Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carrers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carrers. Mostrar tots els missatges
16 d’agost 2015
Festa Major de Gràcia 2015
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
Bayés [Pilarín 1941-],
carrers,
Cobla Rambla,
creativitat,
festa,
Fundació Festa Major de Gràcia,
Gràcia,
Montalà [Mercè],
música,
poesia al carrer,
sardanes
16 de maig 2015
Elegia: de les formes de viure...
de les formes de viure el dia a dia,
d'aquest avui que enyorarem demà,
dels carrers plens i la monotonia,
de tot allò que no sé dir i se'n va.
(últims versos)
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
d'aquest avui que enyorarem demà,
dels carrers plens i la monotonia,
de tot allò que no sé dir i se'n va.
(últims versos)
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Avui,
carrers,
demà,
dir,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
monotonia,
persones,
poesia del dia a dia,
Premi Octavio Paz de Poesia 1998,
viure
05 de desembre 2014
L'aigua m'arriba als turmells
L'aigua m'arriba als turmells. Mire els fills:
fan i desfan, grapats d'aigua, innocents.
Mirava el poble, les cases, els horts;
després, pujàvem -carrers que tenien
graons de pedra corcada, i estables.
Véiem la font a la porta de casa;
aquell nisprer, opulent, fertilíssim.
Al vell roser li ha nascut una rosa:
la rosa és gran, sensual, graciosa...
La besaria.
fan i desfan, grapats d'aigua, innocents.
Mirava el poble, les cases, els horts;
després, pujàvem -carrers que tenien
graons de pedra corcada, i estables.
Véiem la font a la porta de casa;
aquell nisprer, opulent, fertilíssim.
Al vell roser li ha nascut una rosa:
la rosa és gran, sensual, graciosa...
La besaria.
Etiquetes de comentaris:
aigües,
Andrés Estellés [Vicent 1924-1993],
bellesa,
besades,
carrers,
fills,
fonts,
innocència,
mirar,
nesprers,
pobles,
rosers,
roses,
turmells
01 de desembre 2014
Sol a les mans
Les mans, segures guies,
Roser Domènech Oliva. Teixeixo cortines d'aire. 2010
són flors descloses
que m'assenyalen camins.
Les mans no han aprés a
disfressar-se.
Montserrat Abelló
que m'assenyalen camins.
Les mans no han aprés a
disfressar-se.
Montserrat Abelló
S'ha fet de dia.
El sol retalla
amb tisores de llum
cases i carrers.
Dorms.
(Fragment)
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
carrers,
cases,
dia,
Domènech Oliva [Roser 1976-],
dormir,
llum,
mans,
sol
07 de juliol 2013
Petita història familiar
Homenatge a Pompeu Fabra
... Però fa estona
molta estona, d'això; i a més no té
potser cap importància. A vegades,
dins el sarró de vagabund em sobta
un bocí del mirall que va trencar-se'm.
I no res més. Camino
camins de rodamón (amb una certa
por que l'avi m'empaiti) i les paraules
han madurat dins mi com una fruita.
Ara soc d'elles i potser dels homes.
Perquè els mots que altre temps jo no sabia
m'han abocat al poble,
als difícils carrers de la ventada,
als indrets ablamats on he de viure
i qui sap si morir.
Fragment
memòries i confessions d'un adolescent de casa bona
A cura de Pere Rosselló Bover
... Però fa estona
molta estona, d'això; i a més no té
potser cap importància. A vegades,
dins el sarró de vagabund em sobta
un bocí del mirall que va trencar-se'm.
I no res més. Camino
camins de rodamón (amb una certa
por que l'avi m'empaiti) i les paraules
han madurat dins mi com una fruita.
Ara soc d'elles i potser dels homes.
Perquè els mots que altre temps jo no sabia
m'han abocat al poble,
als difícils carrers de la ventada,
als indrets ablamats on he de viure
i qui sap si morir.
Fragment
memòries i confessions d'un adolescent de casa bona
A cura de Pere Rosselló Bover
Etiquetes de comentaris:
actituds,
caminar,
camins,
carrers,
històries familiars,
Llompart [Josep M. 1925-1993],
madurar,
persones,
poesia biogràfica,
poesia llarga,
ventades,
viure
02 de setembre 2012
Llibre de ciutats
Ni tu tens un palau ni jo una vall
on punxar-me amb la teva rosa blava.
