de les botigues del carrer Canuda,
de les terrasses un capvespre clar,
dels idiomes de la benvinguda,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris capvespre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris capvespre. Mostrar tots els missatges
16 de maig 2015
Elegia: de les botigues...
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
benvingudes,
botigues,
capvespre,
llenguatges,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
terrasses
Elegia: dels tovallons i...
dels tovallons i els estris del calaix,
del vell televisor i la premsa escrita,
del sol ponent que arriba de biaix,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident 1999
del vell televisor i la premsa escrita,
del sol ponent que arriba de biaix,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident 1999
Etiquetes de comentaris:
capvespre,
estris,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
premsa,
sol,
televisors,
tovallons
02 de maig 2015
A Lancing Beach
Etiquetes de comentaris:
cabanes,
capvespre,
conversar,
famílies,
Lancing Beach,
platges,
poesia visual,
Williams [Gareth]
14 de setembre 2014
El paradís retrobat
L'època de Milton va ser molt conflictiva per a Anglaterra, i la superació de les seves dificultats va determinar el caràcter del país en els seus aspectes essencials. (Fragment de la introducció) Esteve Pujals, dins, John Milton. El paradís retrobat, 1994 |
Orfebre de llum
A la Núria, amb qui
comparteixo el plaer d'estimar.
A les ales del capvespre
l'amor és un orfebre de llum.
El goig es fon amb l'ésser.
De tots els plaers, només l'esclat
dels sentiments damunt la pell
ens domina amb la força
de l'esglai immutable: nat
com el foc, el desig s'afua
cor endins; i la natura encesa
del seu joc ens allibera
l'esperit.
A fora, la nit
obre, clara i serena,
una via d'accés als astres.
I la lluna mai s'acaba.
|
Etiquetes de comentaris:
alliberar,
amor,
capvespre,
estimar,
Graell i Piqué [Joan 1967-],
llum,
lluna,
orfebre,
poesia lluminosa
10 de juny 2014
buguenvíl·lea
Etiquetes de comentaris:
buguenvíl·lea,
capvespre,
flors,
llum,
poesia visual,
Sund [Sheila],
taronja
22 de març 2014
El capaltard
El capaltard, amo i senyor
dels sentits incendiats,
t'atorga embriacs indulgents
dins un argentat verger florit.
Som al si d'una més bella primavera
que venç les pors i els atzucacs de la vida.
Lluís Alpera. Cavalls a l'alba. 1998
dels sentits incendiats,
t'atorga embriacs indulgents
dins un argentat verger florit.
Som al si d'una més bella primavera
que venç les pors i els atzucacs de la vida.
Lluís Alpera. Cavalls a l'alba. 1998
Etiquetes de comentaris:
alba,
Alpera [Lluís 1938-2018],
atorgar,
atzucacs,
bellesa,
capvespre,
flors,
poesia breu,
pors,
primavera,
sentits,
vergers,
vida
10 d’agost 2013
Com un talaiot
Com un talaiot, t'espero al final de la platja.
Jugues amb sorres terbolenques molt lluny
de mi. Penso en les tines amollides d'olis
antics dormint al fons del mar. Entre tu i jo,
hi ha un cor-rodat pels anys. No tornis ara
amb els dits tacats d'engrunes.
Susanna Rafart. Baies. 2005
Jugues amb sorres terbolenques molt lluny
de mi. Penso en les tines amollides d'olis
antics dormint al fons del mar. Entre tu i jo,
hi ha un cor-rodat pels anys. No tornis ara
amb els dits tacats d'engrunes.
Susanna Rafart. Baies. 2005
27 de desembre 2012
Capvespre d'hivern a Praga
Fanals esglaonats de llum groguenca i tènue,
enmig del dolç capvespre, em tornen a estremir.
Teulats coberts de neu i un cel tranquil i gris
m'infonen remembrança, enyorança i pena.
L'esperit encisador de la ciutat de Kafka
m'atrau i em galanteja, m'honra amb la bellesa
de l'ombra del seu art. Però tinc al cor l'essència
de l'ànima d'Olot. És tan inoblidable!
Passejo pensarosa, immersa en el capvespre.
