Riu amunt on la roca senyoreja els designis del temps, pedra que bull sota el pes de la neu, pedra que apunta al cor de la nit, que s'allarga en ombres grises i es trenca i es desfà en blancors de lluna, somnis de pedra viva, espígol i geranis, el domini de l'àguila i l'aurora, on tot és llunyania i tot comença amb la boira i els àlbers argentats: tot el blau de la mar en els teus ulls, amiga meua, és tot el blau que ens basta per dissenyar els dies i les nits. Jaume Pérez Montaner. L'oblit, 1996 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris decidir. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris decidir. Mostrar tots els missatges
30 de novembre 2012
Riu amunt on la roca senyoreja
Etiquetes de comentaris:
àlbers,
amistat,
blanc,
blau,
decidir,
espígol,
geranis,
lluna,
neu,
pedres,
Pérez Montaner [Jaume 1938-],
poesia breu,
temps
19 de novembre 2012
Veig, sento i penso
Veig, sento i penso que enganyes el cor
i prens camins que no et porten enlloc.
I et veig trempejar el temps amb més temps,
quan saps que passa de pressa i corrents,
quan saps que passa de pressa i corrents.
Tens sort, obre bé els ulls.
No et deixis perdre
aquesta oportunitat.
Saps que sóc a l´altre costat
del món dels homes sense cap
al que no penso mai tornar
no hi ha res a justificar.
Quan siguis al sol
seré allà esperant.
Deixa que t´estimi
i tots dos navegant
farem del camí
el nostre millor destí.
Veig, sento i penso que ja no et conec
i que han fugit els somnis que hem compartit
Busco dreceres per recobrar
falses promeses i fer-les realitat
falses promeses i fer-les realitat.
Tornem a començar,
no ens deixem perdre
la millor oportunitat.
El mestre ara és el passat
i
ens ha ensenyat com ser més forts,
com esborrar els pitjors errors,
sense res a justificar.
Quan siguis al sol
seré allà esperant.
Deixa'm que t´estimi
i tots dos navegant
farem del camí
el nostre millor destí
|
Etiquetes de comentaris:
camins,
cor,
decidir,
estimar,
Lax'n'Busto (Grup musical),
persones,
poesia del pensament,
poesia del present,
poesia possible
27 d’octubre 2012
Divisa
Com una prova
t'envio aquests poemes,
paraula viva.
Emprova't tots els versos
i digue'm si et convenen.
Xavier Bru de Sala. Fràgil, 1981
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Bru de Sala [Xavier 1952-],
Catalunya,
decidir,
Europa,
flors,
poesia constructiva,
poesia possible,
poesia transversal,
tendresa
08 de juliol 2012
Carles Riba
El 1919 publicà el seu primer recull poètic. Primer llibre d'Estances,
que va desvetllar un gran interès. El bagatge cultural de Riba, juntament
amb la seva forta sensibilitat i les seves vivències, donen com a resultat
l'originalitat i la gran puixança de la seva poesia. I la seva profunda
autenticitat, ja que per Riba la poesia és, essencialment, creació, i
el poeta es fa a si mateix tot creant.
Fragment.
Joaquim Molas, dins,
Clàssics i moderns / Carles Riba. 1979
que va desvetllar un gran interès. El bagatge cultural de Riba, juntament
amb la seva forta sensibilitat i les seves vivències, donen com a resultat
l'originalitat i la gran puixança de la seva poesia. I la seva profunda
autenticitat, ja que per Riba la poesia és, essencialment, creació, i
el poeta es fa a si mateix tot creant.
Fragment.
Joaquim Molas, dins,
Clàssics i moderns / Carles Riba. 1979
Etiquetes de comentaris:
autenticitat,
crear,
creativitat,
decidir,
desvetllar,
emocions,
Molas [Joaquim 1930-2015],
originalitat,
profunditat,
puixança,
Riba [Carles 1893-1959],
sensibilitat
20 d’abril 2012
Les gràcies de l'Empordà
La primera gràcia de l'Empordà és la franca i noble
i forta gent empordanesa. En la fondària dels seus
ulls s'hi veu un cel clar de tramuntana. En la còrpora
ossuda i musculosa ens mostra el llegat d'una raça
de treballadors de la terra, intrèpida en les artigues,
toçuda i brava en el batre les roques, confiada en la
pròdiga provisió del sol, segura de la voluntat de
triomfar per son lliure albir.
(Fragment)
Pere Coromines. Les gràcies de l'Empordà, 1994
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
administrar,
Coromines [Pere 1870-1939],
decidir,
Empordà,
mar,
noblesa,
persones,
poesia agraïda,
poesia alliberadora,
terra,
tramuntana
18 de març 2012
Obscur moment de decisió,
Obscur moment de decisió, de lluita, quan la voluntat es concentra, petita, densa de cremants preguntes. I cruix contra obligats costums i lleis inveterades, i masteguem paraules dins la gola eixuta. I l'acció ja ens és l'únic camí. Montserrat Abelló. Vida diària; Paraules no dites, 1981 |
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
acció,
arbres,
camins,
decidir,
flors,
Janicek [Patrick],
paraules
23 de juliol 2011
Les poesies del món
Els poetes solen construir-se una biblioteca ideal per habitar-hi
poèticament en companyia dels qui s'han triat de confidents en
l'entusiasme de les hores que són visitats per la poesia o en la
solitud dels dies que la poesia els abandona.