Perquè sols un intent de claredat
i unes humils, esteses mans ofertes
a les íntimes veus que ens fan el món,
poden parlar amb encant de la grandesa.
Te'n recordes? Els llibres rellegits
en capvespres caient amb purs missatges...
L'amor, com una sola soledat,
protegint-nos el goig, la pau, la cambra,
de la plural perplexitat del buit.
I digues quant se'ns han obert les places,
els carrers que han vist créixer els nostres anys,
els edificis que ens han pres la mida.
Posa't, amor, el clar vestit del temps
i obre la porta que ens impulsa als rostres.
D'on hem vingut, on som, cap a on morim,
hi ha un llibre que parla de nosaltres:
els noms de les ciutats que ens han bastit.
Vicenç Llorca. Places de mans. 1989
on punxar-me amb la teva rosa blava.
Perquè sols un intent de claredat
i unes humils, esteses mans ofertes
a les íntimes veus que ens fan el món,
poden parlar amb encant de la grandesa.
Te'n recordes? Els llibres rellegits
en capvespres caient amb purs missatges...
L'amor, com una sola soledat,
protegint-nos el goig, la pau, la cambra,
de la plural perplexitat del buit.
I digues quant se'ns han obert les places,
els carrers que han vist créixer els nostres anys,
els edificis que ens han pres la mida.
Posa't, amor, el clar vestit del temps
i obre la porta que ens impulsa als rostres.
D'on hem vingut, on som, cap a on morim,
hi ha un llibre que parla de nosaltres:
els noms de les ciutats que ens han bastit.
Vicenç Llorca. Places de mans. 1989
Etiquetes de comentaris:
amor,
carrers,
ciutats,
claredat,
créixer,
edificis,
goig,
llegir,
llibres,
Llorca [Vicenç 1965-],
pau,
perplexitats,
places,
poesia ciutadana,
rostres,
temps
31 de maig 2012
Carrer de Monterols
Hi havia al carrer botigues i rètols
i l'olor de coca d'ou de les tardes cada dia.
I enmig d'aquest paisatge el primer bes -efímer-,
creuar d'aparador a aparador el carrer, un haiku.
Entre vidres lluents i la música de les caixes
registradores, com compàs dels moments,
volíem que no es marcissin els plecs de metall
de les persianes -acordions ventant un rèquiem-
ni s'apagués el neó de les pupil·les
ni minvessin els reclams.
Jo no entenia d'amor ni de comerç,
però sabia que la ciutat mercadera
m'havia ofert allò que no té preu.
Guillem Troté Daroca. Les llars, dins,
Alçar la veu, 2004
Etiquetes de comentaris:
botigues,
carrers,
ciutats,
comerç,
coques,
estimar,
oferir,
paisatges,
poesia de la memòria,
Premis Literaris Baix Camp per a Joves (25ns : 2003 : Reus),
pupil·les,
saber,
Troté Daroca [Guillem]
23 d’abril 2012
Un vell plàtan, des del carrer
Un instant de tendresa, molt intens
i sobtat com un xàfec, que t'agafa
al bell mig del carrer i fa parar
l'home enfeinat que ets ara, i t'adones
-et puja de l'estómac, no tens aire-
que el teu pou no té fons fins a la mort
i no era això el que tu volies, no,
i et retrobes infant i et venen ganes
d'algú que et permeti refugiar-t'hi
suaument i càlida, sense amor.
I retrobes els teus ulls a les fulles
del plàtan. I reprens a caminar.
Carles Miralles. D'aspra dolcesa : poesia 1963-2011. 2002
i sobtat com un xàfec, que t'agafa
al bell mig del carrer i fa parar
l'home enfeinat que ets ara, i t'adones
-et puja de l'estómac, no tens aire-
que el teu pou no té fons fins a la mort
i no era això el que tu volies, no,
i et retrobes infant i et venen ganes
d'algú que et permeti refugiar-t'hi
suaument i càlida, sense amor.
I retrobes els teus ulls a les fulles
del plàtan. I reprens a caminar.