Contemplo el riu Moldava; música de fons,
cants llunyans d'infants, panderetes i flabiols;
i un Pare Noël al pont Carles. So de festa!
Però la tendresa m'assetja. Veig el Firal
entre somnis: llums de tots colors i garlandes,
Sant Esteve i les escales, on les veus d'àngels
canten nadales, sota el batec del timbal.
Fanals esglaonats de llum groguenca i tènue,
enmig del dolç capvespre, em tornen a estremir,
pensant en la ciutat que tan bé m'ha acollit,
i que ara sento lluny, tan lluny com els estels.
Carme Ramilo Martínez, dins,
La Catalana de Lletres 2003 : primer premi de poesia La Catalana de Lletres de Catalunya Cultura, 2003
enmig del dolç capvespre, em tornen a estremir.
Teulats coberts de neu i un cel tranquil i gris
m'infonen remembrança, enyorança i pena.
L'esperit encisador de la ciutat de Kafka
m'atrau i em galanteja, m'honra amb la bellesa
de l'ombra del seu art. Però tinc al cor l'essència
de l'ànima d'Olot. És tan inoblidable!
Passejo pensarosa, immersa en el capvespre.
Contemplo el riu Moldava; música de fons,
cants llunyans d'infants, panderetes i flabiols;
i un Pare Noël al pont Carles. So de festa!
Però la tendresa m'assetja. Veig el Firal
entre somnis: llums de tots colors i garlandes,
Sant Esteve i les escales, on les veus d'àngels
canten nadales, sota el batec del timbal.
Fanals esglaonats de llum groguenca i tènue,
enmig del dolç capvespre, em tornen a estremir,
pensant en la ciutat que tan bé m'ha acollit,
i que ara sento lluny, tan lluny com els estels.
Carme Ramilo Martínez, dins,
La Catalana de Lletres 2003 : primer premi de poesia La Catalana de Lletres de Catalunya Cultura, 2003
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
capvespre,
ciutats,
estels,
hivern,
Nadal,
Olot,
poesia de l'experiència,
poesia hivernal,
Praga,
Ramilo Martínez [Carme],
rius,
tendresa,
volcans
16 de desembre 2012
Mira'm els ulls que veuràs
M'agrada la gent que em mira els ulls.
SAU
Mira'm els ulls que veuràs
els carrers per on hem passat,
una tarda d'hivern, els amics,
i aquest mar que ens agrada tant
adormint-se suaument al capvespre.
Mira'm els ulls que hi porto
tot el que sé de tu.
Carles Cervelló. Fragments de plenitud, 1997
Etiquetes de comentaris:
amistat,
capvespre,
carrer,
Cervelló [Carles],
hivern,
mar,
mirada,
plenitud,
poesia breu,
poesia hivernal,
record,
Sau (Grup musical),
ulls
11 de novembre 2012
¿Com pensar el blau lluent d'aquesta tarda
¿Com pensar el blau lluent d'aquesta tarda
sense estripar el paper que l'embolcalla?
Del cor al cap hi ha sempre una ferida
que sagna, generosa, i justifica
el pas silent dels ulls sobre la terra.
Una drecera que enllaça dos ports,
un fil de mar que s'endinsa en la roca
com una alenada, que construeix
una cova on s'hi arrecera el ressò
de les onades, dels dies fets paisatge.
Emergeix des del fons una veu fràgil
que es barreja amb el vent i nodrida
de sal teixeix el temps amb fils de vida.
(1996)
Eva Rumí i Guimó. Tria de poemes, dins, Poesia noranta, 1997
Etiquetes de comentaris:
blau,
capvespre,
emergir,
mar,
paisatges,
pensar,
poesia constructiva,
Rodes,
Rumí i Guimó [Eva],
ulls,
vida
16 d’octubre 2012
Posta de sol a Valldemosa
Enllà dels penyals el sol es ponia,
feien mar i cel estreta abraçada.
On comença el blau? on roig s'inicia?
S'aquietava l'aigua talment adormida
en l'instant suprem entre nit i dia
amb llums de tardor; tot és calma a l'illa.
Mercè Macip i Gich. Petits poemes, 2011
feien mar i cel estreta abraçada.
On comença el blau? on roig s'inicia?