Fragment del pròleg de Ricard Torrents
Miquel Desclot. De tots els vents : selecció de versions poètiques. 2004
Etiquetes de comentaris:
biblioteques,
companyia,
coneixement,
construir,
decidir,
entusiasmes,
poesies,
reflexions,
solitud,
Torrents [Ricard]
06 de maig 2011
El joc de pensar
-Vols dir que et poden fer creure coses per
un argument que no val, però que sembla que
demostre això? -va preguntar la Marta.
-Sí, hi ha gent que és experta a fer arguments
fal·laços que semblen impecables i que et
poden convèncer si no estàs ben alerta. Per això
cal ser analítics, cal analitzar bé les coses
abans de donar-hi l'aprovació. Cal que sigues
tu qui et convences realment, i no les arts que
puga tenir un altre. Cal sospesar les alternatives
que puguen explicar un fet, i fins i tot buscar-ne
d'altres possibles. Recorda com era d'important
conèixer les alternatives que realment hi ha
per a poder decidir adequadament. Et recordes
quan parlàvem de la llibertat?
Fragment.
Tobies Grimaltos. El joc de pensar : converses amb Marta. 1998
un argument que no val, però que sembla que
demostre això? -va preguntar la Marta.
-Sí, hi ha gent que és experta a fer arguments
fal·laços que semblen impecables i que et
poden convèncer si no estàs ben alerta. Per això
cal ser analítics, cal analitzar bé les coses
abans de donar-hi l'aprovació. Cal que sigues
tu qui et convences realment, i no les arts que
puga tenir un altre. Cal sospesar les alternatives
que puguen explicar un fet, i fins i tot buscar-ne
d'altres possibles. Recorda com era d'important
conèixer les alternatives que realment hi ha
per a poder decidir adequadament. Et recordes
quan parlàvem de la llibertat?
Fragment.
Tobies Grimaltos. El joc de pensar : converses amb Marta. 1998
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alternatives,
analitzar,
comportaments,
conèixer,
creure,
decidir,
expertesa,
explicar,
fets,
filosofia,
Grimaltos [Tobies 1958-],
llibertat,
pares,
pensar,
persones,
recordar,
sospesar
12 d’agost 2010
Potser, ma pregona afició a la poesia
Potser, ma pregona afició a la poesia em fa adorar la realitat i, fins i tot, de la seva amargor, en trec una mica de bellesa. (Fragment de lletra a Gonçal López Nadal, Arxiu personal, 1972) Guillem Nadal i Blanes, dins, Antologia de poesia russa, 2006 |
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
bellesa,
català,
Catalunya,
decidir,
escola,
Gràcia,
Nadal [Guillem 1911-1976],
poesia russa,
realitat,
Un tal Pere
11 de juliol 2010
Acord
Si retorneu
la joguina,
espatllada,
ens en farem
una de nova.
I la volem oberta,
lleugera i densa
com un eBook.
Al nostre gust,
perquè ens uneix,
tenim talent,
i, senzillament,
ens l’estimem.
Així, tot creant,
assumim la fecunditat
de les peces menudes.
Teresa Grau Ros
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Barcelona,
Catalunya,
creativitat,
decidir,
democràcia,
Grau Ros [Teresa 1959-],
llibres electrònics,
talent,
urna,
votar
31 de maig 2010
Atenta revolta
Etiquetes de comentaris:
11 de setembre,
actituds,
Catalunya,
confiança,
decidir,
generositat,
Grau Ros [Teresa 1959-],
independència,
urna,
votar
29 de gener 2010
73 | Pragari
(a Dasa K.)
Per girar el guant
i trobar-te amb la meva cara.
Per provocar-me un part sense dolor
el dia que vaig decidir
néixer ja pel meu compte.
I en l'encara vers,
hi seràs.
Confonc el teu nom, Praga,
amb el teu nom, Praga.
Mireia Vidal-Conte. Pragari. 2005
Per girar el guant
i trobar-te amb la meva cara.
Per provocar-me un part sense dolor
el dia que vaig decidir
néixer ja pel meu compte.
I en l'encara vers,
hi seràs.
Confonc el teu nom, Praga,
amb el teu nom, Praga.
Mireia Vidal-Conte. Pragari. 2005
Premi Miquel de Palol 2005
Etiquetes de comentaris:
actituds,
decidir,
néixer,
noms,
parts,
persones,
poesia agraïda,
poesia breu,
Praga,
Vidal-Conte [Mireia 1970-]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)