Carles Miralles. D'aspra dolcesa : poesia 1963-2011. 2002
08 de gener 2012
vocabulari
el xiulit prim d'una merla
travessa el cristall
del vespre.
cau la tarda núvols
avall a través del vel
que el crepuscle esquinça.
de matí, la plaça;
de nit en nit, els carrers
sota els plàtans.
un fil de llum:
per un instant
s'hi suspèn la tarda,
atònita.
més tard vindrà la nit
com un bram solitari.
la nit,
de fugida en fugida,
tan fonda.
crepuscle:
esclata el foc
quan el dia mor entre tenebres.
bedolls, lilàs, aigua.
memòria d'una infantesa
que entre dues llums hauria pogut
estar la teua,
d'un poema que podria haver estat
entre dues llums.
Selecció.
Anna Montero. Serenitat de cercles. 2004
travessa el cristall
del vespre.
*
cau la tarda núvols
avall a través del vel
que el crepuscle esquinça.
*
de matí, la plaça;
de nit en nit, els carrers
sota els plàtans.
*
un fil de llum:
per un instant
s'hi suspèn la tarda,
atònita.
*
més tard vindrà la nit
com un bram solitari.
la nit,
de fugida en fugida,
tan fonda.
*
crepuscle:
esclata el foc
quan el dia mor entre tenebres.
*
bedolls, lilàs, aigua.
memòria d'una infantesa
que entre dues llums hauria pogut
estar la teua,
d'un poema que podria haver estat
entre dues llums.
Selecció.
Anna Montero. Serenitat de cercles. 2004
Etiquetes de comentaris:
aigua,
bedolls,
carrers,
crepuscle,
infantesa,
lilàs,
llum,
Montero [Anna],
nit,
núvols,
plàtans,
tardes,
vespres,
vocabulari
09 de setembre 2011
Unió
Quines arrels, quina fe atemporània
fan que m'uneixi a un indret desconegut.
Panxa d'una ciutat, mà d'un carrer,
cames d'una aigua; braços d'un poblet,
dits d'una estàtua, boca d'un quadre.
Què em volen dir les vostres noves i velles veus!
Què és el que se m'endú vers la vostra gatzara!
Parpelles d'un sepulcre, úter d'un temple,
peus d'un desert; vèrtebres d'un camí,
ulls del vitrall, cap d'un amfiteatre.
Per què quan ens trobem m'obriu els sentits
si sabeu que em trasbalso enamorada?
Com és, sang subterrània dels llocs,
que em reconeixes dins el coàgul del temps
i enmig del generós paisatge
silenciosa em crides com l'amant?
gener 90
fan que m'uneixi a un indret desconegut.
Panxa d'una ciutat, mà d'un carrer,
cames d'una aigua; braços d'un poblet,
dits d'una estàtua, boca d'un quadre.
Què em volen dir les vostres noves i velles veus!
Què és el que se m'endú vers la vostra gatzara!
peus d'un desert; vèrtebres d'un camí,
ulls del vitrall, cap d'un amfiteatre.
Per què quan ens trobem m'obriu els sentits
si sabeu que em trasbalso enamorada?
Com és, sang subterrània dels llocs,
que em reconeixes dins el coàgul del temps
i enmig del generós paisatge
silenciosa em crides com l'amant?
gener 90
Tònia Passola. Cel rebel. 2001
Premi "Cadaqués a Rosa Leveroni" 2000
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amfiteatres,
carrers,
ciutats,
indrets,
llocs,
paisatges,
panxes,
parpelles,
Passola [Tònia],
persones,
pobles,
reconèixer,
sentits,
ulls,
unions,
veus
04 de setembre 2011
Un amor, uns carrers
Sapchatz, gran talan n'auria
qu'ieu.s tengues en luoc del marit.
qu'ieu.s tengues en luoc del marit.
Beatriu de Dia.
"TOT retorna, agrupant-se, i és una sola història,
un amor, un destí: perdura sense els noms,
són els noms d’uns carrers, l’amor, el sol amor.
Uns benvolguts carrers, enllà, per Quart de fora,
les baranes del riu, els bancs de l'Albereda,
aquells besos frenètics a la porta de casa,
una lenta tristesa que et recorria el cos,
o una alegria invicta, una delícia efímera
que ara retorna intacta... Tot retorna, agrupant-se;
és ja una sola història, un amor, un destí.
Carrers de Sant Vicent, de la Mar, de la Pau,
aquelles nits d’hivern, aquelles nits d’estiu.
Els amors fan l’amor, les històries la història.