S'aquietava l'aigua talment adormida
en l'instant suprem entre nit i dia
amb llums de tardor; tot és calma a l'illa.
Mercè Macip i Gich. Petits poemes, 2011
Etiquetes de comentaris:
blau,
calma,
capvespre,
illes,
llum,
Macip i Gich [Mercè 1920-2017],
Mallorca,
mar,
penyals,
poesia breu,
roig,
sol,
tardor
07 d’octubre 2012
Ara és l'hora
Ara és l'hora
en què la tarda
s'ajaça al fons
de la vall i s'adorm,
serena, entre el blat
que es gronxola
al cant del llevant;
i es confon, més tard,
amb el suau capvespre
que s'estiraganya
al ponent i deixa
pinzellades a l'obscur.
Montserrat Galobart. Compàs de tardor, 1997
en què la tarda
s'ajaça al fons
de la vall i s'adorm,
serena, entre el blat
que es gronxola
al cant del llevant;
i es confon, més tard,
amb el suau capvespre
que s'estiraganya
al ponent i deixa
pinzellades a l'obscur.
Montserrat Galobart. Compàs de tardor, 1997
Etiquetes de comentaris:
blat,
capvespre,
Galobart [Montserrat],
llevant,
poesia serena,
ponent,
serenitat,
tarda,
tardor,
valls
04 d’octubre 2011
Metamorfosi de canyes esgrafiades en ígnia volada,
Metamorfosi de canyes esgrafiades en ígnia volada,
imatge líquida, intimitat callada, els teus ulls.
Flairant la molsa s'alcen les paraules en sord murmuri,
s'endinsen en les aigües genèsiques, ressò de sons profunds.
Els moviments s'acorden per sobre el temps suspès:
vianant del teu cos, em fonc, boscatge obscur,
aquesta hora suavíssima d'un capvespre encalmat.
Zoraida Burgos, dins,
Paisatge emergent. 1999
imatge líquida, intimitat callada, els teus ulls.
Flairant la molsa s'alcen les paraules en sord murmuri,
s'endinsen en les aigües genèsiques, ressò de sons profunds.
Els moviments s'acorden per sobre el temps suspès:
vianant del teu cos, em fonc, boscatge obscur,
aquesta hora suavíssima d'un capvespre encalmat.
Zoraida Burgos, dins,
Paisatge emergent. 1999
Edició: Montserrat Abelló
T'explicaré el llessamí
T'explicaré el llessamí del capvespre de tardor. I tu, dona múltiple d'amor, la blancor dels orgasmes diversos i el perfum de l'aquí d'abans, quan ser jove era el fet quotidià dels llargs dies plens o escurçats pel punyent desig del flairós llessamí enfilat a la finestra de la pell. Maria Oleart, dins, Paisatge emergent, 1999 a cura de Montserrat Abelló ... [et al.] |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
antologies,
blanc,
capvespre,
Cui [Ray],
estimar,
explicar,
finestres,
gessamins,
joventut,
Oleart [Maria],
pell,
persones,
poesia amorosa,
tardor,
temps
18 de desembre 2009
Cançó de capvespre
S'enduien veus d'infants
el sol que jo mirava.
Tota la llum d'estiu
se'm feia enyor de somni.
El rellotge, al blanc mur,
diu com se'n va la tarda.
S'encalma un vent suau
pels camins del capvespre.
Potser demà vindran
encara lentes hores
de claror per als ulls
d'aquest esguard tan àvid.
Però ara és la nit.
I he quedat solitari
a la casa dels morts
que només jo recordo.
(1963/1966)
Salvador Espriu
el sol que jo mirava.
Tota la llum d'estiu
se'm feia enyor de somni.
El rellotge, al blanc mur,
diu com se'n va la tarda.
S'encalma un vent suau
pels camins del capvespre.
Potser demà vindran
encara lentes hores
de claror per als ulls
d'aquest esguard tan àvid.
Però ara és la nit.
I he quedat solitari
a la casa dels morts
que només jo recordo.
(1963/1966)
Salvador Espriu
Etiquetes de comentaris:
capvespre,
claror,
Espriu [Salvador 1913-1985],
estiu,
infantesa,
infants,
nit,
rellotges,
sol,
solitud,
ulls
Subscriure's a:
Missatges (Atom)