Instruïts en amor

Instruïts en amor
per mitjà de deu mil llibres,
ensenyats per la transmissió
de gestos poc variables
i de juraments necis

-no iniciats, però, en amor
fins ara-
quan davallà la lava
i el seu alè ens arribà
al peu de la muntanya,
quan finalment, el cràter, cansat,
entregà la clau
per a aquests cossos tancats-

entràrem en cambres embruixades
i il·luminàrem la foscor
amb la punta dels dits.



Ingebor Bachmann. Poesia completa, 1995
Tr.: Teresa Pascual i Karin Schepers

Proverbis de l'infern

En el temps de la sembra aprèn,
durant la collita ensenya,
a l'hivern gaudeix.

Un ximple no veu el mateix
arbre que veu el savi.

L'excés de pena riu.
L'excés d'alegria plora.

La cisterna conté;
la font sobreeix.

Un sol pensament
omple la immensitat.

Crear una floreta
és feina de segles.

El millor vi és el més vell;
la millor aigua és la més novella.

Tota menja saludable
s'agafa sense xarxa ni trampa.

Alegries, no rigueu!
Penes, no ploreu!



Fragment


William Blake,

Poesia, veritat i vida. 2001

Traducció: Joan Solé

La solució de l'il·lús

La democràcia sols

funciona sense trampes

en els pobles on abans

de votar-la i engegar-la

ja l'exercien, de fet,

per costum i per criança.

I per això no reïx

a l'Espanya retardada

on encara lleven fruit

caciquismes, tupinades,

capellanies i feus,

rebrots d'antigues usances.

¿Com pot Catalunya entrar

en la mateixa fornada

si ella, només per raons

- val a dir-ho -, geogràfiques

supera cívicament

el míser estat d'Espanya?

Que ens deixin, doncs, anar sols

i podrem, amb el temps i palla,

ensenyar-los com se fa

una vera democràcia.

Llavors, i només llavors,

encetarem el diàleg

per arribar a ser germans

- però cadascun a casa!

Pere Quart. Antologia. 1979

No era amor

(No era amor la veu 
que et va ensenyar l'abecedari.

Vares aprendre a llegir

amb sang als genolls.

Deien:

Com els arbres novells perquè no es vincli

li posarem estaques.)

Antònia Vicens. Lovely. 2009

Carta d'en Xesco a la mainada

Estimats amics:

Com esteu? Ben segur que us deuen continuar
prenent el pèl com sempre, oi?
Heu de ser murris (que vol dir astuts).
Ho sabeu que els adults (bé, la majoria) estan tocats
del bolet?
Aneu amb molt de compte que no us contaminin!
Vosaltres podeu fer-hi molt perquè no siguin tan
desgraciats.
Ensenyeu-los a ser generosos, lúcids, senzills, nobles...
Són ells, els adults que s'han de semblar a vosaltres
i no pas vosaltres a ells.

Vostre, Xesco


Lluís M. Panyella, M. Josep Hernández. Xesco Boix : un amic, un mestre, 1995