Heus una vida ací. Les paraules terribles,
les paraules amables que ja no diu ningú
que no sé qui va dir, que retornen, anònimes,
i em donen un sentit. Tot ho recorde, ho pense.
Aquelles mans enceses, de vegades cruels,
d'altres vegades tendres; els moments d'estupor,
o aquells moments amb el fulgor dels homicidis,
i una sang innocent entre unes cuixes llargues...
Tots els amors, l'amor; l'amor, tota la vida.
Jo no sé si està clar; per a mi sí ho està.
Mire, des del balcó, el carrer solitari.
Després vindran parelles, així que caiga el dia.
Aniran lentament, dient-se coses trèmules.
Sempre torna la vida, si se'n va alguna volta.
No estic massa segura; jo crec que no se'n va.
O crec que sempre torna. M'agrada, des de casa,
Fragment.
Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles. 1979
Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles. 1979
Etiquetes de comentaris:
actituds,
agradar,
alegria,
amabilitat,
amors,
Andrés Estellés [Vicent 1924-1993],
besades,
carrers,
creure,
delícies,
fonts,
mans,
parelles,
pensaments,
persones,
places,
pobles,
sentits,
tendresa,
vida
15 de maig 2011
cançó dels dies de cada dia
demà i la primavera
demà tres oceans
demà mar i muntanya
demà l'hivern sencer
vindré i farà pujada
vindré i tu no hi seràs
seré un grapat de lletres
que no saps pronunciar
vindré amb l'abecedari
i passaràs de llarg
seré un ramat de cabres
pujant pel camí ral
demà portes tancades
demà i els llençols bruts
vindré amb l'ombra molt llarga
vindré i no hi seràs tu
demà me'n vaig de casa
demà l'avern encès
demà seré trenc d'alba
em giro i ja no hi ets
demà la bèstia rara
i jo de cos present
demà muts i a la gàbia
demà noi re de re
demà farem conversa
beguts de cinc a set
demà serem persones
demà de cinc a set
demà seràs memòria
demà seràs ahir
i entre les meves fotos
un record que no hi é
passejo per la vora
del teu retrat lleuger
demà escampem la boira
demà noi re de re
demà serà l'albada
tu i jo de cos present
i a la cantonada
no hi ha cap bar obert
demà seràs la jungla
i jo un ullal ardent
demà tu fet de branques
i el meu cor fet de dents
demà ni amors ni odis
demà tu ja no hi ets
i a la cantonada
escombren els carrers.
barcelona, 6 del 8 del 8
Maria Cabrera i Callís. La matinada clara. 2009
demà tres oceans
demà mar i muntanya
demà l'hivern sencer
vindré i farà pujada
vindré i tu no hi seràs
seré un grapat de lletres
que no saps pronunciar
vindré amb l'abecedari
i passaràs de llarg
seré un ramat de cabres
pujant pel camí ral
demà portes tancades
demà i els llençols bruts
vindré amb l'ombra molt llarga
vindré i no hi seràs tu
demà me'n vaig de casa
demà l'avern encès
demà seré trenc d'alba
em giro i ja no hi ets
demà la bèstia rara
i jo de cos present
demà muts i a la gàbia
demà noi re de re
demà farem conversa
beguts de cinc a set
demà serem persones
demà de cinc a set
demà seràs memòria
demà seràs ahir
i entre les meves fotos
un record que no hi é
passejo per la vora
del teu retrat lleuger
demà escampem la boira
demà noi re de re
demà serà l'albada
tu i jo de cos present
i a la cantonada
no hi ha cap bar obert
demà seràs la jungla
i jo un ullal ardent
demà tu fet de branques
i el meu cor fet de dents
demà ni amors ni odis
demà tu ja no hi ets
i a la cantonada
escombren els carrers.
barcelona, 6 del 8 del 8
Maria Cabrera i Callís. La matinada clara. 2009
Il·lustracions: Maria Alcaraz i Frasquet
Etiquetes de comentaris:
a trenc d'alba,
abecedaris,
Alcaraz i Frasquet [Maria],
averns,
branques,
Cabrera i Callís [Maria 1983-]cançons,
cabres,
camins,
carrers,
converses,
cors,
demà,
grapats,
hivern,
jungles,
lletres,
primavera,
venir
Subscriure's a:
Missatges (Atom)