol dona;
i Virgili i Ovidi
i vós mateix
podíeu cantar-la.
Sé que Pigmalió no és
un germà distint
de tants d'altres;
ni Eneas un amant
menys sedentari
que l'Ulisses
a qui donàreu veu nostrada.
Delenda est...?
No! Vós
heu estat
ben explícit:
"La Poesia, cal cercar-la
on se sap que és...",
sense coneixement, potser,
si amb un déu advers
vam començar o vam entestar-nos
d'escriure.
Marta Pessarrodona
Eros més que Thànatos, dins, Tria de poemes, 1994,
dins, Deu poetes d'ara. 1996
No sé si amb un déu advers
vaig començar d'escriure...
(No sé si roman pols encara
en els vostres versos,
ostentosament arrenglerats
a les biblioteques
dels fabricants del meu poble.)
Sé massa bé, però,
que rera del mite hi ha dolor,
barbàrie rera la història.
Sé massa bé que Dido
és un paper en excés escaient
per qualsevol dona;
i Virgili i Ovidi
i vós mateix
podíeu cantar-la.
Sé que Pigmalió no és
un germà distint
de tants d'altres;
ni Eneas un amant
menys sedentari
que l'Ulisses
a qui donàreu veu nostrada.
Delenda est...?
No! Vós
heu estat
ben explícit:
"La Poesia, cal cercar-la
on se sap que és...",
sense coneixement, potser,
si amb un déu advers
vam començar o vam entestar-nos
d'escriure.
Marta Pessarrodona
Eros més que Thànatos, dins, Tria de poemes, 1994,
dins, Deu poetes d'ara. 1996
Etiquetes de comentaris:
actituds,
barbàrie,
biblioteques,
cantar,
cercar,
començar,
coneixement,
dones,
entestar,
escriure,
homenatges,
persones,
Pessarrodona [Marta 1941-],
poesia,
Riba [Carles 1893-1959],
veus
18 d’abril 2009
Cançó del mar (Capri, piccola marina)
Buf de sempre del mar, vent del mar en la nit: no véns a ningú; si algú vetlla, ha de veure com et supera: buf de sempre del mar, que bufa només com per a la conca original, pur espai irrompent-hi de lluny. Oh com et sent una vivaç figuera allà dalt, en el clar de lluna! Carles Riba. Esbossos de versions de Rilke, 1984 |
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
bufar,
Capri,
figueres,
lluna,
mar,
persones,
Riba [Carles 1893-1959],
Rilke [Rainer Maria 1875-1926],
vent
Subscriure's a:
Missatges (Atom)